Continguts amb l'etiqueta: desigualdad

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

¿Por qué España presenta niveles de desigualdad de la renta superiores a la media europea? La diferencia de ingresos entre grupos de edad y la concentración del capital en los grupos más ricos son algunas de las causas. 

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.      

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat
de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la
conciliació de la vida laboral i familiar.

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

L’augment de la desigualtat econòmica dels últims anys a Espanya es tradueix en què l’1 % de la població més rica obté més ingressos que el 50 % més pobre. Què causa aquesta concentració del capital?

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social. 

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

El fenomen dels «treballadors pobres» s’escampa? Entre altres efectes de la crisi econòmica, proliferen les feines temporals i a temps parcial i baixen els salaris.

Els problemes econòmics, com afecten l’estabilitat familiar? Els llibres ressenyats tracten els canvis de rols de gènere a la feina i la inestabilitat que genera la desigualtat socioeconòmica.

Reproduïm el comportament dels pares? Aart Liefbroer ens parla de la transmissió intergeneracional del comportament demogràfic.

Les famílies espanyoles han variat molt en les últimes dues dècades. Fins a quin punt els factors socioeconòmics o l’estructura familiar influeixen en el desenvolupament escolar dels fills?

El 80,1 % de les llars amb dos adults sense nens resideixen en un habitatge de propietat. En el cas de les llars monoparentals el percentatge baixa fins al 65 %.

L’educació elimina realment les barreres socials? Robert Erikson analitza el grau de mobilitat social en les democràcies avançades.

Qualsevol llar ha d’afrontar tres reptes: disposar de prou ingressos, mantenir un equilibri financer i evitar situacions de pobresa. Aquest informe analitza les necessitats socials vinculades a les condicions materials de vida.

Tot i que la crisi econòmica ha produït un empobriment generalitzat dels diferents segments de la població a casa nostra, l’impacte ha estat molt més gran en els estrats més pobres.

Hi ha diferències entre el percentatge d’homes i dones més grans de 60 anys que es troben en risc de pobresa? Al nostre país pràcticament han desaparegut les diferències de gènere en la taxa de risc de pobresa dels més grans de 60 anys.

Quina és la taxa d’abandonament precoç de l’educació i la formació per sexes? L’objectiu de l’Estratègia Europa 2020 és que sigui del 15 %.

Els dos llibres que es ressenyen comparteixen la preocupació pel declivi dels Estats Units i assenyalen els problemes als quals s’enfronta el país. Des de perspectives diferents, tots dos arriben al mateix diagnòstic sobre la societat nord-americana i el perill que corre la democràcia.

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

La reducció de programes d’ajuda a col·lectius vulnerables ha provocat un augment de les situacions d’exclusió social a Europa. Nick Axford explica en aquesta entrevista a l’Observatori Social de ”la Caixa” com es dissenyen les polítiques de protecció social i els factors que intervenen en el procés. 

Quin és l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en els joves? Aquesta infodada mostra les taxes d’exclusió social per grups d’edat i les diferents problemàtiques vinculades a la pobresa juvenil.

Michael Marmot, director de l’Institut d’Equitat i Salut de l’University College London, explica els mecanismes que vinculen la desigualtat social amb una mala salut, com també les polítiques que s’haurien de posar en marxa per reduir-les.

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Com s’haurien d’estudiar les migracions en el context europeu? Aquests dos llibres tracten, des de plantejaments de gènere i ruralitat, un fenomen que s’ha estudiat sobretot en contextos urbans i amb protagonistes masculins. Amb aquestes noves perspectives, la mirada científica dóna una nova profunditat a un tema d’importància social creixent. 

Cada vegada hi ha més habitants dels suburbis que opten per no anar a votar. Quins motius expliquen l’abstenció extrema per part d’aquest col·lectiu en els processos electorals? Han aconseguit els nous partits arrencar més participació a les zones més desafavorides?

Afrontar l’augment de la desigualtat en la distribució d’ingressos i riquesa és un repte social que exigeix plantejaments innovadors. L’acadèmic Anthony Atkinson proposa 15 accions en què combina velles polítiques amb nous instruments.

De mitjana, els homes cobren més que les dones pels mateixos llocs de treball. No obstant això, encara que la crisi va fer baixar els salaris mitjans per a tothom, l’augment de l’atur va afectar més els homes que les dones.

¿Pot l’educació reduir la desigualtat social? Aquests dos llibres, que ens parlen de la teoria de les intel·ligències múltiples i de la importància de la passió i la perseverança en l’aprenentatge, ens ofereixen opcions pedagògiques per treballar en aquesta direcció.

Jane Waldfogel és catedràtica de Treball Social a la Universitat de Columbia. En aquesta entrevista, l’autora principal del llibre Too many children left behind proposa solucions per afrontar les diferències de rendiment entre els alumnes.

Aquests dos treballs analitzen, des de la psicologia i la sociologia, respectivament, l’augment de les oportunitats socials dels infants desafavorits. El primer proposa d’actuar en l’entorn, mentre que el segon incideix més en les capacitats individuals.

La pobresa energètica és una realitat en augment des de l'inici de la crisi el 2008 i es constata major incidència en determinats grups socioeconòmics. ¿Quines són les conseqüències d'aquesta realitat? ¿Quines mesures estructurals serien necessàries per acabar amb aquest problema?

La desigualtat com a fenomen es pot estudiar des d’una perspectiva local, global o internacional. Branko Milanovic integra aquests tres punts de vista i reflexiona sobre l’efecte de la globalització en aquesta desigualtat.

Com és l’experiència de les persones que viuen en la pobresa i quines polítiques les podrien ajudar? Aquests dos llibres intenten respondre ambdues preguntes des de perspectives oposades. Economics of Poverty adopta un enfocament teòric i global; mentre que Scarcity tracta l’assumpte empíricament i en casos concrets.