Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Magdalena Bobowik, Utrecht University i Universitat Pompeu Fabra; Mirjana Rupar i Maciej Sekerdej, Universitat Jaguellònica; Elia Soler Pastor, Universitat Pompeu Fabra; Maitane Arnoso, Universitat del País Basc; Djouaria Ghilani, Universitat Lliure de Brussel·les; Foroogh Ghorbani i Silvia Mari, Universitat de Milà-Bicocca; Borja Martinovic, Utrecht University
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

En el context actual de pandèmia sanitària mundial, els conceptes de responsabilitat individual i de responsabilitat col·lectiva poden contribuir a entendre algunes de les conseqüències negatives de la covid-19. Per combatre la pandèmia, resulta fonamental identificar els factors psicològics que poden influir en els comportaments i les actituds de la ciutadania, ja que d’això depèn una part de l’èxit de les mesures sanitàries i socials que s’apliquen actualment. L’estudi sobre el qual es basa aquest article avalua en quin grau el fet de sentir-se responsable de la pròpia salut i de la de les persones més pròximes, en comparació amb sentir-se responsable de la salut d’altres persones de la comunitat local o global, es relaciona, entre altres aspectes, amb les pràctiques de salut pública o l’acord amb les polítiques sanitàries i socials. Algunes d’aquestes pràctiques i actituds que ajuden a lluitar contra la pandèmia són, per exemple, mantenir les distàncies de seguretat o complir les normes sanitàries i de restricció de la mobilitat.
Punts clau
  • 1
       Vuit de cada deu persones a Espanya se senten responsables d’evitar contagiar-se per la covid-19 o que es contagiïn les persones més pròximes, però menys d’evitar que es contagiïn altres persones de la seva comunitat local o global.
  • 2
       Les persones amb un sentit més gran de la responsabilitat individual, orientada cap a la seva pròpia salut i cap a la de les persones estimades, són les que respecten més les conductes preventives, com ara les mesures d’higiene i el distanciament social.
  • 3
       Les persones amb més sentit de responsabilitat col·lectiva, orientada cap a altres persones de la comunitat local i global, són les que mostren més solidaritat cap als altres en temps de pandèmia. Moltes d’aquestes persones comparteixen informació rellevant amb altra gent o participen en xarxes comunitàries de cura.
  • 4
       La responsabilitat individual s’associa més estretament al fet d’estar d’acord amb les mesures polítiques restrictives (per exemple, la limitació de la mobilitat), mentre que només la responsabilitat col·lectiva s’associa a una conducta prosocial.
  • 5
       En general, la ciutadania està d’acord amb les mesures bàsiques estructurals (com ara els subsidis o la renda bàsica universal) per esmorteir l’impacte de la pandèmia.
12_OS_0921_Grafico_0_CAT.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.