Article

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

La gran onada migratòria a Espanya entre el 1998 i el 2008 no va augmentar la segregació global a les zones residencials

Jesús Fernández-Huertas, UC3M; Ada Ferrer i Carbonell, IAE-CSIC, Barcelona GSE, IZA; Albert Saiz, MIT; Adaptació: Jordi Pueyo

Entre el 1998 i el 2008, el percentatge de població immigrant a Espanya va passar del 3% al 13%. Va ser un dels fluxos migratoris més grans i ràpids de la història mundial recent. Per cada tres immigrants que van arribar als barris més cèntrics de les ciutats, se’n va anar un autòcton. Aquest desplaçament de la població autòctona, considerat lleu, es va veure compensat perquè a les zones residencials que van créixer amb el boom immobiliari hi van anar a viure autòctons i també s’hi van instal•lar immigrants. Això va fer que l’efecte de l’onada migratòria mantingués la segregació mitjana inicial als barris sense afavorir la creació de nous guetos.
Punts clau
  • 1
       L’any 2007 el percentatge total de població immigrant era del 33,1% a les àrees metropolitanes, molt per sobre de l’11,6% del total del cens a Espanya i del percentatge dels barris perifèrics de les ciutats, d’un 14,52%.
  • 2
       Si el 2001 la població immigrant a Espanya s’hagués distribuït pel territori de la mateixa manera que l’autòctona –és a dir, mantenint les mateixes proporcions a tots els barris–, el 45% d’immigrants hauria d’haver anat a viure en un altre lloc. Aquest percentatge, que és un indicador de segregació, es va mantenir pràcticament inalterat durant tota l’onada migratòria.
  • 3
       La majoria dels nous habitants de les àrees metropolitanes venien d’Amèrica Llatina, amb un 46,5% del total d’arribades. La llengua compartida és un dels factors que va evitar fer créixer la segregació entre autòctons i immigrants als barris.
  • 4
       A les zones on, per mantenir la densitat de població autòctona inicial, haurien fet falta dos edificis nous per acollir el creixement esperat de la població immigrant, només se n’hi va construir un.
  • 5
       Madrid i Barcelona van mostrar un comportament semblant en la distribució del cens: va créixer la densitat de població nascuda a Espanya a les àrees perifèriques de nova construcció i la immigració va augmentar per sobre de la mitjana a les zones més denses del centre de la ciutat.
Els nous barris atreuen autòctons i immigrants d’una manera proporcional
resumen_cat.png

Els barris que van créixer més ràpidament durant el boom immobiliari concentraven, el 2001, l’1% de la població metropolitana. En set anys aquest percentatge va augmentar fins al 3,6%. El gràfic representa la relació entre el creixement d’autòctons i immigrants als barris de nova creació, allunyats del centre de les ciutats, durant l’onada migratòria. Cada punt representa una d’aquestes zones, amb la mida segons la seva densitat de població. L’acostament generalitzat dels punts a la línia recta (proporció perfecta) demostra que autòctons i nouvinguts van augmentar amb percentatges bastant similars en aquests barris, un fet que va ajudar a evitar la segregació. Com s’aprecia en el gràfic, la majoria de barris van créixer per sota del 25%.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.