Oriol Aspachs, Alberto Graziano i Josep Mestres, CaixaBank Research;Rubén Durante, José García-Montalvo i Marta Reynal-Querol, Universitat Pompeu Fabra
Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.
María Rosalía Vicente Cuervo, Universitat d’Oviedo;Pablo de Pedraza, Comissió Europea, DG Joint Research Centre
Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.
M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, Universitat de Lleida;Carles Feixa i José Sánchez, Universitat Pompeu Fabra;Carme Riera, Universitat de Barcelona
La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.
Mònica Serrano, Universitat de Barcelona;Rosa Duarte i Cristina Sarasa, Universidad de Zaragoza;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)
La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.
Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.
Daniel Oesch, Universitat de Lausana, Suïssa;Giorgio Piccitto, Universitat Bocconi, Milà (Itàlia)
Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat.
Javier G. Polavieja, Universitat Carlos III de Madrid
Darrere del rebuig a l’altre i la xenofòbia hi ha factors econòmics objectius com l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.
Albert Recio Andreu, Universitat Autònoma de Barcelona
El fenomen dels «treballadors pobres» s’escampa? Entre altres efectes de la crisi econòmica, proliferen les feines temporals i a temps parcial i baixen els salaris.
Javier G. Polavieja, Universidad Carlos III de Madrid;María Ramos, Universidad Carlos III de Madrid;Mariña Fernández-Reino, migration Observatory (Oxford)
L´emigració comporta sempre una dosi d’ambició? Analitzem si hi ha més orientació envers l’èxit, el risc i els diners en els immigrants respecte dels seus compatriotes no emigrants.
Frances Goldscheider, catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat de Brown (Rhode Island)
Els problemes econòmics, com afecten l’estabilitat familiar? Els llibres ressenyats tracten els canvis de rols de gènere a la feina i la inestabilitat que genera la desigualtat socioeconòmica.
El percentatge més alt de llars amb molt baixa intensitat d’ocupació se situa en un 24,6 % i correspon a les llars monoparentals. Què passa amb la resta de llars?