Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?
Maria Cubel, Departament d'Economia, Universitat de Bath
La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària i també econòmica. Aquestes dues obres ressenyades ofereixen perspectives complementàries sobre el paper de les polítiques familiars en etapes de deteriorament econòmic.
Tomás Cano, Universitat Goethe de Frankfurt i Universitat Pompeu Fabra
Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.
Elena Bárcena, M. Carmen Blanco i Salvador Pérez, Universitat de Màlaga
A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.
El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.
Alejandro Arias Lera, analista de l’Oficina de l’Alt Comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil del Govern d’Espanya
Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.
Sara Ayllón, Departament d’Economia, Universitat de Girona
Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.