Article

L’augment de les desigualtats durant la crisi: quin paper hi ha tingut el mercat laboral?

Albert Recio Andreu, Universitat Autònoma de Barcelona

La crisi econòmica del 2008 ha provocat un augment important de les desigualtats salarials, causat sobretot per una davallada dels sous que ha afectat especialment els treballadors que ja ocupaven la part més baixa de la distribució salarial. Aquesta caiguda dels sous és un dels motius que expliquen el creixement dels «treballadors pobres», un fenomen relativament nou al nostre país.
Punts clau
  • 1
       Els sectors laborals amb sous tradicionalment més baixos han estat els més afectats per l’ajust salarial. Els salaris de l’hostaleria, per exemple, han caigut el 12,8% entre el 2008 i el 2016.
  • 2
       La crisi econòmica ha fet que augmentessin les ocupacions temporals i a temps parcial. Les feines a temps parcial no desitjades s’han incrementat en més de 20 punts percentuals entre el 2006 i el 2017.
  • 3
       El 2008 els homes cobraven una mitjana del 22% més que no pas les dones. Aquest percentatge va arribar al 24% el 2013 i, encara que ha baixat, no ha recuperat els valors previs a la crisi.
  • 4
       La mitjana dels sous dels treballadors de fora de la Unió Europea se situa un 35% per sota dels sous dels espanyols. Aquesta diferència va augmentar durant els anys de la crisi econòmica.
Evolució de l’ocupació a temps parcial. En percentatge, del 2008 al 2017
Evolució de l’ocupació a temps parcial. En percentatge, del 2008 al 2017

Amb la crisi han augmentat les feines a temps parcial, un tipus d’ocupació caracteritzat precisament per l’alta precarietat salarial. Així, no tan sols han augmentat els assalariats que treballen a temps parcial, sinó el percentatge d’aquests treballadors que ho fan de manera no voluntària, és a dir, que treballen a temps parcial encara que voldrien fer-ho a jornada completa (gràfic 1).

Diferència entre els sous mitjans d’homes i dones. En percentatge, del 2008 al 2016
Diferència entre els sous mitjans d’homes i dones. En percentatge, del 2008 al 2016

Les dones presenten índexs més elevats de desocupació, de temporalitat i d’ocupació a temps parcial, i tenen més presència en els nivells més baixos de la jerarquia laboral. La diferència salarial mitjana que hi ha entre el conjunt d’homes i el de dones va tendir a créixer durant els anys més aguts de la crisi, i encara que posteriorment ha baixat, el 2016 encara superava els nivells del 2006 (gràfic 2). Segons aquestes dades, el 2016 les dones cobraven, de mitjana, un 22% menys que no els homes. 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Activitat

Els 'millennials': una generació perduda entre dues crisis?

Quin és el futur dels millenials? Ho debatem amb Fabrizio Bernardi, catedràtic de Sociologia a l'Institut Universitari Europeu. Del 29 de novembre a l'1 de desembre, en Caixaforum Madrid.

Infodada

Taxa de desocupació

Sabies que el 2020 la taxa d’atur juvenil triplicava la dels més grans? Descobreix-ne les xifres en aquest indicador.

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.