Oriol Aspachs, Alberto Graziano i Josep Mestres, CaixaBank Research;Rubén Durante, José García-Montalvo i Marta Reynal-Querol, Universitat Pompeu Fabra
Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.
María Rosalía Vicente Cuervo, Universitat d’Oviedo;Pablo de Pedraza, Comissió Europea, DG Joint Research Centre
Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.
M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, Universitat de Lleida;Carles Feixa i José Sánchez, Universitat Pompeu Fabra;Carme Riera, Universitat de Barcelona
La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.
Mònica Serrano, Universitat de Barcelona;Rosa Duarte i Cristina Sarasa, Universidad de Zaragoza;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)
La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.