Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Magdalena Bobowik, Utrecht University i Universitat Pompeu Fabra
Mirjana Rupar i Maciej Sekerdej, Universitat Jaguellònica
Elia Soler Pastor, Universitat Pompeu Fabra
Maitane Arnoso, Universitat del País Basc
Djouaria Ghilani, Universitat Lliure de Brussel·les
Foroogh Ghorbani i Silvia Mari, Universitat de Milà-Bicocca
Borja Martinovic, Utrecht University
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

En el context actual de pandèmia sanitària mundial, els conceptes de responsabilitat individual i de responsabilitat col·lectiva poden contribuir a entendre algunes de les conseqüències negatives de la covid-19. Per combatre la pandèmia, resulta fonamental identificar els factors psicològics que poden influir en els comportaments i les actituds de la ciutadania, ja que d’això depèn una part de l’èxit de les mesures sanitàries i socials que s’apliquen actualment. L’estudi sobre el qual es basa aquest article avalua en quin grau el fet de sentir-se responsable de la pròpia salut i de la de les persones més pròximes, en comparació amb sentir-se responsable de la salut d’altres persones de la comunitat local o global, es relaciona, entre altres aspectes, amb les pràctiques de salut pública o l’acord amb les polítiques sanitàries i socials. Algunes d’aquestes pràctiques i actituds que ajuden a lluitar contra la pandèmia són, per exemple, mantenir les distàncies de seguretat o complir les normes sanitàries i de restricció de la mobilitat.
Punts clau
  • 1
       Vuit de cada deu persones a Espanya se senten responsables d’evitar contagiar-se per la covid-19 o que es contagiïn les persones més pròximes, però menys d’evitar que es contagiïn altres persones de la seva comunitat local o global.
  • 2
       Les persones amb un sentit més gran de la responsabilitat individual, orientada cap a la seva pròpia salut i cap a la de les persones estimades, són les que respecten més les conductes preventives, com ara les mesures d’higiene i el distanciament social.
  • 3
       Les persones amb més sentit de responsabilitat col·lectiva, orientada cap a altres persones de la comunitat local i global, són les que mostren més solidaritat cap als altres en temps de pandèmia. Moltes d’aquestes persones comparteixen informació rellevant amb altra gent o participen en xarxes comunitàries de cura.
  • 4
       La responsabilitat individual s’associa més estretament al fet d’estar d’acord amb les mesures polítiques restrictives (per exemple, la limitació de la mobilitat), mentre que només la responsabilitat col·lectiva s’associa a una conducta prosocial.
  • 5
       En general, la ciutadania està d’acord amb les mesures bàsiques estructurals (com ara els subsidis o la renda bàsica universal) per esmorteir l’impacte de la pandèmia.

Classificació

Autors

Magdalena Bobowik , Utrecht University i Universitat Pompeu Fabra
Mirjana Rupar i Maciej Sekerdej , Universitat Jaguellònica
Elia Soler Pastor , Universitat Pompeu Fabra
Maitane Arnoso , Universitat del País Basc
Djouaria Ghilani , Universitat Lliure de Brussel·les
Foroogh Ghorbani i Silvia Mari , Universitat de Milà-Bicocca
Borja Martinovic , Utrecht University

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

És possible ensenyar competències de ciutadania inclusiva en unes universitats més socials?

Com es pot fomentar l’empatia i l’ètica per promoure una ciutadania més inclusiva? Aquest experiment s’ha dut a terme en l’àmbit universitari i te n’expliquem els resultats.

Article

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després

Una amenaça a la salut pública, com una pandèmia, planteja dilemes democràtics. En quina mesura la ciutadania accepta restricció de llibertats, concentració de poder i lògica tecnocràtica en la presa de decisions?

Infodada

Beneficis socials per programes

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Solidaritat intergeneracional

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.