Continguts amb l'etiqueta: pobreza

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va augmentar un 20 % durant la Gran Recessió. Quin paper hi tenen les transferències socials?

Com es pot esquivar la transmissió intergeneracional de la pobresa? Analitzem propostes que defensen una prestació universal per fill i altres polítiques que proposen ajuts selectius a famílies pobres amb fills.

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

És en el col·lectiu dels menors de 18 anys que el percentatge de població en risc de pobresa  i exclusió social és més alt.

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

El percentatge més alt de llars amb molt baixa intensitat d’ocupació se situa en un 24,6 % i correspon a les llars monoparentals. Què passa amb la resta de llars?

El 54,5 % de les llars monoparentals no tenen capacitat per assumir despeses imprevistes. Quina mena de carència material tenen la resta de llars? 

El 80,1 % de les llars amb dos adults sense nens resideixen en un habitatge de propietat. En el cas de les llars monoparentals el percentatge baixa fins al 65 %.