Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia covid-19

Juan Manuel García-González i Inmaculada Montero, Universitat Pablo de Olavide, UPO; Rafael Grande, Universitat de Màlaga; Dolores Puga, CSIC
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

A Espanya el confinament derivat de la pandèmia de la covid-19 va aïllar la població a casa seva entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020. Aquest confinament va tenir diversos impactes sobre la ciutadania: entre altres aspectes, es va aguditzar en la població el sentiment de solitud, un problema de salut pública que afecta particularment la gent d’edat avançada. Per establir mesures preventives, és fonamental conèixer com el confinament afecta el sentiment de solitud. Així mateix, permet dissenyar intervencions per a reduir les conseqüències negatives de la solitud en la salut de les persones i en les seves relacions familiars i socials. La recerca en què es basa aquest article va analitzar els canvis respecte al sentiment de solitud a la població entre el febrer i l’abril del 2020. Per a això, es va fer una enquesta a 750 persones més grans de 55 anys residents a Andalusia. Aquesta enquesta es va dur a terme en dues etapes, coincidents amb aquests mesos. La conclusió principal de l’estudi mostra que el 56% de la població enquestada va declarar sentir-se sola durant el confinament, la qual cosa va representar una agudització d’aquest sentiment respecte a les dades obtingudes abans del confinament.
Punts clau
  • 1
       A Andalusia, el sentiment de solitud en la població més gran de 55 anys va augmentar del 47% al 56% durant el confinament per la pandèmia de la covid-19.
  • 2
       La solitud moderada es va aguditzar amb el confinament, mentre que el sentiment de solitud severa va minvar entre la població.
  • 3
       La sensació de solitud entre les dones andaluses majors de 55 anys va arribar al 62% amb les mesures de confinament adoptades; en els homes, la incidència d’aquest sentiment va ser del 50%.
  • 4
       La solitud va augmentar sobretot entre les persones menors de 80 anys. En la població que supera aquesta edat, amb nivells més alts de solitud abans del confinament, aquesta situació no va derivar en un augment del sentiment de solitud.
  • 5
       En general, el fet de tenir un nivell d’estudis més alt és un factor protector davant la solitud. No obstant això, durant el confinament, l’agudització del sentiment de solitud entre la població andalusa va ser similar per a tots els nivells educatius.
  • 6
       Les persones amb salut més precària, limitacions en l’activitat habitual i depressió ja presentaven nivells més alts de solitud abans de la pandèmia, i aquest sentiment es va mantenir durant el confinament. En els altres grups la solitud va augmentar, per comparació a la situació prèvia.
  • 7
       La solitud emocional –referida a la manca de relacions de confiança– va augmentar notablement durant el confinament, mentre que la solitud social –referida a la manca de relacions amb el grup social– va minvar d’una manera remarcable.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Benestar i salut mental en una societat digitalitzada

Els canvis tecnològics també repercuteixen en la salut mental, sobretot en les noves generacions de natius digitals. Analitzarem alguns fenòmens, com les addiccions a les pantalles, l’impacte de les xarxes socials en l’autoimatge o els riscos del metavers, en aquest cicle de conferències coorganitzat amb la Fundació FAD Juventud.

Activitat

Salut mental i entorn social

Com afecten la salut mental, les desigualats socials o de gènere? En col·laboració amb l’entitat Salut Mental Catalunya, en aquest cicle de conferències tractem, des de diferents perspectives, com influeix l’entorn social en el benestar emocional de les persones.

Article

Com millorar l’assistència domiciliària a la gent gran?

L’assistència domiciliària a gent gran ha de conciliar atencions sanitàries i altres de vinculades a serveis socials. Aquest estudi aporta dades positives sobre l’aplicació d’una eina per coordinar i optimitzar aquestes atencions.

Activitat

Cicle de conferències: Salut mental en infants, adolescents i joves: una mirada comunitària

Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional… Quines eines i estratègies hem de fer servir?

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.