Lídia Farré, Universitat de Barcelona i Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC); Francesc Ortega, City University of New York, Queens College;
L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?
Luis Camarero, UNED; Rosario Sampedro, Universitat de Valladolid; Adaptació: Lluís Reales;
El 2019, gairebé el 10 % dels residents en municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. La immigració rejoveneix i preserva l’activitat a l’Espanya despoblada?
Luis Ayala i Rosa Martínez López, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS; Carolina Navarro Ruiz, UNED i EQUALITAS; Olga Cantó Sánchez i Marina Romaguera de la Cruz, Universidad de Alcalá i EQUALITAS;
El col·lectiu immigrant és un dels més vulnerables i, si el comparem amb el dels treballadors autònoms, presenta una important bretxa d’ingressos. Analitzem en aquest informe les necessitats socials d’aquest segment de població abans de la covid-19.
Quins reptes i oportunitats planteja la immigració? El novè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza per què aquest fenomen és clau en la sostenibilitat de l’Espanya despoblada i quin impacte té en el sistema educatiu.
Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.
El 2018, la renda mitjana equivalent dels individus nascuts a l’estranger era un 37,8 % més baixa que la dels nascuts a Espanya. Una diferència molt superior a la mitjana de la UE, situada en un 7,3 %.
El 2018, una de cada dues persones d’origen estranger a Espanya estava en risc de pobresa o exclusió social. Descobreix si se supera la mitjana dels països de la UE.
Sabies que el 13,3 % de la població espanyola és estrangera? Les sol·licituds d’asil procedents de països extracomunitaris s’han multiplicat per dotze durant els últims deu anys a Espanya.
El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).