Continguts amb l'etiqueta: demografía

Com pot ajudar l’experiència del món desenvolupat altres regions del planeta que estan en fases anteriors de la transició demogràfica?

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

Entre el 2010 i el 2020 va disminuir la taxa d’ocupació de la població més jove, mentre que va augmentar la dels majors de 55 anys.

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

De mitjana, les dones espanyoles tenen el primer fill a 31,1 anys. Supera aquesta edat la mitjana europea?

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.

Sabies que el 19,6 % de la població d’Espanya superava els 65 anys el 2020? Descobreix si és gaire diferent de la resta d’Europa.

Com es du a terme la transferència de recursos entre generacions? Aquest article et dona les claus per entendre-ho.

L’envelliment de la població com afecta l’estat del benestar? El desè Dossier de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” analitza les polítiques que cal aplicar en tot el cicle vital per garantir la justícia intergeneracional.

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Reproduïm el comportament dels pares? Aart Liefbroer ens parla de la transmissió intergeneracional del comportament demogràfic.

El 2017, el 25,6 % de les llars espanyoles estaven formades per un adult sense fills. Quin és el model familiar que predomina a la resta d’Europa? 

Qui cuida els cuidadors? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” explica els canvis que hi ha hagut en la figura del cuidador i també la importància que els cuidadors rebin atenció.

Tine Rostgaard, professora de Ciutadania i Persones Grans a Dinamarca, introdueix en aquesta entrevista el concepte de ‘recapacitació’ i explica com es treballa en altres països per estimular la independència de la gent gran.

Per què el nombre de dones grans que viuen soles augmenta contínuament? L’Observatori Social de ”la Caixa” estudia les causes d’aquest fenomen, que té implicacions importants en el disseny de polítiques de benestar.

Com contribueixen les persones grans a l’atenció intergeneracional? El 2016, el 35% de les persones grans del nostre país s’encarregaven regularment de cuidar els nets.

Al llarg de l’última dècada, el nombre de persones grans que fan servir les noves tecnologies no ha deixat d’augmentar. El 2017, el 28% enviaven missatges per mitjans electrònics.

Fins a quin punt les persones grans participen en activitats polítiques? El 6,5% dels homes i el 4,3% de les dones entre 65 i 74 anys del nostre país participen activament en política.

Amb quina freqüència es troba la gent gran amb els seus familiars? Al nostre país, la freqüència mínima setmanal supera amb escreix la mitjana europea per a tots dos sexes.

Aquest indicador mesura el nivell d’independència de les persones grans; es basa en variables com ara l’ocupació, la participació social, la vida independent i la capacitat d’envellir saludablement.

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

Hi ha diferències entre el percentatge d’homes i dones més grans de 60 anys que es troben en risc de pobresa? Al nostre país pràcticament han desaparegut les diferències de gènere en la taxa de risc de pobresa dels més grans de 60 anys.

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

Quines són les formes de convivència més comunes en les persones grans? Al nostre país el percentatge dels que viuen sols o en parella és més baix, per comparació a altres països del nostre entorn.

A partir de 65 anys, els homes viuen saludablement durant més temps que no pas les dones. Què passa als països del nostre entorn?

El grau de participació cultural al nostre país s’assembla al d’altres països europeus, excepte el dels nòrdics. Des d’una perspectiva comparativa, aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els efectes del nivell educatiu, l’edat, els ingressos i algunes variables de la situació laboral sobre els índexs d’assistència.

Quin percentatge representa la població infantil i juvenil sobre el total? L’any 2015, un terç de la població espanyola tenia menys de 30 anys.

Com s’haurien d’estudiar les migracions en el context europeu? Aquests dos llibres tracten, des de plantejaments de gènere i ruralitat, un fenomen que s’ha estudiat sobretot en contextos urbans i amb protagonistes masculins. Amb aquestes noves perspectives, la mirada científica dóna una nova profunditat a un tema d’importància social creixent. 

Cada vegada hi ha més habitants dels suburbis que opten per no anar a votar. Quins motius expliquen l’abstenció extrema per part d’aquest col·lectiu en els processos electorals? Han aconseguit els nous partits arrencar més participació a les zones més desafavorides?

Com afronten els estats del benestar europeus el repte de l’atenció de llarga durada? Des de diversos punts de vista, tots dos llibres analitzen i miren de donar resposta als nous desafiaments que han sorgit.