Resum executiu - Necessitats socials de la població immigrant
Secció
Resum executiu - Necessitats socials de la població immigrant
L’informe 6, dedicat a les necessitats socials per grups de població, està dividit en cinc col·lectius: infants, joves, persones grans, dones i immigrants.
En l'informe 6.5 analitzem les necessitats socials de la població immigrant:
Una vegada superat l’impacte de la crisi, la gran majoria d’immigrants torna a tenir feina, i no es constaten grans diferències respecte als treballadors autòctons. Però persisteix una important bretxa d’ingressos entre tots dos grups, pel fet que els immigrants (i sobretot les immigrants) tenen feines més precàries i treballen en els sectors més mal pagats.
En un context de preus elevats, oferta insuficient en el mercat de lloguer i absència d’ajudes públiques eficaces, l’habitatge és una necessitat social que les famílies immigrants han tingut dificultats per cobrir de manera adequada. La conseqüència ha estat una gran sobrecàrrega econòmica per la despesa associada a l’habitatge i l’accés a habitatges que presenten més males condicions d’habitabilitat.
1. Referències
AYALA, L., MARTÍNEZ, R. i SASTRE, M. (2006): Familia, infancia y privación social, Madrid, Fundación FOESSA.
AYALA, L. i CANTÓ, O. (2018): "The driving forces of rising inequality in Spain: Is there more to it than a deep worsening of low income households living standards?", in Inequality and Inclusive Growth in Rich Countries: Shared Challenges and Contrasting Fortunes, Brian Nolan (ed.), Oxford University Press, 2018, Capítulo 10, Oxford.
AYLLÓN, S. (2009): “Poverty and living arrangements among youth in Spain, 1980-2005”, Demographic Research, 20: 403-434.
AYLLÓN, S. (2017): Growing up in Poverty: Children and the Great Recession in Spain, in Children of Austerity. The Impact of the Great Recession on Child Poverty in Rich Countries, ed. B. Cantillon, Y. Chzhen, S. Handa and B. Nolan, UNICEF and Oxford University Press, pp. 219-242.
CANTÓ, O. (2019): “Desigualdad, Redistribución y Políticas Públicas: ¿Hay una brecha generacional?”, Cuadernos del ICE.
BÁRCENA-MARTÍN, E. i MORO-EGIDO, A.I. (2013): “Gender and Poverty Risk in Europe”. Feminist Economics, 19(2): 69-99.
CANTÓ, O. (2013) "Los Efectos Redistributivos de las Políticas Públicas de Carácter Monetario: Un Análisis de Microsimulación con EUROMOD", capitulo 4 en 1er Informe sobre la desigualdad en España 2013, Fundación Alternativas.
CANTÓ, O. (2014): La contribución de las prestaciones sociales a la redistribución, en Capítulo 2 “Distribución de la Renta, Condiciones de Vida y Políticas Redistributivas” VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2014, V. Renes (coord.), Fundación FOESSA – Cáritas, Madrid.
CANTÓ, O., AYALA, L., ADIEGO, M., LEVY, H. i PANIAGUA, M.M. (2014): Going regional: the effectiveness of different tax-benefit policies in combating child poverty in Spain, in Dekkers, G., M. Keegan y C. O’Donoghue, (eds.), New pathways in microsimulation, Surrey, Ashgate: 183-202.
CANTÓ, O. i AYALA, L. (2014): Políticas públicas para reducir la pobreza infantil en España: Análisis de impacto, Madrid, UNICEF.
CEBRIÁN, I. i MORENO, G. (2008): La situación de las mujeres en el mercado de trabajo español: desajustes y retos. Economía industrial Nº 367: 121-137.
COMISIÓN EUROPEA (2016): Compromiso estratégico para la igualdad entre mujeres y hombres 2016-2019, Luxemburgo, 2016.
COMISIÓN EUROPEA (2018a): “Youth Wiki national description: Youth policies in Spain”.
COMISIÓN EUROPEA (2018b): “Youth Guarantee country by country: Spain”.
COMISIÓN EUROPEA (2018c): Report on equality between women and men in the EU, Luxembourg, 2018.
DEL RÍO, C. i ALONSO-VILLAR, O. (2014): “Mujeres ante el empleo (y el desempleo) en el Mercado laboral español, 1996-2013”. AREAS, Revista Internacional de Ciencias Sociales, nº 33 (Desigualdades de género en España: continuidades y cambios).
UNIÓN EUROPEA (2018): Special Eurobarometer 469. Integration of immigrants in the European Union. http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm.
GARCÍA-PÉREZ, J.I. i MUÑOZ-BULLÓN, F. (2011): “Transitions into permanent employment in Spain: an empirical analysis for young workers”, British Journal of Industrial Relations, 49, 1: 103-143.
GAUTHIER, A. (2007): The impact of family policies on fertility in industrialized countries: a review of the literature, Population Research and Policy Review, 2007, vol.26, issue 3, 323-346.
GONZÁLEZ, L. (2011): "The effects of a universal child benefit", Economics Working Papers 1281, Department of Economics and Business, Universitat Pompeu Fabra.
GRADÍN, C., DEL RÍO, C. i CANTÓ, O. (2010): “Gender wage discrimination and poverty in the EU”. Feminist Economics, vol. 16(2): 73 - 109.
HERRERO, C., SOLER, A. i VILLAR, A. (2013): “Desarrollo y pobreza en España y sus comunidades autónomas: el impacto de la crisis”, Papeles de Economía Española, 138: 98-113.
HUDDLESTON, T., BILGILI, O., JOKI, A., & VANKOVA, Z. D. (2015): Migrant integration policy index. Barcelona (CIDOB) & Bruselas (MPG).
LEVY, H., MATGASANIS, M. Y SUTHERLAND, H. (2013): Towards a European Union child basic income? Within and between country effects, International Journal of Microsimulation, 6, 1: 63-85.
MAGNUSON, K. i VOTRUBA-DRZAL, E. (2009): "Enduring Influences of Childhood Poverty” en Changing Poverty, Changing Policies, eds. M. Cancian and S. Danziger (New York: Russell Sage Foundation).
SCHIRLE, T. (2015): "The effects of universal child benefit on labour supply", Canadian Journal of Economics, Volume 48(2): 437-463.
A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera.
Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir
contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al
59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.
De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució
de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007
i el 2015.
Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de
col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen
beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que
no supera el 50 %.
Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la
població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha
diferències entre els diversos col·lectius estrangers.
Qualsevol llar ha d’afrontar tres reptes: disposar de prou ingressos,
mantenir un equilibri financer i evitar situacions de pobresa. Aquest
informe analitza les necessitats socials vinculades a les condicions
materials de vida.
El desenvolupament d’un país depèn de l’accés a l’ocupació en unes
condicions adequades i d’una remuneració suficient per cobrir les
necessitats de cada llar. Aquest informe analitza les necessitats socials
vinculades al mercat laboral.
Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest
informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i
les necessitats energètiques.