Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Santiago Giraldo-Luque, Isabel Villegas-Simón, Universitat Autònoma de Barcelona; Alessandro Bernardi, Social Elephants; Cristina Fernández-Rovira, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

Els ingressos que obtenen els ‘microinfluenciadors’ per les seves publicacions a les xarxes socials no són proporcionals a l’impacte que generen en les seves comunitats digitals. Un dels factors principals que fa que molts joves acudeixin a les xarxes socials i intentin ser prescriptors és la voluntat d’aconseguir fama i renom. En els últims anys, els ‘microinfluenciadors’ s’han convertit en una peça clau del màrqueting digital, perquè generen prestigi o confiança entorn de determinats productes o temàtiques, i alhora els promocionen entre les seves comunitats digitals. L’estudi en el qual es basa aquest article se centra en la xarxa social Instagram, en la qual els joves passen una mitjana de dues hores i mitja al dia. Un ‘influenciador’ amb una comunitat d’usuaris de 5.000 a 100.000 seguidors pot guanyar 102 euros, de mitjana, per cada publicació. Però molts ‘microinfluenciadors’ no estan satisfets amb els ingressos que perceben per l’activitat que fan. La insatisfacció que senten és provocada, entre altres motius, pel temps que han d’invertir a crear continguts i alimentar i gestionar la seva comunitat, i per la manera com se subestima la capacitat que tenen d’aportar valor a les marques.
Punts clau
  • 1
       El 62,2% dels ‘microinfluenciadors’ que han participat en l’estudi se senten insatisfets pels diners que obtenen en comparació amb el temps que dediquen a produir continguts per als seus perfils.
  • 2
       De mitjana, els ‘microinfluenciadors’ destinen 45 hores al mes al seu perfil d’Instagram i de-diquen tres hores a crear una publicació. Obtenen una mitjana de 102 euros per publicació, encara que no tots obtenen ingressos per les entrades que creen.
  • 3
       Un ‘microinfluenciador’ pot trigar prop de vuit anys a consolidar el seu perfil a Instagram per tal de poder generar ingressos per les publicacions que fa a aquesta mateixa xarxa social.
  • 4
       Els ‘microinfluenciadors’ garanteixen una conversió a venda més elevada que les campanyes publicitàries i tenen una gran capacitat de crear vincles entre la marca i els seus seguidors. El valor afegit de l’activitat que porten a terme és el compromís o ‘engagement’ que generen amb la seva comunitat, un element imprescindible al mercat publicitari digital, ja que permet avaluar la interacció entre prescriptors i usuaris.
Quant cobra un ‘microinfluenciador’ per una publicació a Instagram?
Quant cobra un ‘microinfluenciador’ per una publicació a Instagram?

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències: Societat connectada, individus aïllats

Hiperconnectats i, alhora, més aïllats que mai? Aquest cicle de conferències debat sobre el paper de la tecnologia a les nostres relacions socials.

Activitat

Cicle de conferències: El biaix dels algoritmes

Els algoritmes, creats per ser usats en la intel·ligència artificial, també reprodueixen estereotipis i prejudicis. Reflexionem sobre això en aquest cicle de conferències.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre la realitat social de les persones joves (FS22_1B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre la realitat social de les persones joves a Espanya.

Activitat

Els 'millennials': una generació perduda entre dues crisis?

Quin és el futur dels millenials? Ho debatem amb Fabrizio Bernardi, catedràtic de Sociologia a l'Institut Universitari Europeu. Del 29 de novembre a l'1 de desembre, en Caixaforum Madrid.

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.