Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Magdalena Bobowik, Utrecht University i Universitat Pompeu Fabra; Mirjana Rupar i Maciej Sekerdej, Universitat Jaguellònica; Elia Soler Pastor, Universitat Pompeu Fabra; Maitane Arnoso, Universitat del País Basc; Djouaria Ghilani, Universitat Lliure de Brussel·les; Foroogh Ghorbani i Silvia Mari, Universitat de Milà-Bicocca; Borja Martinovic, Utrecht University
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

En el context actual de pandèmia sanitària mundial, els conceptes de responsabilitat individual i de responsabilitat col·lectiva poden contribuir a entendre algunes de les conseqüències negatives de la covid-19. Per combatre la pandèmia, resulta fonamental identificar els factors psicològics que poden influir en els comportaments i les actituds de la ciutadania, ja que d’això depèn una part de l’èxit de les mesures sanitàries i socials que s’apliquen actualment. L’estudi sobre el qual es basa aquest article avalua en quin grau el fet de sentir-se responsable de la pròpia salut i de la de les persones més pròximes, en comparació amb sentir-se responsable de la salut d’altres persones de la comunitat local o global, es relaciona, entre altres aspectes, amb les pràctiques de salut pública o l’acord amb les polítiques sanitàries i socials. Algunes d’aquestes pràctiques i actituds que ajuden a lluitar contra la pandèmia són, per exemple, mantenir les distàncies de seguretat o complir les normes sanitàries i de restricció de la mobilitat.
Punts clau
  • 1
       Vuit de cada deu persones a Espanya se senten responsables d’evitar contagiar-se per la covid-19 o que es contagiïn les persones més pròximes, però menys d’evitar que es contagiïn altres persones de la seva comunitat local o global.
  • 2
       Les persones amb un sentit més gran de la responsabilitat individual, orientada cap a la seva pròpia salut i cap a la de les persones estimades, són les que respecten més les conductes preventives, com ara les mesures d’higiene i el distanciament social.
  • 3
       Les persones amb més sentit de responsabilitat col·lectiva, orientada cap a altres persones de la comunitat local i global, són les que mostren més solidaritat cap als altres en temps de pandèmia. Moltes d’aquestes persones comparteixen informació rellevant amb altra gent o participen en xarxes comunitàries de cura.
  • 4
       La responsabilitat individual s’associa més estretament al fet d’estar d’acord amb les mesures polítiques restrictives (per exemple, la limitació de la mobilitat), mentre que només la responsabilitat col·lectiva s’associa a una conducta prosocial.
  • 5
       En general, la ciutadania està d’acord amb les mesures bàsiques estructurals (com ara els subsidis o la renda bàsica universal) per esmorteir l’impacte de la pandèmia.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.