La posició d’Espanya en el rànquing de països ordenats segons la vulnerabilitat econòmica –és a dir, persones amb ingressos per sota del 75% de la mediana d’ingressos– és molt pitjor de la que li correspondria segons el seu nivell de renda per càpita. Només hi ha tres països de la UE en els quals el percentatge de persones que viuen en llars econòmicament vulnerables és superior al d’Espanya.
D’altra banda, la tendència és negativa, ja que ha anat perdent posicions durant l’última dècada. També és especialment preocupant que Espanya es mantingui al darrer quartil d’una manera sistemàtica. En general, la incidència de la vulnerabilitat econòmica als països rics del centre i el nord d’Europa és inferior a la mitjana europea, i passa el contrari amb els països més pobres, tot i que hi ha excepcions.
Espanya és un dels països de renda mitjana amb un percentatge més elevat de població econòmicament vulnerable. Aquesta dada l’hem de considerar, a més a més, tenint en compte que el llindar que defineix la vulnerabilitat econòmica és una mesura relativa; és a dir, que aquest llindar depèn de com es distribueixen els ingressos entre la població.
A causa de la profunditat de la crisi econòmica, Espanya és un dels cinc països en què el valor dels ingressos que defineixen el llindar de vulnerabilitat econòmica era, el 2016, igual o inferior al que s’aplicava el 2008. Això s’explica pel fort impacte de la prolongada recessió en el nivell de renda (els altres quatre casos són Grècia, Irlanda, Xipre i el Regne Unit).
En síntesi, Espanya té una posició desfavorable dins el context europeu en l’indicador bàsic de vulnerabilitat econòmica. Aquesta posició no és deguda tan sols a la crisi, ja que la situació d’Espanya ja era desfavorable abans del 2008. En tot cas, aquesta situació ha empitjorat a partir d’aleshores, i no s’ha corregit des de l’inici de la recuperació.
