Continguts amb l'etiqueta: clase social

Analitzem per què Espanya és un dels països europeus en què el lloc de naixement i els ingressos dels progenitors condicionen, en gran mesura, la renda de les persones.        

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

L’educació elimina realment les barreres socials? Robert Erikson analitza el grau de mobilitat social en les democràcies avançades.

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

El grau de participació cultural al nostre país s’assembla al d’altres països europeus, excepte el dels nòrdics. Des d’una perspectiva comparativa, aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els efectes del nivell educatiu, l’edat, els ingressos i algunes variables de la situació laboral sobre els índexs d’assistència.

Quin és el nivell d’estudis assolit pels joves d’entre 25 i 34 anys? En comparació amb altres països, hi ha una proporció elevada de joves adults amb educació bàsica i terciària.

Michael Marmot, director de l’Institut d’Equitat i Salut de l’University College London, explica els mecanismes que vinculen la desigualtat social amb una mala salut, com també les polítiques que s’haurien de posar en marxa per reduir-les.

La crisi econòmica que s’ha viscut al país ha ocasionat que cada vegada més joves es decantin per allargar els estudis davant la manca de perspectives laborals. Aquest fet ha provocat una sobrequalificació del jovent i la consolidació de l’atur.

Cada vegada hi ha més habitants dels suburbis que opten per no anar a votar. Quins motius expliquen l’abstenció extrema per part d’aquest col·lectiu en els processos electorals? Han aconseguit els nous partits arrencar més participació a les zones més desafavorides?

Afrontar l’augment de la desigualtat en la distribució d’ingressos i riquesa és un repte social que exigeix plantejaments innovadors. L’acadèmic Anthony Atkinson proposa 15 accions en què combina velles polítiques amb nous instruments.

La situació socioeconòmica dels espanyols fa que hi hagi desigualtats de salut entre els individus. Una anàlisi dels efectes en els grups socials permetria dissenyar polítiques efectives per combatre aquesta desigualtat.

La desigualtat com a fenomen es pot estudiar des d’una perspectiva local, global o internacional. Branko Milanovic integra aquests tres punts de vista i reflexiona sobre l’efecte de la globalització en aquesta desigualtat.