Bones pràctiques

Via ràpida

El 2015, el govern suec va engegar el programa Snabbspåret. Amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació i agents de diversos sectors laborals, aquest programa forma les persones migrants tot just arribades a Suècia per facilitar que s’incorporin
ràpidament al mercat laboral.


Dades bàsiques
 

  • Nom original: Snabbspåret.

  • Àmbit geogràfic: Suecia.

  • Entitat impulsora: Govern de Suècia, Servei Públic d’Ocupació Suec.

  • Col·lectius als quals s’adreça: Migrants amb permís de residència i una certa
    qualificació laboral o formativa.

  • Any d'inici: 2015.

1. Context

A Suècia, diversos sectors econòmics demanen mà d’obra capacitada. És per això que cal integrar les persones acabades d’arribar al mercat laboral tan aviat com sigui possible.

2. Objectius

  • Cobrir l’escassetat de mà d’obra qualificada mitjançant l’augment de l’ocupabilitat dels immigrants amb permís de residència. 

  • Promoure l’entrada al mercat laboral dels  immigrats en el termini de dos anys des de la seva arribada. 

  • Mirar que les persones tot just arribades trobin una feina adequada a les seves habilitats.

3. Intervenció

Snabbspåret va començar el 2015 i avui consta de 14 programes: cuiners, indústria de l’alimentació, indústria de l’energia, sector immobiliari, sanitat, pintors, operaris del sector de la construcció, transportistes, mestres, científics socials –sociòlegs, economistes o advocats–, treballadors socials, infermers, veterinaris i indústria de la fusta. 

El programa el gestiona el Servei Públic d’Ocupació, que s’encarrega de la coordinació amb la patronal, els sindicats i els centres d’ensenyament. Cada «via ràpida» s’elabora atenent les demandes del sector productiu corresponent i les necessitats dels immigrants.

Alguns elements presents en aquestes iniciatives són: 

  • Ensenyament de l’idioma a partir de l’ingrés en un centre d’asil. 

  • Avaluació immediata de l’experiència, les habilitats i la motivació de les persones tot just arribades. 

  • Facilitats per validar els estudis. 

  • Ràpida orientació cap al perfil laboral que es consideri més adequat. 

  • Ensenyament de la terminologia pròpia de cada àrea professional. 

  • Formació professional complementària segons les necessitats (que en alguns casos s’imparteix en la llengua materna dels  beneficiaris). 

  • Suport lingüístic, supervisió i tutoria al lloc de treball. 

La participació en el programa és compatible amb el cobrament de certes prestacions socials, com també d’ajudes específiques per al transport i l’allotjament. 

4. Resultats

Encara no s’han publicat avaluacions detallades i amb una certa perspectiva temporal, però els resultats dels estudis disponibles són prometedors:

  • Segons dades del desembre del 2018, el 39% de les persones que participaven en el conjunt de programes de Snabbspåret tenia una feina al cap de 13-15 mesos, una xifra que pujava al 50% al cap de 19-21 mesos. No obstant això, segons el Servei Públic d’Ocupació Suec (Arbetsförmedlingen) la inserció era notablement més baixa entre les dones que no pas entre els homes.

  • En el cas de la «via ràpida» per a mestres, una avaluació qualitativa (Bengtsson i Mickwitz, 2019) assenyala que els participants sentien que el programa els havia ajudat a assolir un bon coneixement del suec i a reforçar la seva motivació per treballar com a docents.

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Activitat

Europa, terra d’acollida per a tothom?

Som igual de solidaris amb tots els refugiats? En aquest cicle de conferències, coorganitzat amb l’Associació Catalana de Sociologia, analitzarem el paper d’Europa com a terra d’acollida.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.