Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia covid-19

Juan Manuel García-González i Inmaculada Montero, Universitat Pablo de Olavide, UPO; Rafael Grande, Universitat de Màlaga; Dolores Puga, CSIC
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

A Espanya el confinament derivat de la pandèmia de la covid-19 va aïllar la població a casa seva entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020. Aquest confinament va tenir diversos impactes sobre la ciutadania: entre altres aspectes, es va aguditzar en la població el sentiment de solitud, un problema de salut pública que afecta particularment la gent d’edat avançada. Per establir mesures preventives, és fonamental conèixer com el confinament afecta el sentiment de solitud. Així mateix, permet dissenyar intervencions per a reduir les conseqüències negatives de la solitud en la salut de les persones i en les seves relacions familiars i socials. La recerca en què es basa aquest article va analitzar els canvis respecte al sentiment de solitud a la població entre el febrer i l’abril del 2020. Per a això, es va fer una enquesta a 750 persones més grans de 55 anys residents a Andalusia. Aquesta enquesta es va dur a terme en dues etapes, coincidents amb aquests mesos. La conclusió principal de l’estudi mostra que el 56% de la població enquestada va declarar sentir-se sola durant el confinament, la qual cosa va representar una agudització d’aquest sentiment respecte a les dades obtingudes abans del confinament.
Punts clau
  • 1
       A Andalusia, el sentiment de solitud en la població més gran de 55 anys va augmentar del 47% al 56% durant el confinament per la pandèmia de la covid-19.
  • 2
       La solitud moderada es va aguditzar amb el confinament, mentre que el sentiment de solitud severa va minvar entre la població.
  • 3
       La sensació de solitud entre les dones andaluses majors de 55 anys va arribar al 62% amb les mesures de confinament adoptades; en els homes, la incidència d’aquest sentiment va ser del 50%.
  • 4
       La solitud va augmentar sobretot entre les persones menors de 80 anys. En la població que supera aquesta edat, amb nivells més alts de solitud abans del confinament, aquesta situació no va derivar en un augment del sentiment de solitud.
  • 5
       En general, el fet de tenir un nivell d’estudis més alt és un factor protector davant la solitud. No obstant això, durant el confinament, l’agudització del sentiment de solitud entre la població andalusa va ser similar per a tots els nivells educatius.
  • 6
       Les persones amb salut més precària, limitacions en l’activitat habitual i depressió ja presentaven nivells més alts de solitud abans de la pandèmia, i aquest sentiment es va mantenir durant el confinament. En els altres grups la solitud va augmentar, per comparació a la situació prèvia.
  • 7
       La solitud emocional –referida a la manca de relacions de confiança– va augmentar notablement durant el confinament, mentre que la solitud social –referida a la manca de relacions amb el grup social– va minvar d’una manera remarcable.
04_OS_0521_Grafico_1_CAT+NOU.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Article

Com millorar l’assistència domiciliària a la gent gran?

L’assistència domiciliària a gent gran ha de conciliar atencions sanitàries i altres de vinculades a serveis socials. Aquest estudi aporta dades positives sobre l’aplicació d’una eina per coordinar i optimitzar aquestes atencions.

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

Article

Quants coneguts tenim?

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

Article

A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

La cara més visible de la soledat és sentir que no es tenen persones a qui es pugui recórrer o en qui es pugui confiar en cas de necessitat. A qui afecta més? Analitzem la incidència de factors com l’edat i el gènere.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.