Tomás Cano, Universitat Goethe de Frankfurt i Universitat Pompeu Fabra;
Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.
Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.
Nuria Fuentes-Peláez i Ainoa Mateos, coordinadores, Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona;
Un programa psicoeducatiu des de l’enfocament de la parentalitat positiva per promoure, entre altres aspectes, els vincles afectius i les relacions educadores en l’àmbit familiar.
El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.
Diederik Boertien, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona;
Les famílies espanyoles han variat molt en les últimes dues dècades. Fins a quin punt els factors socioeconòmics o l’estructura familiar influeixen en el desenvolupament escolar dels fills?
Gerardo Meil, catedràtic de sociologia Jesús Rogero-García, professor de sociologia Pedro Romero-Balsas, professor de sociologia, Universitat Autònoma de Madrid;
Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.
Com més estudis, un salari més alt? Efectivament, l’any 2015 els ingressos de la població amb educació superior van ser, de mitjana, un 38 % més alts que els de les persones amb educació mitjana.
De vegades es fa difícil traslladar el llenguatge dels organismes internacionals al que fem servir quotidianament. Quina és l’equivalència dels nivells educatius CINE (ISCED segons la sigla en anglès) que empra la Unesco amb el sistema que es fa servir a Espanya?
Marta Seiz, Consell Superior d’Investigacions Científiques;
¿Pot l’educació reduir la desigualtat social? Aquests dos llibres, que ens parlen de la teoria de les intel·ligències múltiples i de la importància de la passió i la perseverança en l’aprenentatge, ens ofereixen opcions pedagògiques per treballar en aquesta direcció.