Continguts amb l'etiqueta: dificultades económicas

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.      

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

És en el col·lectiu dels menors de 18 anys que el percentatge de població en risc de pobresa  i exclusió social és més alt.

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

Darrere del rebuig a l’altre i la xenofòbia hi ha factors econòmics objectius com l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.

El fenomen dels «treballadors pobres» s’escampa? Entre altres efectes de la crisi econòmica, proliferen les feines temporals i a temps parcial i baixen els salaris.

L´emigració comporta sempre una dosi d’ambició? Analitzem si hi ha més orientació envers l’èxit, el risc i els diners en els immigrants respecte dels seus compatriotes no emigrants.

Els problemes econòmics, com afecten l’estabilitat familiar? Els llibres ressenyats tracten els canvis de rols de gènere a la feina i la inestabilitat que genera la desigualtat socioeconòmica.

Reproduïm el comportament dels pares? Aart Liefbroer ens parla de la transmissió intergeneracional del comportament demogràfic.

El percentatge més alt de llars amb molt baixa intensitat d’ocupació se situa en un 24,6 % i correspon a les llars monoparentals. Què passa amb la resta de llars?

El 54,5 % de les llars monoparentals no tenen capacitat per assumir despeses imprevistes. Quina mena de carència material tenen la resta de llars? 

El 80,1 % de les llars amb dos adults sense nens resideixen en un habitatge de propietat. En el cas de les llars monoparentals el percentatge baixa fins al 65 %.

Raons econòmiques, disponibilitat de places, distància, flexibilitat horària… Quins factors determinen l’accés a les llars d’infants?

El 32,5 % de les famílies monoparentals espanyoles diuen que tenen moltes dificultats per pagar serveis de cura infantil. Les llars amb dos adults tenen més fàcil accedir a aquests serveis?

Hi ha més risc de pobresa i exclusió social en les llars monoparentals? L’any 2017, el 48 % d’aquestes llars passava dificultats econòmiques a Espanya.

Qualsevol llar ha d’afrontar tres reptes: disposar de prou ingressos, mantenir un equilibri financer i evitar situacions de pobresa. Aquest informe analitza les necessitats socials vinculades a les condicions materials de vida.

Com contribueixen les persones grans a l’atenció intergeneracional? El 2016, el 35% de les persones grans del nostre país s’encarregaven regularment de cuidar els nets.

Hi ha diferències entre el percentatge d’homes i dones més grans de 60 anys que es troben en risc de pobresa? Al nostre país pràcticament han desaparegut les diferències de gènere en la taxa de risc de pobresa dels més grans de 60 anys.

Quina és la taxa d’abandonament precoç de l’educació i la formació per sexes? L’objectiu de l’Estratègia Europa 2020 és que sigui del 15 %.

Els dos llibres que es ressenyen comparteixen la preocupació pel declivi dels Estats Units i assenyalen els problemes als quals s’enfronta el país. Des de perspectives diferents, tots dos arriben al mateix diagnòstic sobre la societat nord-americana i el perill que corre la democràcia.

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

La reducció de programes d’ajuda a col·lectius vulnerables ha provocat un augment de les situacions d’exclusió social a Europa. Nick Axford explica en aquesta entrevista a l’Observatori Social de ”la Caixa” com es dissenyen les polítiques de protecció social i els factors que intervenen en el procés. 

Quin és l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en els joves? Aquesta infodada mostra les taxes d’exclusió social per grups d’edat i les diferents problemàtiques vinculades a la pobresa juvenil.

Michael Marmot, director de l’Institut d’Equitat i Salut de l’University College London, explica els mecanismes que vinculen la desigualtat social amb una mala salut, com també les polítiques que s’haurien de posar en marxa per reduir-les.

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

Entre els anys 2007 i 2013, les dificultats en ocupació, habitatge i salut es van anar agreujant al país. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre les problemàtiques que han intensificat l’exclusió social que afecta, sobretot, la població més jove.

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

En la societat actual, determinats productes o serveis tenen la consideració de necessaris per a una vida adequada a la realitat social. La impossibilitat d’accedir-hi s’empra com un indicador de privació material. 

Aquests dos treballs analitzen, des de la psicologia i la sociologia, respectivament, l’augment de les oportunitats socials dels infants desafavorits. El primer proposa d’actuar en l’entorn, mentre que el segon incideix més en les capacitats individuals.

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

La desigualtat com a fenomen es pot estudiar des d’una perspectiva local, global o internacional. Branko Milanovic integra aquests tres punts de vista i reflexiona sobre l’efecte de la globalització en aquesta desigualtat.

Com és l’experiència de les persones que viuen en la pobresa i quines polítiques les podrien ajudar? Aquests dos llibres intenten respondre ambdues preguntes des de perspectives oposades. Economics of Poverty adopta un enfocament teòric i global; mentre que Scarcity tracta l’assumpte empíricament i en casos concrets.