En aquest nou informe sobre les necessitats socials a Espanya s’analitza, mitjançant un conjunt ampli d’indicadors, la cobertura de les necessitats relacionades amb l’habitatge. Les principals fonts que s’han fet servir són l’Enques­ta de Condicions de Vida, l’Enquesta de Pressupostos Familiars i l’Estadística sobre Habitatge i Actuacions Urbanes del Ministeri de Foment.

La satisfacció de les necessitats socials lligades a l’ha­bitatge figura en un lloc important en qualsevol valo­ració que es vulgui fer dels avenços d’una societat en termes de desenvolupament social. La Constitució assenyala que tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat i que els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret. A la pràctica, tanmateix, són diverses les llars que tenen dificultats perquè aquest dret es materialitzi de ma­nera suficient. Entre els reptes pendents principals de la societat espanyola per a una cobertura adequada de les necessitats relacionades amb l’habitatge, hi ha consens a destacar-ne, sobretot, tres: l’accés a l’habi­tatge, el gaudi d’unes condicions adequades i la garan­tia dels recursos energètics de la llar.

Per valorar els èxits i els límits en cadascun dels rep­tes descrits s’utilitza un conjunt ampli d’indicadors, que inclou tant alguns dels utilitzats habitualment en aquest àmbit com altres de nous que ofereixen una vi­sió més ajustada de la satisfacció d’aquestes necessi­tats socials. Aquests nous indicadors permeten apro­fundir en aspectes importants no sempre presents en l’anàlisi d’aquestes problemàtiques, com la sobrecàr­rega de les despeses d’habitatge, i donar així un pes important a la valoració subjectiva d’aquests aspectes, o la insuficiència de les rendes de la llar per fer front a les despeses energètiques.

La utilització d’un interval temporal ampli, amb infor­mació corresponent a diferents moments del temps, permet valorar com els canvis de cicle econòmic –amb dades per al període de bonança anterior a la crisi, el temps que va durar i en la fase de recuperació poste­rior– han afectat les necessitats socials relacionades amb l’habitatge. Els indicadors analitzats mostren que per a moltes persones el cost de l’habitatge és actual­ment un problema molt rellevant, tot i que també per­meten identificar que, en línies generals, alguns dels problemes més greus relacionats amb les condicions de l’habitatge afecten una proporció relativament pe­tita de la població espanyola.

En l’informe també es compara la situació d’Espanya amb la d’Europa mitjançant la selecció d’indicadors representatius de cadascun dels tres reptes. La infor­mació analitzada revela que en alguns d’aquests rep­tes la situació de la població espanyola és més favora­ble que la d’altres països de la UE amb una renda més alta, tot i que hi ha una incidència més gran de proble­mes com el cost elevat del lloguer de l’habitatge en re­lació amb la renda de les llars o l’empitjorament dels problemes de pobresa energètica.

L’informe fa atenció a la resposta de les polítiques pú­bliques a les necessitats socials relacionades amb l’ha­bitatge. Es proposen diferents indicadors que resumei­xen la cobertura que proporciona la intervenció pública d’aquestes necessitats a través de diferents instruments. La informació recollida mostra la debilitat de les políti­ques públiques d’habitatge a Espanya i els problemes per donar resposta a un mercat d’habitatge en lloguer més restringit i car que en altres països.

Com en altres informes d’aquesta col·lecció sobre ne­cessitats socials a Espanya de l’Observatori Social de la Caixa, el fet de resumir la informació a través d’un sistema bàsic d’indicadors, deixant que les dades par­lin gairebé per si mateixes i qualificant el relat amb breus comentaris específics que ajudin a la interpreta­ció, constitueix una novetat en el panorama d’estudis sobre la realitat social. Al lector ara li resta navegar en les pàgines de l’informe, construir el seu propi relat i confrontar el que normalment són opinions i hipòtesis amb un conjunt ampli i nou de dades objectives.

1. El preu de l’habitatge va augmentar considerablement a Espanya durant el període expansiu dels primers anys del segle, la qual cosa va fer més difícil l’accés a aquest bé fonamental. La tendència tan sols es va invertir amb l’inici de la crisi, després de l’esclat de la bombolla immobiliària, però durant aquest període van disminuir també les rendes de moltes famílies i es va aguditzar el problema dels desnonaments.

2. El nombre d’anys necessaris per comprar un habitatge estàndard, molt elevat fins al 2008, es va rebaixar durant els primers anys de la crisi i més tard es va estabilitzar. En el cas del mercat del lloguer, en canvi, l’esforç econòmic de les famílies ha augmentat en els últims anys. En conjunt, almenys un de cada cinc ciutadans gasta actualment en habitatge (lloguer, hipoteca, interessos, etc.) més del 30% dels ingressos familiars.

3. La incidència dels endarreriments en el pagament del lloguer o la hipoteca ha disminuït en els últims anys, un cop superada la crisi. Tot i que la gran majoria de les famílies aconsegueix fer front a aquests pagaments, més de la meitat de la població declara que el cost de l’habitatge suposa una càrrega feixuga per a les seves llars.

4. La majoria dels habitatges a Espanya compten amb equipaments bàsics com inodor o aigua corrent, però molts tenen problemes vinculats a la falta de manteniment, a un mal disseny o a unes dimensions inadequades a les necessitats. La sobreocupació, si bé minoritària, pot tenir conseqüències negatives per a la salut i la integració social, sobretot si es combina amb altres problemes de l’habitatge.

5. L’augment de les situacions de pobresa energètica a Espanya va ser un fet durant la crisi. Els habitatges en què fa fred a l’hivern o que no poden pagar els rebuts de la llum i el gas amb prou feines suposaven un problema abans de l’any 2008; nou anys més tard, aquestes situacions presenten una incidència significativament més alta, malgrat la millora recent. Es tracta d’un problema amb múltiples causes: els baixos ingressos familiars, la baixa eficiència energètica dels habitatges i el preu de l’energia.

1. La situació de la població espanyola respecte a l’habitatge en comparació amb la d’altres països de la UE depèn de l’indicador considerat. Les famílies amb problemes d’amuntegament són poques en relació amb la mitjana europea. En canvi, el cost del lloguer o la incidència dels endarreriments en el pagament de la hipoteca o el lloguer són més grans a Espanya que en altres països de la UE.

2. Gairebé un de cada cinc ciutadans viu en cases amb algun problema de manteniment o manca d’instal·lacions, una proporció igual a la mitjana de la Unió Europea. Tanmateix, hi ha grans diferències en aquest àmbit entre els països més rics i els més pobres de la UE.

3. La crisi econòmica ha fet desaparèixer la posició avantatjosa que tenia el nostre país en termes de pobresa energètica, i ha augmentat el nombre de llars que tenen dificultats per pagar els rebuts i no poden escalfar adequadament l’habitatge quan fa fred.

L’habitatge és una de les necessitats socials més importants, essencial per poder dur una vida digna. L’accés a l’habitatge hauria d’estar garantit en qualsevol país desenvolupat, tal com reconeixen les principals cartes de drets principals. A més de procurar l’accés de tota la població a un habitatge, aquest ha de tenir unes condicions adequades per poder viure- hi dignament. Així mateix, cal que les famílies puguin aconseguir un consum energètic bàsic per evitar l’impacte negatiu que té la pobresa energètica en la salut de les persones i en el desenvolupament normal de les seves vides.

Per a moltes persones, el cost de l’habitatge és un problema molt rellevant, ja que han de destinar a aquesta despesa una part important del que guanyen i, en el cas dels joves, constitueix un fre per a l’emancipació de la llar familiar. Prova d’això és que el nombre d’anys que necessitaria una llar per comprar un habitatge, suposant que hi destinés el total de la seva renda disponible, és constant a l’entorn de sis des dels moments més àlgids de la crisi. D’altra banda, els indicadors permeten comprovar que, en línies generals, alguns dels problemes més greus per a la materialització d’aquest dret, com la falta de bany a l’interior de l’habitatge o la sobreocupació, afecten només una petita proporció de la població espanyola.

El preu de l’habitatge es va incrementar amb força a Espanya durant el període expansiu dels primers anys del segle, cosa que feia més difícil l’accés a aquest bé fonamental. L’escalada de preus només es va aturar a partir de l’any 2008, amb l’inici de la crisi, però la recessió també va suposar un descens de les rendes de les llars, més dificultats per fer front als deutes contrets i un augment dels casos de famílies desnonades per impagament del lloguer o la hipoteca.

Més de la cinquena part dels ciutadans gasta en habitatge més del 30% del que guanya. Aquest percentatge es manté força estable des del moment de més desacceleració del mercat immobiliari. En aquest context, no és estranya la percepció estesa entre una proporció molt alta de ciutadans que el cost total de l’habitatge suposa una càrrega feixuga per a la llar. En els últims anys ha augmentat, a més, el cost d’accés a l’habitatge en lloguer, una tendència que perjudica especialment els joves i les famílies immigrades.

Les necessitats corresponents a les instal·lacions sanitàries bàsiques de l’habitatge estan pràcticament cobertes en la totalitat a les llars espanyoles. Molts habitatges, però (entre el 15 i el 20%), presenten deficiències estructurals o un manteniment inadequat. La incidència dels problemes de sobreocupació tampoc no sembla especialment greu, tot i que en els casos en què es combina amb altres mancances de l’habitatge, i en àrees determinades, pot ocasionar complicacions de salut i integració social.

Entre les necessitats socials lligades a l’habitatge, una de les menys conegudes però d’importància creixent en l’opinió pública i en el debat polític, és la relacionada amb la pobresa energètica. Tot i que, en general, aquest tipus de pobresa té menys incidència en els països amb una renda per habitant més alta, els indicadors utilitzats per mesurar l’abast del problema revelen que afecta un segment no menyspreable de llars espanyoles.

El problema va adquirir un protagonisme especial a l’inici de la crisi, ja que els preus de l’energia van augmentar dràsticament alhora que es reduïen les rendes familiars. La intensitat i la durada de la crisi van fer que gairebé es dupliqués el percentatge de població afectada, mentre que a la resta dels països l’indicador va registrar un comportament més estable. Això va fer desaparèixer la posició avantatjosa que tenia Espanya pel que fa a la pobresa energètica respecte de la mitjana europea, mesurada segons el nivell de dificultat per escalfar adequadament l’habitatge. Espanya també destaca per l’elevada sensibilitat del fenomen als canvis de cicle econòmic.

L’augment de les situacions de pobresa energètica ha de ser reconegut i les causes aturades amb polítiques públiques més ambicioses que les actuals. Per a això cal tenir en compte els tres orígens de la pobresa energètica: la baixa renda familiar, la baixa eficiència energètica dels habitatges i el preu elevat de l’energia. La lluita contra la pobresa energètica és important pels seus efectes negatius en termes econòmics, socials i de salut.

La situació de la població espanyola respecte de les necessitats d’espai a l’habitatge és, en termes comparats, més favorable que la d’altres països de la UE amb renda més elevada, tot i que aquesta valoració està molt condicionada per l’indicador considerat. Les famílies amb problemes de sobreocupació són poques en comparació amb la mitjana europea.

La major incidència d’alguns dels problemes descrits pot vincular-se a la debilitat de les polítiques públiques d’habitatge a Espanya. Entre altres mesures d’intervenció pública respecte de l’accés a l’habitatge, la despesa en ajuts directes a Espanya és considerablement inferior a la de la UE-28 i, a més, a diferència del que va passar a la majoria dels països europeus, va disminuir durant la crisi. Aquestes prestacions les financen i desenvolupen els governs autonòmics, el nivell de despesa dels quals ja era molt reduït abans que comencés la crisi i amb una capacitat pressupostària molt minvada per la desacceleració dels ingressos tributaris i la necessitat de fer front a la demanda creixent de prestacions de garantia d’ingressos. No és estrany, tenint en compte aquesta baixa inversió de recursos, que l’efecte reductor de la pobresa d’aquests ajuts sigui molt inferior a Espanya que al de la majoria dels països europeus.

Fins a la generalització dels incentius fiscals, a mitjan dècada del 1980, l’habitatge protegit va ser l’instrument principal de la política d’accés a l’habitatge. Un dels efectes duradors del foment de l’accés a la propietat a través d’aquesta via ha estat un mercat d’habitatge en lloguer més restringit i car que en altres països. La sobrecàrrega de les despeses d’habitatge a les llars espanyoles que viuen en règim de lloguer és una de les més grans de la Unió Europea, malgrat la reducció dels preus després de l’esclat de la bombolla immobiliària. No obstant això, tal com passa en altres països, l’habitatge protegit pot ser un instrument eficaç d’universalització del dret a un habitatge digne. Les dades, però, mostren una caiguda continuada de l’habitatge protegit des de l’inici de la crisi fins a assolir nivells mínims històrics en l’actualitat.

BOARDMAN, B. (1991): Fuel poverty: from cold homes to affordable warmth. Belhaven Press, Londres.

MOORE, R. (2012): «Definitions of fuel poverty: Impli­cations for policy», Energy Policy (2012), doi:10.1016/ j.enpol.2012.01.057

ONRUBIA, J. (2015): «Política de vivienda y desigual­dad». A: Ayala, L. i Ruiz-Huerta, J. (dir.): 2º Informe so­bre la desigualdad en España. Madrid: Los Libros de la Catarata.

ROMERO, J.C., LINARES, P., LÓPEZ OTERO, X., LABANDEIRA, X., i PÉREZ ALONSO, A. (2014): Pobreza Ener­gética en España. Análisis económico y propuestas de actuación. Economics for Energy, Madrid.

TIRADO HERRERO, S., JIMÉNEZ MENESES, L., LÓPEZ FERNÁNDEZ, J.L., i PERERO VAN HOVE, E. (2018): «Desigualdad energética: un análisis del consumo de energía doméstica en España desde el punto de vista de la equidad social», III Informe sobre la Desigualdad en España. Fundación Alternativas, Madrid.

TIRADO HERRERO, S., JIMÉNEZ MENESES, L., LÓPEZ FERNÁNDEZ, J.L., PERERO VAN HOVE, E., IRIGOYEN HIDALGO, V.M., i SAVARY, P. (2016): Pobreza, vulnera­bilidad y desigualdad energética. Nuevos enfoques de análisis. Asociación de Ciencias Ambientales, Madrid.

TRILLA, C. i BOSCH, J. (2018): «El parque público y protegido de viviendas en España: un análisis desde el contexto europeo». Document de treball 197/2018 de la Fundación Alternativas.