Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

Accions per a transformar i promoure el desenvolupament infantil i de les famílies en situació d’exclusió social

Problemàtica

Els infants que viuen en llars pobres treuen pitjors resultats acadèmics i, quan són adults, tenen nivells de renda més baixos i pitjor salut que no pas els nens que creixen en llars sense estretors econòmiques

La taxa de pobresa infantil s’ha esta­bilitzat a Espanya al voltant del 29%, un dels percentatges més alts de la Unió Europea. Això vol dir que gairebé una tercera part dels nens espanyols sobreviuen amb el 60% o menys de la renda mediana equivalent.

Malgrat la recuperació de l’economia, el percentatge de nens afectats per privació material no s’ha reduït. Així, gairebé el 40% viuen en llars que no es poden permetre sortir de vacances una setmana l’any.

Davant d’aquestes dades, els estudis demostren que concentrar les trans­ferències socials en la infància és més eficaç per combatre la pobresa infantil que no canalitzar-les cap a tota la po­blació en funció de la renda.

1. Plantejament

El programa s’implementa de manera coordinada amb els agents del territori tant públics com privats a partir d’objectius determinats pels menors i les seves famílies

Entitats organitzades en xarxes ter­ritorials apliquen les diferents ajudes del programa sobre la base d’un pla de treball.

Les famílies ateses tenen un nivell d’estudis primaris o inferior en quasi el 80% dels casos, i una situació labo­ral de desocupació que voreja el 65%. Reben prestacions públiques o no a parts quasi iguals. Gairebé la meitat de les famílies són monoparentals.

El 54% dels pares han nascut a l’es­tranger i el 83% dels menors han nas­cut a Espanya. El 100% de les famílies es troben en situació de pobresa.

2. Resultats

Les dades indiquen que el programa cobreix una gran part del territori i compleix amb l’objectiu de donar suport a les famílies en situació de pobresa

El programa atén més de 300.000 nens i 176.000 famílies. El 39% dels infants atesos tenen entre 7 i 12 anys, però els que tenen entre 0 i 3 anys representen el 25%, una xifra que posa de manifest la importància de l’atenció a aquesta edat.

Les ajudes del programa són de re­forç educatiu (42%), d’alimentació i higiene (27%), de lleure i temps lliu­re (19%), d’atenció psicoterapèutica (9%) i de suport educatiu familiar (3%). La continuïtat mitjana en el programa és de 3,8 anys.

Les ajudes s’implementen per mitjà de 180 xarxes territorials formades per més de 400 entitats socials que arriben a 129 municipis espanyols de totes les comunitats autònomes.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

Informe

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va augmentar un 20 % durant la Gran Recessió. Quin paper hi tenen les transferències socials?

Infodada

Distribució de la població per tipus de llars

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

Bones pràctiques

Propostes per reduir la pobresa infantil

Com es pot esquivar la transmissió intergeneracional de la pobresa? Analitzem propostes que defensen una prestació universal per fill i altres polítiques que proposen ajuts selectius a famílies pobres amb fills.

Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.