Article

Habitatge propi, amb familiars o en una residència:

Quins espais de vida i d’atenció ens estimem més, si som dependents?

Celia Fernández Carro, Departament de Sociologia III, Universitat Nacional d’Educació a Distància

On, com i per qui s’estima més ser cuidada la població que viu a Espanya? Es confirma que augmenten les preferències per espais de vida i d’atenció que no impliquin la família, però hi ha un desajust important entre els desitjos i les percepcions sobre les opcions reals.
Punts clau
  • 1
       Les opcions sobre el lloc preferit per viure en cas de dependència apunten a entorns en què la família ja no és la cuidadora principal.
  • 2
       Encara que la família es continua considerant el cuidador més segur i fiable, la demanda de serveis públics i privats augmenta, i el paper que hi tenen es valora més que abans.
  • 3
       Les opcions reals del model actual d’atenció als dependents a Espanya fan que l’entorn preferit o ideal per viure no sempre es consideri el més convenient a efectes pràctics.
Quins espais de vida i d’atenció ens estimem més en cas de dependència, segons l’edat i el sexe?
Quins espais de vida i d’atenció ens estimem més en cas de dependència, segons l’edat i el sexe?

El 2014, restar a casa amb un cuidador extern era la primera opció (36%), seguida de viure amb algun familiar (33%) i de les residències o centres (31%). Per a les persones entre 50 i 74 anys, però, la solució menys desitjada era viure amb algun familiar. En aquest grup es valoren més les residències de gent gran, sobretot els homes (37%).

Moltes de les persones d’aquest grup d’edat ajuden altres persones de la seva xarxa social en un sentit pràctic, financer o emocional. Aquesta situació els permet de conèixer de primera mà els costos personals de l’atenció als altres i tenen més probabilitats de preferir espais de vida i d’atenció que no comprometin els seus projectes de vida ni els dels seus familiars. La seva preferència també té a veure amb un canvi en la visió de la responsabilitat de l’atenció en aquestes generacions.

Desajust entre els desitjos i les percepcions sobre les opcions reals

Les opcions reals del model actual d’atenció a Espanya fan que l’entorn preferit o ideal per viure no sempre es consideri el millor a efectes pràctics. Així, les mateixes persones responen de manera diferent quan se’ls pregunta pels seus desitjos o bé per la seva percepció del que és millor en realitat. Per exemple, la majoria de les persones que optarien per viure a casa seva amb ajuda externa consideren que la solució que resoldria millor les seves necessitats d’atenció actualment, tenint en compte el seu entorn real, és la de residir amb algun familiar (58%).

Passa el mateix amb les persones que diuen que el seu entorn ideal seria una residència, el 51% de les quals considera que, en realitat, l’entorn que resoldria millor les seves necessitats és la família.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Distribució de la població per tipus de llars

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

Infodada

Edat mitjana a la qual les dones tenen el primer fill

De mitjana, les dones espanyoles tenen el primer fill a 31,1 anys. Supera aquesta edat la mitjana europea?

Infodada

Condicionants demogràfics

Sabies que el 19,6 % de la població d’Espanya superava els 65 anys el 2020? Descobreix si és gaire diferent de la resta d’Europa.

Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.