Publicador de continguts

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Capítol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Jordi Sevilla, Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007);

Avui més que mai, la societat exigeix polítiques socials i d’igualtat que donin respostes eficients als problemes i reptes de l’actualitat. En aquest capítol plantegem la proposta d’un crèdit fiscal universal: una renda garantida que asseguri el nivell mínim d’ingressos necessari per satisfer les necessitats més bàsiques de les persones i perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb plena llibertat. Aquesta proposta parteix del reconeixement que al nostre sistema ja hi ha un ingrés mínim, definit en el mínim personal i familiar de l’IRPF. El funcionament és senzill: el mínim de l’IRPF serveix de referència per establir la renda mínima garantida, que cal restar de la quota de l’impost (ingrés per tipus impositiu). Si el resultat sobrepassa aquest ingrés mínim, l’impost serà positiu (els ciutadans pagaran), mentre que, si és inferior, serà negatiu (en aquest cas, percebran diners). A més a més, i tenint en compte la paradoxa que representa que la quantia de moltes de les prestacions de protecció social sigui inferior a aquest mínim vital previst a l’IRPF, la proposta ha d’anar acompanyada d’una aproximació progressiva de la resta de les prestacions a aquest nivell mínim.
Punts clau
  • 1
       La proposta d’una renda fiscal universal pretén convertir el mínim vital definit a l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar un nivell mínim d’ingressos a tots els ciutadans.
  • 2
       La proposta d’una renda fiscal universal ha d’anar acompanyada d’un període transitori en el qual les prestacions socials vagin convergint, de manera progressiva, fins a arribar al nivell mínim d’ingressos definit a l’IRPF, que serveix de referència per establir la quantia de la renda fiscal.
  • 3
       Cal trobar solucions per resoldre la insuficiència i la ineficiència de la major part dels mecanismes tradicionals de protecció social.
  • 4
       La columna vertebral d’aquesta mesura és garantir que els éssers humans siguin lliures i puguin viure i prendre decisions amb plena llibertat.
  • 5
       La desconnexió que hi ha entre el sistema de transferències de renda i el sistema impositiu general sobre la renda és una crítica fonamental que rep, sovint, el nostre sistema del benestar. No té sentit que hi hagi prestacions amb quanties per sota del mínim vital definit a l’IRPF.
  • 6
       És difícil que una fórmula simple pugui resoldre problemes que són complexos; per això, més que el camí concret, aquesta proposta marca una direcció i ofereix diverses possibilitats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat en emissions de carboni a Espanya segons la renda i l’edat

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades

Són saludables les compres d’aliments que fan els usuaris dels ajuts de la Creu Roja?

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits


Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica


El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.