Article
La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia covid-19
-
1A Andalusia, el sentiment de solitud en la població més gran de 55 anys va augmentar del 47% al 56% durant el confinament per la pandèmia de la covid-19.
-
2La solitud moderada es va aguditzar amb el confinament, mentre que el sentiment de solitud severa va minvar entre la població.
-
3La sensació de solitud entre les dones andaluses majors de 55 anys va arribar al 62% amb les mesures de confinament adoptades; en els homes, la incidència d’aquest sentiment va ser del 50%.
-
4La solitud va augmentar sobretot entre les persones menors de 80 anys. En la població que supera aquesta edat, amb nivells més alts de solitud abans del confinament, aquesta situació no va derivar en un augment del sentiment de solitud.
-
5En general, el fet de tenir un nivell d’estudis més alt és un factor protector davant la solitud. No obstant això, durant el confinament, l’agudització del sentiment de solitud entre la població andalusa va ser similar per a tots els nivells educatius.
-
6Les persones amb salut més precària, limitacions en l’activitat habitual i depressió ja presentaven nivells més alts de solitud abans de la pandèmia, i aquest sentiment es va mantenir durant el confinament. En els altres grups la solitud va augmentar, per comparació a la situació prèvia.
-
7La solitud emocional –referida a la manca de relacions de confiança– va augmentar notablement durant el confinament, mentre que la solitud social –referida a la manca de relacions amb el grup social– va minvar d’una manera remarcable.
