La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Joan Monràs, UPF, Barcelona GSE
Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias, UB
Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Aquest article es basa en un estudi que investiga l’impacte econòmic i laboral que l’any 2005 va tenir la regularització a Espanya de 600.000 immigrants no comunitaris que en aquell moment treballaven al país. Els resultats de l’estudi mostren que amb aquell canvi de política, adreçada exclusivament a treballadors en situació irregular, es va produir un increment de les oportunitats laborals dels immigrants i de la seva mobilitat territorial, però també va augmentar la recaptació fiscal. Amb tot, aquell procés de regularització no va provocar cap efecte crida, és a dir, que no hi va haver cap augment significatiu de l’arribada d’immigrants, i tampoc no va afectar de la mateixa manera els treballadors amb graus de qualificació i salaris diferents.
Punts clau
  • 1
       Les millores pel que fa al dret a treballar en l’economia formal que la nova normativa va suposar per als treballadors en situació d’irregularitat no es van convertir en cap efecte crida per a altres treballadors immigrants atrets per la nova situació.
  • 2
       La reforma va afavorir les condicions laborals dels immigrants i, alhora, les oportunitats que tenien de transitar cap a altres sectors de l’economia.
  • 3
       Una de les conseqüències més rellevants del canvi normatiu va ser l’augment de la recaptació fiscal.
  • 4
       La regularització va afectar de manera positiva el conjunt de l’economia, però va tenir efectes diferents en els treballadors segons el seu nivell de qualificació.

Una de les conseqüències més destacades de la regularització massiva d’immigrants va ser l’increment dels ingressos per a l’erari públic provinents dels nous impostos derivats del canvi normatiu, en particular l’impost sobre la renda (tot i que no de manera exclusiva).

Classificació

Autors

Joan Monràs , UPF, Barcelona GSE
Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias , UB
Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Índex d'economia i societat digital

Espanya encapçala els països de l’EU-27 en el còmput global dels indicadors de societat digital (connectivitat, ús d’internet, etc.). Portugal, en canvi, se situa a la cua.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països.

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.