Mentre que les dones continuen apostant per graus més socials, aquest informe indica que les ocupacions més necessàries el 2030 seran les vinculades a l’economia digital

Com es pot fomentar l’empatia i l’ètica per promoure una ciutadania més inclusiva? Aquest experiment s’ha dut a terme en l’àmbit universitari i te n’expliquem els resultats.

El nivell d’estudis a Espanya mostra més polarització que a la resta de la Unió Europea. Aquest indicador ofereix les dades que ho proven.

El 58 % de la població espanyola opina que ha superat el nivell d’estudis del pare i el 64 % pensa que ha superat el nivell educatiu de la mare.

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

El benestar de la població està molt relacionat amb les possibilitats d’accés a l’educació. El sistema educatiu espanyol es caracteritza per tenir nivells alts d’accés en les primeres edats.

Actualment, el 60 % de la població espanyola d’entre 25 i 64 anys té estudis mitjans (batxillerat o formació professional o semblant). Tot i això, l’abandó escolar continua sent preocupant al país.

El nivell de segregació per origen social als centres educatius espanyols és alt en el context europeu. Altres indicadors, com l’índex d’abandó escolar i el domini d’algun idioma estranger, també ens situen en nivells pitjors que la mitjana europea.

Espanya és un dels països de la Unió Europea que gasta menys en educació. La bretxa més gran en inversió de recursos per estudiant es produeix en l’àmbit universitari.

Vols saber com hem calculat aquests indicadors? Consulta l’Apèndix metodològic.

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?