La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.