Els qüestionaris i les enquestes puntuals tradicionals tenen limitacions considerables a l’hora d’avaluar els estats d’ànim. Generalment, aquests mètodes proporcionen una instantània d’un moment concret, però no aconsegueixen copsar la naturalesa contínua i dinàmica de les emocions. A més, és possible que no reflecteixin el context en temps real en què es produeixen les emocions, cosa que fa perdre una informació molt valuosa. Per abordar aquestes limitacions, calen enfocaments més sofisticats, com ara qüestionaris digitals basats en aplicacions mòbils. Amb aquestes eines es poden fer avaluacions ecològiques momentànies, un mètode de recopilació de dades en temps real que permet als investigadors monitoritzar contínuament la dinàmica i l’evolució de diferents estats i comportaments. Aquest mètode permet comprendre d’una manera més precisa i completa com fluctuen les emocions en circumstàncies naturals, i ofereix informació molt valuosa tant per a la recerca com per a aplicacions clíniques. Per aconseguir un mesurament longitudinal de les emocions de les persones, així com d’altres dades socials i conductuals, aquest estudi va desenvolupar MobileWell, una eina digital que consta d’una aplicació mòbil i una plataforma d’anàlisi de dades. L’aplicació MobileWell recopila, en temps real i de manera anònima, tant dades objectives com subjectives de les persones. La plataforma MobileWell combina automàticament, de manera contínua, les dades recollides i fa anàlisis amb l’ajuda de la IA que es tradueixen en indicadors a escala poblacional pel que fa a l’activitat física, les interaccions socials i els estats d’ànim, així com la relació que tenen amb el benestar general.

Malgrat que els estats d’ànim són dinàmics i complexos per naturalesa, hi ha molt pocs conjunts de dades públics que avaluïn les emocions de les persones de manera ininterrompuda al llarg del temps. A fi de corregir aquesta situació, en aquest estudi es va utilitzar el sistema MobileWell per obtenir un nou conjunt de dades obert. Es van seleccionar més d’un centenar d’adults que constituirien una mostra representativa de la població espanyola, equilibrada en termes de gènere, edat, ubicació i ingressos anuals. Els participants es van instal·lar l’aplicació MobileWell i la van tenir al mòbil durant un mes. Durant aquest període van rebre qüestionaris digitals diverses vegades al dia. Aquests qüestionaris van servir per recollir dades, introduïdes pels mateixos usuaris, relatives al seu estat de salut, les emocions i el benestar, cosa que va permetre obtenir una visió global de la situació social, conductual, emocional i de benestar dels participants. En concret, l’estudi va partir de la hipòtesi que els estats d’ànim poden ser positius (alegria, satisfacció, plaer) o negatius (tristesa, frustració, ansietat). Així doncs, es va demanar als participants, sis vegades al dia, que valoressin com se sentien en una escala que anava de «molt malament» a «molt bé». Pel que fa al benestar psicològic, es va demanar als participants que valoressin una sèrie d’indicadors. L’escala de prosperitat es va fer servir per mesurar l’èxit autopercebut, mentre que l’escala breu de resiliència es va utilitzar per avaluar la capacitat per recuperar-se de l’estrès. Mitjançant l’escala de satisfacció amb la vida, es va avaluar el nivell de satisfacció amb la vida percebut per l’usuari. L’escala de trastorn d’ansietat generalitzada es va utilitzar per mesurar els símptomes relacionats amb l’ansietat, i el qüestionari sobre la salut del pacient-9 va avaluar la recurrència de diversos símptomes destacats de depressió. Finalment, el qüestionari d’acceptació i acció-II va mesurar el nivell d’evitació experiencial. Aquest enfocament global permet conèixer amb detall el benestar psicològic i emocional dels participants.

Certes teories molt influents sobre les emocions afirmen que les persones tenen un estat d’ànim de base particular que actua com a punt de referència al qual tornen després d’una experiència emocional intensa o esdeveniments de regulació interns, com els que s’experimenten durant les grans transicions vitals o en situacions d’estrès. Aquest estudi va explorar la hipòtesi alternativa que les persones tenen més d’un estat d’ànim particular i experimenten transicions brusques entre aquests estats. Aquesta hipòtesi s’inspira en el concepte de multiestabilitat que s’observa en altres sistemes naturals complexos, com els llacs, que poden experimentar canvis sobtats entre aigües cristal·lines i aigües tèrboles, o els boscos tropicals, que poden transformar-se ràpidament en sabanes. Per aprofundir en aquesta hipòtesi, la recerca va analitzar les dades emocionals recopilades en l’estudi MobileWell100+. A les sèries temporals de dades sobre emocions se’ls va aplicar un enfocament per a l’anàlisi d’estabilitat de paisatges, desenvolupat inicialment per a sistemes ecològics. Els resultats de l’anàlisi van revelar que més de la meitat dels participants (el 61,5 %) presentaven un comportament biestable, cosa que significa que les seves emocions sovint passaven de manera sobtada d’un estat positiu a un de negatiu, i viceversa, en lloc de tornar a un punt de partida estable. A més, aquesta biestabilitat emocional s’observa de manera pràcticament igual en dones (47,5 %) i homes (52,5 %). Comprendre que, en general, les persones són biestables té implicacions importants tant per a la recerca psicològica com per a la pràctica clínica. Posa en relleu la importància de tenir en compte la complexitat i la variabilitat de les experiències emocionals a l’hora de desenvolupar intervencions i ajudes en matèria de salut mental. A més, el reconeixement de patrons emocionals biestables podria conduir a estratègies més efectives per fomentar la resiliència i el benestar psicològic.

Aquest estudi també va examinar si les transicions entre estats d’ànim tenen relació amb el benestar de les persones. El primer pas va ser quantificar la intensitat amb què els participants passaven d’estats d’ànim positius a negatius, i viceversa. Amb aquestes dades, es van desenvolupar diversos paràmetres nous per mesurar aquests canvis, i es va veure que un paràmetre en concret que quantifica la tendència a passar d’un estat d’ànim positiu a un de negatiu (la proporció de canvi d’afecte positiu a negatiu, P2N-ASR) era un predictor sòlid per a diversos indicadors de benestar psicològic, com la depressió, l’ansietat, la satisfacció amb la vida i la resiliència. El P2N-ASR va superar els paràmetres tradicionals —com la mitjana i els nivells de desviació estàndard de l’afecte positiu i negatiu— en la predicció d’alguns d’aquests indicadors. Uns nivells més alts de P2N-ASR es van associar especialment a més malestar, com ara un increment dels símptomes de depressió i ansietat i una reducció de la resiliència i la satisfacció amb la vida. A diferència dels mètodes anteriors, que exigien fer valoracions complexes dels estats d’ànim, el P2N-ASR es basa en una pregunta molt simple sobre si la persona se sent bé o malament. Aquesta simplicitat, combinada amb el fort valor predictiu del P2N-ASR, converteix aquest paràmetre en una eina molt útil per als professionals de la salut mental. El descobriment, per part dels autors, de la biestabilitat en les emocions humanes, un fenomen que van anomenar «biestabilitat afectiva», resulta crucial per comprendre millor tant les experiències emocionals sanes com les patològiques.

Aquest estudi revela una complexa visió de la dinàmica emocional, i ho fa posant de manifest que la majoria d’integrants de la mostra presentaven un comportament biestable, en què les emocions passaven sobtadament d’un estat positiu a un de negatiu, i viceversa. Això suposa un desafiament per al concepte tradicional d’estabilitat emocional, que assumeix que, en general, les emocions tornen al punt de partida després de les alteracions. Fent servir l’aplicació MobileWell i un nou paràmetre conegut com a proporció de canvi d’afecte positiu a negatiu (P2N-ASR), l’estudi subratlla que la tendència a aquests canvis emocionals és un predictor sòlid de dificultats en matèria de benestar psicològic. En concret, uns nivells més alts de P2N-ASR es relacionen amb un augment de l’ansietat i la depressió i uns nivells més baixos de resiliència i satisfacció amb la vida. La simplicitat del paràmetre P2N-ASR —que es basa en una valoració directa de si un se sent bé o malament— el converteix en una eina molt valuosa per als professionals de la salut mental. Supera els paràmetres tradicionals que es basen en valoracions complexes dels estats d’ànim i ofereix un enfocament més pràctic i clar per monitoritzar la salut mental i fer prediccions en aquest àmbit. Aquesta simple classificació entre «bé» i «malament» s’alinea millor amb la manera com les persones comuniquen naturalment el seu estat anímic en les interaccions diàries, cosa que la fa més accessible i fàcil de transmetre, aspecte de gran valor en la pràctica clínica. El descobriment de la «biestabilitat afectiva» ens permet aprofundir en la comprensió de les experiències emocionals, cosa que suggereix que les intervencions en matèria de salut mental podrien beneficiar-se d’abordar la naturalesa dinàmica de les emocions en lloc de centrar-se únicament en una estabilitat basal.

BAÑOS, O.; BAILON, C.; DAMAS, M.; GOICOECHEA, C.; PERAKAKIS, P.; POMARES, H.; RODRIGUEZ-LEON, C.; SANABRIA, D.; VILLALONGA, C. (2022): MobileWell100+: A Multivariate Longitudinal Mobile Dataset for Investigating Individual and Collective Well-Being [conjunto de datos]. Zenodo. 

BAÑOS, O., et al. (2021): MobileWell (versión 1.0) [software informático]. 

DAKOS, V.; KÉFI, S. (2022): «Ecological resilience: what to measure and how». En: Environmental Research Letters, 17(4), 043003.

HIROTA, M.; HOLMGREN, M.; VAN NES, E. H.; SCHEFFER, M. (2011): «Global resilience of tropical forest and savanna to critical transitions». En: Science, 334(6053), 232-235.

STINSON, L.; LIU, Y.; DALLERY, J. (2022): «Ecological momentary assessment: a systematic review of validity research». En: Perspectives on Behavior Science, 45(2), 469-493.