Continguts amb l'etiqueta: cuidado parental

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

Ocupar-se dels infants i de la gent gran dependent, cuinar, netejar la casa… Quin valor econòmic podem atribuir a les tasques domèstiques no remunerades? Calculem què representaria aquesta feina invisible en el PIB del país.

On ens estimem més que ens cuidin, i qui preferim que ho faci, a l’hora d’afrontar situacions de dependència? Analitzem el paper de la família i dels serveis públics i privats com a cuidadors.

Un programa psicoeducatiu des de l’enfocament de la parentalitat positiva per promoure, entre altres aspectes, els vincles afectius i les relacions educadores en l’àmbit familiar.

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Reproduïm el comportament dels pares? Aart Liefbroer ens parla de la transmissió intergeneracional del comportament demogràfic.

El 2017, el 25,6 % de les llars espanyoles estaven formades per un adult sense fills. Quin és el model familiar que predomina a la resta d’Europa? 

L’envelliment i la cura de la gent gran a les zones rurals planteja un repte i una oportunitat per al canvi: amb una població més vella i molt masculinitzada, els homes s’hauran d’implicar més en el paper de cuidadors, tradicionalment desenvolupat per dones.

L’habitatge on residim està molt relacionat amb la qualitat de vida i la salut, especialment durant la vellesa. D’altra banda, la qualitat de l’habitatge depèn del municipi on estigui situat. Tractem, en aquesta intersecció, la pregunta de si és millor envellir al poble o a la ciutat.

Giovanni Lamura, investigador a l’Institut Nacional de Salut i Ciència de l’Envelliment (INRCA) d’Itàlia, comparteix amb l’Observatori Social de ”la Caixa” una anàlisi sobre la situació actual dels sistemes d’atenció a la dependència i les perspectives que han d’afrontar.

María Blasco, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, comparteix a l’Observatori Social ”la Caixa” la seva visió sobre com es poden allargar els anys de vida amb bona salut i les possibles conseqüències d’això en la societat.

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

er al desenvolupament dels més menuts és fonamental que els pares en tinguin cura. ¿Com difereix l’atenció parental entre els diversos grups socials? Si volem una societat més igualitària, hem de trobar-hi una resposta.

¿Com hem d’educar els nostres fills? La disciplina d’Amy Chua, Mare tigre, contrasta amb les extravagàncies experimentals de Dalton Conley i el seu Parentology. Tanmateix, tots dos comparteixen una visió competitiva de l’educació, centrada en l’aprovació social.