Continguts amb l'etiqueta: I+D

La Unió Europea es va fixar l’objectiu que el sector empresarial inverteixi en R+D el 2 % del PIB. Com està sent la convergència d’Espanya i Portugal cap a aquesta meta?

Què opina la societat sobre els possibles impactes de la ciència i la tecnologia? Cal establir mecanismes de participació ciutadana per generar confiança i detectar punts de millora.

El 2019, el percentatge de pressupost públic total destinat a R+D va ser d’un 1,24 % a Espanya i un 0,82 % a Portugal, tots dos per sota de la mitjana de l’EU-27.

A Espanya i Portugal, la proporció d’empreses innovadores, com també el grau en què col·laboren amb altres empreses i organitzacions, és inferior a la mitjana de l’EU-27.

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

Portugal atrau més talent que Espanya? El 2020, l’atracció de talent internacional es va situar per sota de la mitjana europea (18,7 %) en el cas d’Espanya (17,2 %) i per sobre de la mitjana (29,1 %) en el de Portugal.

Portugal, juntament amb Dinamarca, és una excepció a l’EU-27 i té un percentatge de dones científiques i enginyeres que supera lleugerament la mitjana europea.

Malgrat el creixement dels últims 10 anys, la posició relativa a Espanya i Portugal pel que fa a sol·licituds de patents està molt allunyada de la dels països líders en innovació.

Espanya encapçala els països de l’EU-27 en el còmput global dels indicadors de societat digital (connectivitat, ús d’internet, etc.). Portugal, en canvi, se situa a la cua.

El model de suport governamental a l’R+D empresarial difereix entre Espanya i Portugal, amb un predomini de l’ajut directe en el cas d’Espanya i de l’indirecte en el de Portugal.

Espanya i Portugal se situen per sobre de la mitjana europea en percentatge d’investigadores en tots els sectors considerats, tot i que la participació més baixa correspon al sector empresarial i la més alta, al governamental.

Qui publica més: homes o dones? El percentatge de dones que publiquen a les àrees STEM a Espanya i Portugal és superior a la mitjana europea, fet que reflecteix que la proporció de dones investigadores al sector acadèmic supera, al seu torn, la mitjana europea.

Qui inventa més: homes o dones? La proporció a Espanya és d’una dona de cada cinc persones inventores, i a Portugal, d’una de cada quatre. Superen la mitjana europea?

Espanya és entre els països líders en innovació mediambiental, mentre que Portugal se situa en una posició intermèdia.

Com s’ha d’avaluar la ciència? Hi ha la possibilitar d’apostar per criteris més enllà dels impactes bibliomètrics, que valorin diferents facetes de l’impacte social de la recerca.

Challenge-Driven Innovation és un programa de finançament de recerca i innovació capdavanter a Europa per l’enfocament multidisciplinari, intersectorial i orientat als reptes.

Un dels grans reptes actuals de la recerca és la integritat del procés i la fiabilitat dels resultats. Quines reformes s’estan generant en aquest àmbit?

Experiències d’èxit com la de Patient Innovation Platform confirmen que el futur de la innovació en salut passar per connectar pacients, cuidadors i altres agents de l’àmbit de les cures.

Excel·lència internacional, fort suport a la innovació i la transferència i acostament de la ciència a la societat. CaixaResearch Institute simbolitza el compromís de la Fundació ”la Caixa” per donar suport a la recerca biomèdica.

Com ha estat el desenvolupament de la ciència a Espanya i Portugal i com ha incidit en la construcció de les nacions ibèriques? Aquestes dues obres ressenyades ho analitzen.

Andrew W. Wyckoff, actual director de Ciència, Tecnologia i Innovació de l’OCDE, repassa els grans reptes que planteja la transformació digital en l’àmbit econòmic, social i educatiu.

Les persones que treballen en recerca són un pilar del sistema. Són propícies les condicions laborals d’aquest sector a Espanya i Portugal o estan forçant una fuga de talent?

A Espanya i Portugal, únicament el 6 % dels doctorats treballen en el sector empresarial. Hi ha un ampli marge de millora en la relació entre ciència i empresa.

Quins factors defineixen el sistema de recerca i innovació d’un país? L’onzè Dossier de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” analitza el cas d’Espanya i Portugal en comparativa internacional.

Elizabeth Rasekoala, presidenta d’African Gong, defensa la importància que té la ciència com a eina de transformació social i ens parla de la necessitat d’una alfabetització científica bàsica per poder pensar de manera crítica.  

Com es pot mesurar l’impacte social de la recerca? James Wilsdon, professor a la Universitat de Sheffield, ens parla de la necessitat de «mètriques responsables». 

Al llarg de l’última dècada, el nombre de persones grans que fan servir les noves tecnologies no ha deixat d’augmentar. El 2017, el 28% enviaven missatges per mitjans electrònics.

María Blasco, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, comparteix a l’Observatori Social ”la Caixa” la seva visió sobre com es poden allargar els anys de vida amb bona salut i les possibles conseqüències d’això en la societat.

Paul Wouters, director del Centre for Science and Technology Studies de la Universitat de Leiden, parla amb l’Observatori Social ”la Caixa” sobre les noves tendències en avaluació de la recerca.

Des d’un punt de vista econòmic, la innovació es considera un motor de creixement per la capacitat que té de generar riquesa i ocupació, un enfocament que ha guanyat protagonisme des que va començar la crisi financera l’any 2008. Aquesta recensió de l’Observatori Social de ”la Caixa” comenta dos llibres que analitzen aquesta qüestió a partir de perspectives molt diferents.

La secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, descriu en aquesta entrevista les fortaleses del sistema actual i assenyala els fronts en què es treballa pensant en el mitjà i llarg termini.

Històricament, la tecnologia ha transformat moltes professions. L’evolució tecnològica, com afectarà l’ocupació futura? L’Observatori Social de ”la Caixa” analitza la situació del país basant-se en el “risc de computerització”.

La ciència és una activitat molt rellevant en termes econòmics i, a més, té una percepció social molt favorable. No obstant això, el nostre país inverteix menys en R+D que la resta de països europeus, fet que constata una bretxa entre l’actitud ciutadana i la voluntat política i empresarial.

En el mapa econòmic global dibuixat per la crisi financera de l’any 2008, els països emergents desplacen els desenvolupats en la captació d’inversió estrangera en R+D. Quins factors influeixen en aquest fenomen i com afecta països com Espanya?

En quines àrees tindran la ciència i la innovació tecnològica un impacte positiu els 15 anys vinents? La visió dels ciutadans.

L’accés obert suposa la disponibilitat on-line i gratuïta dels resultats de les recerques. A casa nostra, la proporció de documents accessibles i sense restriccions està per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

Aquest indicador ofereix una visió sobre la distribució de les tasques investigadores de la universitat entre homes i dones. Les dones representen només el 21 % dels catedràtics.

Quin és el percentatge d’empleats en activitats intensives en coneixement? A Espanya, aproximadament un terç de la població, lleugerament per sota de la mitjana europea.

Quants alumnes de més de 15 anys tenen resultats excel·lents en ciències i quants esperen desenvolupar una carrera relacionada amb la recerca? L’any 2015, el 28,6 % dels estudiants espanyols es volien dedicar a una professió científica.

Aquest indicador mostra una visió de la innovació des d’una perspectiva econòmica, ambiental i social. L’any 2015, l’índex d’ecoinnovació espanyol se situava per sobre del de la Unió Europea.

El nombre total de sol·licituds de patents és un indicador de l’esforç innovador de les empreses. En concret, les focalitzades en reptes socials mesuren el nivell d’aplicació de la tecnologia relacionada amb el medi ambient i la salut.

Quines possibilitats hi ha que les idees innovadores arribin al mercat a cada país? L’any 2014, Suècia era el país de la Unió Europea amb més transferència d’innovació al mercat, mentre que Portugal ocupa el costat contrari.

Aquest índex permet comparar el nivell d’innovació en diferents regions. Mesurant variables com les infraestructures, l’activitat empresarial o els resultats tangibles es demostra que a casa nostra queda molta feina per fer.

Quant inverteixen en R+D, els països? En les economies més dinàmiques, el sector empresarial és el màxim finançador, mentre que al sud d’Europa són els governs qui lidera la inversió.

Entrevistem Lee Rainie i Cary Funk, responsables de les recerques sobre internet, ciència i tecnologia del Pew Research Center, el fact tank més prestigiós dels Estats Units.

"Per a què serveix la ciència avui dia? És per al bé comú o per al profit d’una minoria? La ciència ha d’aprendre a ser humil i a estar disposada, quan no pot donar una solució, a admetre-ho”. Andrea Saltelli, investigador de la Universitat de Bergen i de l’ICTA de Barcelona, parla de la crisi actual de la ciència i les possibles solucions.

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.

La inversió pública en R + D és un dels pilars de les economies basades en el coneixement. Com ens podem assegurar que aquest esforç s'apliqui de manera intel·ligent? Què necessiten saber els governs per donar suport a les inversions amb major retorn social?