Javier Mato Díaz, Ángel Alonso Domínguez, Rosario González Arias i Israel Escudero Castillo, Universitat d’Oviedo;
El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.
Jordi Bayona-i-Carrasco, Professor Serra Húnter, Departament de Geografia (Universitat de Barcelona) i CERCA; Andreu Domingo, CERCA;
El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.
Silvia Carrasco, Jordi Pàmies, Laia Narciso i Angelina Sánchez, (EMIGRA ─ CER-Migracions, Universitat Autònoma de Barcelona);
Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.
Tomás Cano, Universitat Goethe de Frankfurt i Universitat Pompeu Fabra;
Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.
El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).
Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.
Rubén Fernández Alonso, Universitat d'Oviedo; Marcelino Cuesta, Universitat d'Oviedo; Pamela Woitschach, Universitat d'Oviedo; Marcos Álvarez-Díaz, Conselleria d’Educació i Cultura del Principat d’Astúries;
Es poden estendre als centres educatius els efectes positius de la implicació familiar en l’educació? Analitzem els resultats dels centres escolars segons el tipus de famílies que els formen.
Nuria Fuentes-Peláez i Ainoa Mateos, coordinadores, Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona;
Un programa psicoeducatiu des de l’enfocament de la parentalitat positiva per promoure, entre altres aspectes, els vincles afectius i les relacions educadores en l’àmbit familiar.
Diederik Boertien, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona;
Les famílies espanyoles han variat molt en les últimes dues dècades. Fins a quin punt els factors socioeconòmics o l’estructura familiar influeixen en el desenvolupament escolar dels fills?