Antonio Abellán, Alba Ayala i Julio Pérez, CSIC, CCHS; Rogelio Pujol, INE; Gerdt Sundström, Universitat de Jönköping; Adaptació: María Ramos, investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid;
Qui cuida els cuidadors? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” explica els canvis que hi ha hagut en la figura del cuidador i també la importància que els cuidadors rebin atenció.
Tine Rostgaard, Professora de Ciutadania i Persones Grans, Departament de Ciència Política, Universitat d’Aalborg (Dinamarca);
Tine Rostgaard, professora de Ciutadania i Persones Grans a Dinamarca, introdueix en aquesta entrevista el concepte de ‘recapacitació’ i explica com es treballa en altres països per estimular la independència de la gent gran.
David Reher, catedràtic de Sociologia, Universitat Complutense de Madrid; Miguel Requena, catedràtic de Sociologia, UNED; Adaptació: María Ramos, investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid;
Per què el nombre de dones grans que viuen soles augmenta contínuament? L’Observatori Social de ”la Caixa” estudia les causes d’aquest fenomen, que té implicacions importants en el disseny de polítiques de benestar.
Com contribueixen les persones grans a l’atenció intergeneracional? El 2016, el 35% de les persones grans del nostre país s’encarregaven regularment de cuidar els nets.
Al llarg de l’última dècada, el nombre de persones grans que fan servir les noves tecnologies no ha deixat d’augmentar. El 2017, el 28% enviaven missatges per mitjans electrònics.
Fins a quin punt les persones grans participen en activitats polítiques? El 6,5% dels homes i el 4,3% de les dones entre 65 i 74 anys del nostre país participen activament en política.
Amb quina freqüència es troba la gent gran amb els seus familiars? Al nostre país, la freqüència mínima setmanal supera amb escreix la mitjana europea per a tots dos sexes.
Aquest indicador mesura el nivell d’independència de les persones grans; es basa en variables com ara l’ocupació, la participació social, la vida independent i la capacitat d’envellir saludablement.
Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.
Hi ha diferències entre el percentatge d’homes i dones més grans de 60 anys que es troben en risc de pobresa? Al nostre país pràcticament han desaparegut les diferències de gènere en la taxa de risc de pobresa dels més grans de 60 anys.
Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.
Quines són les formes de convivència més comunes en les persones grans? Al nostre país el percentatge dels que viuen sols o en parella és més baix, per comparació a altres països del nostre entorn.
Tally Katz-Gerro, Departament de Sociologia i Antropologia, Universitat de Haifa; Martin Falk, Institut Austríac d’Investigació Econòmica (WIFO);
El grau de participació cultural al nostre país s’assembla al d’altres països europeus, excepte el dels nòrdics. Des d’una perspectiva comparativa, aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els efectes del nivell educatiu, l’edat, els ingressos i algunes variables de la situació laboral sobre els índexs d’assistència.