Continguts amb l'etiqueta: pobreza

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va augmentar un 20 % durant la Gran Recessió. Quin paper hi tenen les transferències socials?

Com es pot esquivar la transmissió intergeneracional de la pobresa? Analitzem propostes que defensen una prestació universal per fill i altres polítiques que proposen ajuts selectius a famílies pobres amb fills.

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

És en el col·lectiu dels menors de 18 anys que el percentatge de població en risc de pobresa  i exclusió social és més alt.

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

El percentatge més alt de llars amb molt baixa intensitat d’ocupació se situa en un 24,6 % i correspon a les llars monoparentals. Què passa amb la resta de llars?

El 54,5 % de les llars monoparentals no tenen capacitat per assumir despeses imprevistes. Quina mena de carència material tenen la resta de llars? 

El 80,1 % de les llars amb dos adults sense nens resideixen en un habitatge de propietat. En el cas de les llars monoparentals el percentatge baixa fins al 65 %.

Raons econòmiques, disponibilitat de places, distància, flexibilitat horària… Quins factors determinen l’accés a les llars d’infants?

El 32,5 % de les famílies monoparentals espanyoles diuen que tenen moltes dificultats per pagar serveis de cura infantil. Les llars amb dos adults tenen més fàcil accedir a aquests serveis?

Hi ha més risc de pobresa i exclusió social en les llars monoparentals? L’any 2017, el 48 % d’aquestes llars passava dificultats econòmiques a Espanya.

Qualsevol llar ha d’afrontar tres reptes: disposar de prou ingressos, mantenir un equilibri financer i evitar situacions de pobresa. Aquest informe analitza les necessitats socials vinculades a les condicions materials de vida.

Tot i que la crisi econòmica ha produït un empobriment generalitzat dels diferents segments de la població a casa nostra, l’impacte ha estat molt més gran en els estrats més pobres.

Hi ha diferències entre el percentatge d’homes i dones més grans de 60 anys que es troben en risc de pobresa? Al nostre país pràcticament han desaparegut les diferències de gènere en la taxa de risc de pobresa dels més grans de 60 anys.

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

La reducció de programes d’ajuda a col·lectius vulnerables ha provocat un augment de les situacions d’exclusió social a Europa. Nick Axford explica en aquesta entrevista a l’Observatori Social de ”la Caixa” com es dissenyen les polítiques de protecció social i els factors que intervenen en el procés. 

Quin és l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en els joves? Aquesta infodada mostra les taxes d’exclusió social per grups d’edat i les diferents problemàtiques vinculades a la pobresa juvenil.

Entre els anys 2007 i 2013, les dificultats en ocupació, habitatge i salut es van anar agreujant al país. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre les problemàtiques que han intensificat l’exclusió social que afecta, sobretot, la població més jove.

John Knox, relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans i medi ambient, exposa com el canvi climàtic posa en perill el dret a la vida, a la salut, a l’aigua, als aliments, a l’habitatge, al desenvolupament i a l’autodeterminació. 

Com més estudis, un salari més alt? Efectivament, l’any 2015 els ingressos de la població amb educació superior van ser, de mitjana, un 38 % més alts que els de les persones amb educació mitjana.

En la societat actual, determinats productes o serveis tenen la consideració de necessaris per a una vida adequada a la realitat social. La impossibilitat d’accedir-hi s’empra com un indicador de privació material. 

Aquests dos treballs analitzen, des de la psicologia i la sociologia, respectivament, l’augment de les oportunitats socials dels infants desafavorits. El primer proposa d’actuar en l’entorn, mentre que el segon incideix més en les capacitats individuals.

La pobresa energètica és una realitat en augment des de l'inici de la crisi el 2008 i es constata major incidència en determinats grups socioeconòmics. ¿Quines són les conseqüències d'aquesta realitat? ¿Quines mesures estructurals serien necessàries per acabar amb aquest problema?

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

La desigualtat com a fenomen es pot estudiar des d’una perspectiva local, global o internacional. Branko Milanovic integra aquests tres punts de vista i reflexiona sobre l’efecte de la globalització en aquesta desigualtat.

Com és l’experiència de les persones que viuen en la pobresa i quines polítiques les podrien ajudar? Aquests dos llibres intenten respondre ambdues preguntes des de perspectives oposades. Economics of Poverty adopta un enfocament teòric i global; mentre que Scarcity tracta l’assumpte empíricament i en casos concrets.