Secció
Resum executiu - Necessitats socials de la joventut
L’informe 6, dedicat a les necessitats socials per grups de població, està dividit en cinc col·lectius: infants, joves, persones grans, dones i immigrants.
En l'informe 6.2 analitzem les necessitats socials de la joventut:
-
Els joves s’enfronten a importants problemes relacionats amb l’ocupació. L’elevada taxa d’atur juvenil, la precarietat laboral i els baixos salaris perjudiquen el benestar econòmic i material d’aquest grup d’edat i el situen en una posició relativa pitjor que la població en general.
-
L’increment del preu de compra i lloguer de l’habitatge, sumat als baixos ingressos que obtenen els joves, té com a conseqüència un endarreriment de l’edat d’emancipació. La crisi econòmica va accentuar aquestes dificultats, i va fer augmentar el percentatge de joves que viuen amb els pares.
AYALA, L., MARTÍNEZ, R. Y SASTRE, M. (2006): Familia, infancia y privación social, Madrid, Fundación FOESSA.
AYALA, L. Y CANTÓ, O. (2018): "The driving forces of rising inequality in Spain: Is there more to it than a deep worsening of low income households living standards?", in Inequality and Inclusive Growth in Rich Countries: Shared Challenges and Contrasting Fortunes, Brian Nolan (ed.), Oxford University Press, 2018, Capítulo 10, Oxford.
AYLLÓN, S. (2009): “Poverty and living arrangements among youth in Spain, 1980-2005”, Demographic Research, 20: 403-434.
AYLLÓN, S. (2017): Growing up in Poverty: Children and the Great Recession in Spain, in Children of Austerity. The Impact of the Great Recession on Child Poverty in Rich Countries, ed. B. Cantillon, Y. Chzhen, S. Handa and B. Nolan, UNICEF and Oxford University Press, pp. 219-242.
CANTÓ, O. (2019): “Desigualdad, Redistribución y Políticas Públicas: ¿Hay una brecha generacional?”, Cuadernos del ICE.
BÁRCENA-MARTÍN, E. Y MORO-EGIDO, A.I. (2013): “Gender and Poverty Risk in Europe”. Feminist Economics, 19(2): 69-99.
CANTÓ, O. (2013) "Los Efectos Redistributivos de las Políticas Públicas de Carácter Monetario: Un Análisis de Microsimulación con EUROMOD", capitulo 4 en 1er Informe sobre la desigualdad en España 2013, Fundación Alternativas.
CANTÓ, O. (2014): La contribución de las prestaciones sociales a la redistribución, en Capítulo 2 “Distribución de la Renta, Condiciones de Vida y Políticas Redistributivas” VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2014, V. Renes (coord.), Fundación FOESSA – Cáritas, Madrid.
CANTÓ, O., AYALA, L., ADIEGO, M., LEVY, H. Y PANIAGUA, M.M. (2014): Going regional: the effectiveness of different tax-benefit policies in combating child poverty in Spain, in Dekkers, G., M. Keegan y C. O’Donoghue, (eds.), New pathways in microsimulation, Surrey, Ashgate: 183-202.
CANTÓ, O. Y AYALA, L. (2014): Políticas públicas para reducir la pobreza infantil en España: Análisis de impacto, Madrid, UNICEF.
CEBRIÁN, I. Y MORENO, G. (2008): La situación de las mujeres en el mercado de trabajo español: desajustes y retos. Economía industrial Nº 367: 121-137.
COMISIÓN EUROPEA (2016): Compromiso estratégico para la igualdad entre mujeres y hombres 2016-2019, Luxemburgo, 2016.
COMISIÓN EUROPEA (2018a): “Youth Wiki national description: Youth policies in Spain”.
COMISIÓN EUROPEA (2018b): “Youth Guarantee country by country: Spain”.
COMISIÓN EUROPEA (2018c): Report on equality between women and men in the EU, Luxembourg, 2018.
DEL RÍO, C. Y ALONSO-VILLAR, O. (2014): “Mujeres ante el empleo (y el desempleo) en el Mercado laboral español, 1996-2013”. AREAS, Revista Internacional de Ciencias Sociales, nº 33 (Desigualdades de género en España: continuidades y cambios).
UNIÓN EUROPEA (2018): Special Eurobarometer 469. Integration of immigrants in the European Union. http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm.
GARCÍA-PÉREZ, J.I. Y MUÑOZ-BULLÓN, F. (2011): “Transitions into permanent employment in Spain: an empirical analysis for young workers”, British Journal of Industrial Relations, 49, 1: 103-143.
GAUTHIER, A. (2007): The impact of family policies on fertility in industrialized countries: a review of the literature, Population Research and Policy Review, 2007, vol.26, issue 3, 323-346.
GONZÁLEZ, L. (2011): "The effects of a universal child benefit", Economics Working Papers 1281, Department of Economics and Business, Universitat Pompeu Fabra.
GRADÍN, C., DEL RÍO, C. Y CANTÓ, O. (2010): “Gender wage discrimination and poverty in the EU”. Feminist Economics, vol. 16(2): 73 - 109.
HERRERO, C., SOLER, A. Y VILLAR, A. (2013): “Desarrollo y pobreza en España y sus comunidades autónomas: el impacto de la crisis”, Papeles de Economía Española, 138: 98-113.
HUDDLESTON, T., BILGILI, O., JOKI, A., & VANKOVA, Z. D. (2015): Migrant integration policy index. Barcelona (CIDOB) & Bruselas (MPG).
LEVY, H., MATGASANIS, M. Y SUTHERLAND, H. (2013): Towards a European Union child basic income? Within and between country effects, International Journal of Microsimulation, 6, 1: 63-85.
MAGNUSON, K. Y VOTRUBA-DRZAL, E. (2009): "Enduring Influences of Childhood Poverty” en Changing Poverty, Changing Policies, eds. M. Cancian and S. Danziger (New York: Russell Sage Foundation).
SCHIRLE, T. (2015): "The effects of universal child benefit on labour supply", Canadian Journal of Economics, Volume 48(2): 437-463.
UNICEF (2018) Informe Anual 2017, Naciones Unidas.
VILLAR, A. (2014), “No es país para jóvenes”, Panorama Social, 20: 53-70.
Classificació
Etiquetes
Temàtiques
Contingut de la col·lecció
Necessitats socials de la joventut
Continguts relacionats
El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?
Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.
Estils d’aferrament: els vincles afectius condicionen l’ús del mòbil entre els joves i la seva satisfacció relacional
Els joves que han establert vincles afectius i emocionals segurs utilitzen el mòbil majoritàriament per a comunicar-se i socialitzar. Què passa amb els joves que el fan servir per evadir-se?
Les interaccions socials dels joves: cara a cara, entre amics i familiars, i poca presència del mòbil
Sembla que hem acceptat que les persones joves es relacionen a través del mòbil. No obstant això, aquest estudi mostra que dos de cada tres de les interaccions socials que tenen són cara a cara. Com, i per què, interacciona el jovent?
Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?
Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.
Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya
De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.
