El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

Ocupar-se dels infants i de la gent gran dependent, cuinar, netejar la casa… Quin valor econòmic podem atribuir a les tasques domèstiques no remunerades? Calculem què representaria aquesta feina invisible en el PIB del país.

On ens estimem més que ens cuidin, i qui preferim que ho faci, a l’hora d’afrontar situacions de dependència? Analitzem el paper de la família i dels serveis públics i privats com a cuidadors.

Un programa psicoeducatiu des de l’enfocament de la parentalitat positiva per promoure, entre altres aspectes, els vincles afectius i les relacions educadores en l’àmbit familiar.

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Reproduïm el comportament dels pares? Aart Liefbroer ens parla de la transmissió intergeneracional del comportament demogràfic.

El 2017, el 25,6 % de les llars espanyoles estaven formades per un adult sense fills. Quin és el model familiar que predomina a la resta d’Europa? 

L’envelliment i la cura de la gent gran a les zones rurals planteja un repte i una oportunitat per al canvi: amb una població més vella i molt masculinitzada, els homes s’hauran d’implicar més en el paper de cuidadors, tradicionalment desenvolupat per dones.