Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia covid-19

Juan Manuel García-González i Inmaculada Montero, Universitat Pablo de Olavide, UPO; Rafael Grande, Universitat de Màlaga; Dolores Puga, CSIC
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

A Espanya el confinament derivat de la pandèmia de la covid-19 va aïllar la població a casa seva entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020. Aquest confinament va tenir diversos impactes sobre la ciutadania: entre altres aspectes, es va aguditzar en la població el sentiment de solitud, un problema de salut pública que afecta particularment la gent d’edat avançada. Per establir mesures preventives, és fonamental conèixer com el confinament afecta el sentiment de solitud. Així mateix, permet dissenyar intervencions per a reduir les conseqüències negatives de la solitud en la salut de les persones i en les seves relacions familiars i socials. La recerca en què es basa aquest article va analitzar els canvis respecte al sentiment de solitud a la població entre el febrer i l’abril del 2020. Per a això, es va fer una enquesta a 750 persones més grans de 55 anys residents a Andalusia. Aquesta enquesta es va dur a terme en dues etapes, coincidents amb aquests mesos. La conclusió principal de l’estudi mostra que el 56% de la població enquestada va declarar sentir-se sola durant el confinament, la qual cosa va representar una agudització d’aquest sentiment respecte a les dades obtingudes abans del confinament.
Punts clau
  • 1
       A Andalusia, el sentiment de solitud en la població més gran de 55 anys va augmentar del 47% al 56% durant el confinament per la pandèmia de la covid-19.
  • 2
       La solitud moderada es va aguditzar amb el confinament, mentre que el sentiment de solitud severa va minvar entre la població.
  • 3
       La sensació de solitud entre les dones andaluses majors de 55 anys va arribar al 62% amb les mesures de confinament adoptades; en els homes, la incidència d’aquest sentiment va ser del 50%.
  • 4
       La solitud va augmentar sobretot entre les persones menors de 80 anys. En la població que supera aquesta edat, amb nivells més alts de solitud abans del confinament, aquesta situació no va derivar en un augment del sentiment de solitud.
  • 5
       En general, el fet de tenir un nivell d’estudis més alt és un factor protector davant la solitud. No obstant això, durant el confinament, l’agudització del sentiment de solitud entre la població andalusa va ser similar per a tots els nivells educatius.
  • 6
       Les persones amb salut més precària, limitacions en l’activitat habitual i depressió ja presentaven nivells més alts de solitud abans de la pandèmia, i aquest sentiment es va mantenir durant el confinament. En els altres grups la solitud va augmentar, per comparació a la situació prèvia.
  • 7
       La solitud emocional –referida a la manca de relacions de confiança– va augmentar notablement durant el confinament, mentre que la solitud social –referida a la manca de relacions amb el grup social– va minvar d’una manera remarcable.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Salut mental i entorn social

Com afecten la salut mental, les desigualats socials o de gènere? En col·laboració amb l’entitat Salut Mental Catalunya, en aquest cicle de conferències tractem, des de diferents perspectives, com influeix l’entorn social en el benestar emocional de les persones.

Article

Com millorar l’assistència domiciliària a la gent gran?

L’assistència domiciliària a gent gran ha de conciliar atencions sanitàries i altres de vinculades a serveis socials. Aquest estudi aporta dades positives sobre l’aplicació d’una eina per coordinar i optimitzar aquestes atencions.

Activitat

Cicle de conferències: Salut mental en infants, adolescents i joves: una mirada comunitària

Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional… Quines eines i estratègies hem de fer servir?

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

Article

Quants coneguts tenim?

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.