L'estat del benestar està esbiaixat a favor de la gent gran? Aquest article analitza la sostenibilitat financera del sistema actual.

Com pot ajudar l’experiència del món desenvolupat altres regions del planeta que estan en fases anteriors de la transició demogràfica?

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

Entre el 2008 i el 2018, van augmentar les prestacions a la vellesa, però no es van millorar els ajuts familiars.

Contràriament al que es desprèn d’una concepció força generalitzada, endarrerir la sortida del mercat laboral no disminueix l’ocupació juvenil, sinó que la podria impulsar.

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

L’estat del benestar se sustenta sobre un contracte intergeneracional que planteja un conjunt de consensos tàcits entre diferents generacions. Com ha de ser aquest contracte perquè sigui sostenible?

Són efectives les prestacions de suport a la conciliació per impulsar la participació laboral de les dones o condueixen a un augment en la bretxa salarial?