Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Magdalena Bobowik, Utrecht University i Universitat Pompeu Fabra; Mirjana Rupar i Maciej Sekerdej, Universitat Jaguellònica; Elia Soler Pastor, Universitat Pompeu Fabra; Maitane Arnoso, Universitat del País Basc; Djouaria Ghilani, Universitat Lliure de Brussel·les; Foroogh Ghorbani i Silvia Mari, Universitat de Milà-Bicocca; Borja Martinovic, Utrecht University
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

En el context actual de pandèmia sanitària mundial, els conceptes de responsabilitat individual i de responsabilitat col·lectiva poden contribuir a entendre algunes de les conseqüències negatives de la covid-19. Per combatre la pandèmia, resulta fonamental identificar els factors psicològics que poden influir en els comportaments i les actituds de la ciutadania, ja que d’això depèn una part de l’èxit de les mesures sanitàries i socials que s’apliquen actualment. L’estudi sobre el qual es basa aquest article avalua en quin grau el fet de sentir-se responsable de la pròpia salut i de la de les persones més pròximes, en comparació amb sentir-se responsable de la salut d’altres persones de la comunitat local o global, es relaciona, entre altres aspectes, amb les pràctiques de salut pública o l’acord amb les polítiques sanitàries i socials. Algunes d’aquestes pràctiques i actituds que ajuden a lluitar contra la pandèmia són, per exemple, mantenir les distàncies de seguretat o complir les normes sanitàries i de restricció de la mobilitat.
Punts clau
  • 1
       Vuit de cada deu persones a Espanya se senten responsables d’evitar contagiar-se per la covid-19 o que es contagiïn les persones més pròximes, però menys d’evitar que es contagiïn altres persones de la seva comunitat local o global.
  • 2
       Les persones amb un sentit més gran de la responsabilitat individual, orientada cap a la seva pròpia salut i cap a la de les persones estimades, són les que respecten més les conductes preventives, com ara les mesures d’higiene i el distanciament social.
  • 3
       Les persones amb més sentit de responsabilitat col·lectiva, orientada cap a altres persones de la comunitat local i global, són les que mostren més solidaritat cap als altres en temps de pandèmia. Moltes d’aquestes persones comparteixen informació rellevant amb altra gent o participen en xarxes comunitàries de cura.
  • 4
       La responsabilitat individual s’associa més estretament al fet d’estar d’acord amb les mesures polítiques restrictives (per exemple, la limitació de la mobilitat), mentre que només la responsabilitat col·lectiva s’associa a una conducta prosocial.
  • 5
       En general, la ciutadania està d’acord amb les mesures bàsiques estructurals (com ara els subsidis o la renda bàsica universal) per esmorteir l’impacte de la pandèmia.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

Article

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?

Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.