Continguts amb l'etiqueta: demografía

Com pot ajudar l’experiència del món desenvolupat altres regions del planeta que estan en fases anteriors de la transició demogràfica?

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

Entre el 2010 i el 2020 va disminuir la taxa d’ocupació de la població més jove, mentre que va augmentar la dels majors de 55 anys.

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

De mitjana, les dones espanyoles tenen el primer fill a 31,1 anys. Supera aquesta edat la mitjana europea?

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.

Sabies que el 19,6 % de la població d’Espanya superava els 65 anys el 2020? Descobreix si és gaire diferent de la resta d’Europa.

Com es du a terme la transferència de recursos entre generacions? Aquest article et dona les claus per entendre-ho.

L’envelliment de la població com afecta l’estat del benestar? El desè Dossier de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” analitza les polítiques que cal aplicar en tot el cicle vital per garantir la justícia intergeneracional.

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Reproduïm el comportament dels pares? Aart Liefbroer ens parla de la transmissió intergeneracional del comportament demogràfic.

El 2017, el 25,6 % de les llars espanyoles estaven formades per un adult sense fills. Quin és el model familiar que predomina a la resta d’Europa? 

Qui cuida els cuidadors? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” explica els canvis que hi ha hagut en la figura del cuidador i també la importància que els cuidadors rebin atenció.

Tine Rostgaard, professora de Ciutadania i Persones Grans a Dinamarca, introdueix en aquesta entrevista el concepte de ‘recapacitació’ i explica com es treballa en altres països per estimular la independència de la gent gran.

Per què el nombre de dones grans que viuen soles augmenta contínuament? L’Observatori Social de ”la Caixa” estudia les causes d’aquest fenomen, que té implicacions importants en el disseny de polítiques de benestar.

Com contribueixen les persones grans a l’atenció intergeneracional? El 2016, el 35% de les persones grans del nostre país s’encarregaven regularment de cuidar els nets.

Al llarg de l’última dècada, el nombre de persones grans que fan servir les noves tecnologies no ha deixat d’augmentar. El 2017, el 28% enviaven missatges per mitjans electrònics.

Fins a quin punt les persones grans participen en activitats polítiques? El 6,5% dels homes i el 4,3% de les dones entre 65 i 74 anys del nostre país participen activament en política.

Amb quina freqüència es troba la gent gran amb els seus familiars? Al nostre país, la freqüència mínima setmanal supera amb escreix la mitjana europea per a tots dos sexes.

Aquest indicador mesura el nivell d’independència de les persones grans; es basa en variables com ara l’ocupació, la participació social, la vida independent i la capacitat d’envellir saludablement.

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.