Continguts amb l'etiqueta: nivel de estudios

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.

La desigualtat socioeconòmica, com afecta el desenvolupament acadèmic dels estudiants? Analitzem amb dades recents el cas d’Espanya i com es compara amb la resta d’Europa.

Com es pot augmentar el consum cultural de les noves generacions i, especialment, el de les famílies amb nivells educatius més baixos? Françoise Benhamou hi aporta algunes claus en aquesta entrevista.

Quina és la taxa d’abandonament precoç de l’educació i la formació per sexes? L’objectiu de l’Estratègia Europa 2020 és que sigui del 15 %.

La felicitat depèn de molts factors, entre els quals destaca la participació en activitats culturals i de lleure. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre aquesta tesi en relació amb les dimensions individual i social de la cultura.

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.

En aquesta entrevista concedida a l’Observatori Social de ”la Caixa”, Alan Daly, catedràtic d’ensenyament de la Universitat de Califòrnia, aporta una visió sobre el paper de les relacions personals en el món de l’ensenyament, en la qual destaca el concepte de capital social.

Quin és el nivell d’estudis assolit pels joves d’entre 25 i 34 anys? En comparació amb altres països, hi ha una proporció elevada de joves adults amb educació bàsica i terciària.

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

La crisi econòmica que s’ha viscut al país ha ocasionat que cada vegada més joves es decantin per allargar els estudis davant la manca de perspectives laborals. Aquest fet ha provocat una sobrequalificació del jovent i la consolidació de l’atur.

Cada vegada hi ha més habitants dels suburbis que opten per no anar a votar. Quins motius expliquen l’abstenció extrema per part d’aquest col·lectiu en els processos electorals? Han aconseguit els nous partits arrencar més participació a les zones més desafavorides?

¿Hi ha una relació entre l’accés massiu dels espanyols a l’educació mitjana i superior i un deteriorament del rendiment dels títols educatius, tal com han assenyalat alguns organismes internacionals?

De mitjana, els homes cobren més que les dones pels mateixos llocs de treball. No obstant això, encara que la crisi va fer baixar els salaris mitjans per a tothom, l’augment de l’atur va afectar més els homes que les dones.

Com més estudis, un salari més alt? Efectivament, l’any 2015 els ingressos de la població amb educació superior van ser, de mitjana, un 38 % més alts que els de les persones amb educació mitjana.

Què ens diu el nivell d’estudis assolit sobre l’estructura d’una societat? El nostre país té una proporció elevadíssima de graduats universitaris, però també un gran nombre de persones amb estudis primaris.

De vegades es fa difícil traslladar el llenguatge dels organismes internacionals al que fem servir quotidianament. Quina és l’equivalència dels nivells educatius CINE (ISCED segons la sigla en anglès) que empra la Unesco amb el sistema que es fa servir a Espanya?

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.