
Milions de ciutadans no poden pagar les factures de l’energia a Espanya
La pobresa energètica és una realitat en augment a Espanya des del començament de la crisi el 2008. A conseqüència de l’augment de les xifres de desocupació i dels preus de l’energia, el nombre de llars amb un percentatge de despesa en energia domèstica excessiu, manca de confort tèrmic a l’habitatge i endarreriments a l’hora de pagar les factures ha augmentat de manera significativa des del 2007 mateix. A més a més, s’ha constatat una incidència més gran de la pobresa energètica en determinats grups socioeconòmics, com ara les famílies monoparentals, els desocupats, els pensionistes, les famílies amb menors a càrrec o les famílies amb un baix nivell educatiu, entre altres. Per abordar aquesta situació, l’Associació de Ciències Ambientals (ACA) considera necessari impulsar una estratègia d’abast estatal amb tots els agents implicats que plantegi mesures pal·liatives per donar suport a les llars vulnerables de manera efectiva a curt termini, d’una banda, i solucions estructurals com ara la rehabilitació energètica del parc d’habitatges del país, de l’altra.
1. Pobresa i vulnerabilitat energètica
Amb un record cada vegada més distant en el temps de la simbòlica fallida del banc d’inversió nord-americà Lehman Brothers el setembre del 2008, els efectes de la crisi econòmica continuen sent evidents en àmplies capes de la societat espanyola. Malgrat les taxes positives de creixement econòmic i la davallada de les xifres d’atur registrades des del final del 2013, hi ha la percepció que continua existint una pèrdua persistent de poder adquisitiu, benestar i drets socials. Aquesta percepció es pot quantificar, per exemple, en el fet que, des de l’inici de la crisi, cada vegada més ciutadans s’han vist incapaços d’afrontar les factures domèstiques d’energia, la qual cosa ha desembocat en una situació de pobresa energètica creixent al nostre país.
Publicats des del 2012, els informes de l’Associació de Ciències Ambientals (ACA) descriuen la pobresa energètica com una situació en què una família «és incapaç de pagar una quantitat d’energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques i/o quan es veu obligada a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica de l’habitatge» (Tirado Herrero et al., 2012, 2014, 2016). Aquesta definició, com moltes altres proposades des d’àmbits acadèmics i institucionals de la Unió Europea, posa l’èmfasi en la capacitat de pagament com a idea central del concepte de pobresa energètica, a diferència d’altres que se centren en la manca d’accés a vectors energètics de qualitat, com ara el subministrament elèctric o de gas natural, una situació que es dóna en àmplies zones de països del sud global.
La noció de pobresa energètica sol estar relacionada amb l’ús d’energia per a calefacció, tot i que hem de tenir en compte que la satisfacció d’altres necessitats domèstiques (provisió d’aigua calenta i il·luminació, serveis prestats per electrodomèstics, la cocció d’aliments, etc.) és també una part integral de la definició. No obstant això, normalment no es consideren les despeses en transport (que són, en bona mesura, costos associats al consum de combustibles) ni els pagaments relacionats amb l’aigua de consum domèstic. És a dir, el concepte se centra fonamentalment en els serveis de l’energia que es consumeixen dins l’espai de l’habitatge. Es tracta, per tant, d’un fenomen sobretot domèstic i definit a escala de la llar.
Hi ha descripcions més recents d’aquesta condició que defineixen la vulnerabilitat energètica com la probabilitat que una família estigui en una situació en què no disposa d’una quantitat adequada de serveis d’energia (Bouzarovski i Petrova, 2015). Aquest nou concepte permet una comprensió més dinàmica del fenomen, segons la qual les famílies pateixen pobresa energètica en moments concrets a conseqüència de canvis interns en la unitat familiar (pèrdua de feina, naixement/mort d’un dels membres, presència d’un malalt crònic, etc.) o bé per canvis externs (crisi econòmica, canvi en els criteris d’assignació del bo social, augment dels preus de l’energia a escala nacional o global, etc.). D’aquesta manera, el focus d’atenció recau en les condicions estructurals i conjunturals que van més enllà de la tríada de factors considerats tradicionalment en les definicions clàssiques de pobresa energètica (ingressos de la família, preus de l’energia i eficiència energètica de l’habitatge).
2. Indicadors i tendències de la crisi
Tots els indicadors analitzats al llarg d’aquests anys mostren que la pobresa energètica és un problema que, lluny d’haver-se solucionat, continua afectant milions de ciutadans residents a Espanya.
L’informe més recent de l’ACA s’ha elaborat a partir de les microdades de les enquestes de pressupostos familiars (EPF) i de condicions de vida (ECV) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents al 2014 (l’últim any amb microdades disponibles en el moment de realització del document). D’acord amb els resultats d’aquest informe, l’11% de les llars espanyoles (equivalent a 5,1 milions de persones) afirmen ser incapaces de mantenir la casa on viuen a una temperatura adequada durant els mesos freds. Així mateix, el 8% de les llars (4,2 milions de persones) declaren tenir endarreriments en el pagament de les factures de l’habitatge, incloent-hi les d’energia domèstica, i el 15% (6,2 milions de persones) afirmen destinar més del 10% dels seus ingressos anuals a comprar energia per a la casa.
Si apliquem al cas espanyol l’indicador oficial de pobresa energètica del Regne Unit, el 10% de les llars (4,9 milions de persones) es troben en dificultats. Això vol dir que, un cop descomptades les despeses en habitatge i energia domèstica, els seus ingressos se situen per sota la línia de pobresa monetària i que, simultàniament, la seva despesa en energia domèstica es troba per damunt de la mitjana per persona equivalent per a tot Espanya. D’altra banda, el percentatge de llars en dificultats puja al 21% (12,1 milions de persones) si apliquem a Espanya l’indicador basat en l’ingrés mínim acceptable (Minimum Income Standard). D’acord amb aquesta metodologia, i després de descomptar un cop més les despeses d’energia i habitatge, els ingressos d’aquestes llars se situen per sota de la renda mínima d’inserció més alta d’Espanya (la del País Basc).
A més, el 2012 gairebé el 25% de les llars es declaraven incapaces de mantenir casa seva a una temperatura prou fresca a l’estiu segons les microdades de l’ECV. Aquest és un aspecte del confort tèrmic que no ha rebut gaire atenció fins ara, malgrat que resulta especialment rellevant en moltes zones de la geografia espanyola i d’altres països del sud d’Europa.
Tot i les millores en factors macroeconòmics clau (creixement econòmic, desocupació i ocupació) els anys 2013 i 2014, l’evolució temporal dels dos indicadors més significatius en relació amb la pobresa energètica (temperatura adequada a l’hivern i endarreriment a l’hora de pagar les factures) mantenen la seva tendència a l’alça de manera sostinguda fins al 2014 (gràfic 1). Resulta especialment significatiu el fet que el 2014 a Espanya hi havia un percentatge més alt de persones incapaces de mantenir una temperatura adequada a l’hivern a casa que no pas la mitjana de la UE. La xifra també era més alta que la de països del centre i el nord del continent com ara Alemanya i Suècia, amb climes més freds.
Per la seva banda, els indicadors basats en despeses i ingressos mostren un augment de la despesa energètica per llar paral·lelament a una reducció dels ingressos nominals. D’aquesta manera, si el 2008 una llar mitjana ingressava 20.500 euros l’any, el 2014 aquesta xifra havia baixat a 19.200 euros. Aquesta mateixa llar mitjana va passar de tenir una factura energètica de 611 euros l’any el 2006 a 960 euros el 2012, tot i que del 2012 al 2014 la despesa mitjana en energia domèstica a Espanya va baixar fins als 882 euros anuals (gràfic 2). Com que aquesta tendència a la baixa no es pot explicar per una davallada en els preus de l’energia, les dades podrien estar indicant que, lluny d’una millora de la situació, les llars vulnerables tenen cada vegada més dificultats per cobrir les seves necessitats d’energia domèstica, i que el seu consum energètic ha minvat.
3. Augmenta la desigualtat energètica
L’anàlisi de les dades de l’Enquesta de pressupostos familiars de l’INE també ha permès de detectar una tendència a l’alça en els nivells de desigualtat energètica. Proposat en un principi per analitzar diferències en els nivells d’accés a l’energia a escala global, aquest concepte ha posat de manifest les diferències substancials en el consum d’energia per persona entre diferents parts del món. Segons estimacions de l’International Institute for Applied System Analysis (IIASA), el consum d’energia per càpita de països de l’OCDE com ara els Estats Units, el Canadà, Austràlia i molts membres de la UE és entre dues i tres vegades més gran que el dels països del sud. D’aquesta manera, les estimacions apunten que la tercera part de la població més rica encara consumeix dues terceres parts de tota l’energia produïda al món (Pachauri i Rao, 2014).
En el cas d’Espanya, s’ha utilitzat el concepte de desigualtat energètica per explorar les diferències entre llars amb diferent poder adquisitiu en variables clau. D’aquesta manera, com podem veure al gràfic 3, el 2014 la despesa en energia domèstica d’un habitatge mitjà que forma part del 10% de les llars amb més renda d’Espanya era de 9 euros per metre quadrat i persona, una despesa que representa el 3% dels seus ingressos anuals. Al contrari, el mateix any un habitatge mitjà del 10% de les llars més pobres gastava 6 euros per metre quadrat i persona, la qual cosa equivalia al 12% dels seus ingressos anuals. Així, les llars de rendes més baixes gasten un terç menys d’energia que les de més capacitat adquisitiva, però han de fer un esforç quatre vegades més gran (en proporció als seus ingressos anuals) per poder afrontar les factures d’energia domèstica. Aquestes disparitats s’han accentuat entre el 2007 i el 2014, com també podem veure al mateix gràfic. Veiem aquí una tendència semblant en indicadors de desigualtat en els ingressos: d’acord amb dades del Banc Mundial, l’índex de Gini a Espanya va passar del 33,9 al 35,9 entre el 2007 i el 2012.
4. Diferències territorials i impactes de la desocupació
Els estudis duts a terme per l’ACA des del 2012 mostren una àmplia diversitat de valors per a diferents indicadors de pobresa energètica en cada comunitat autònoma. Aquestes disparitats en les xifres obtingudes suggereixen que els diversos mètodes de mesurament capturen diferents tipus de llars, i fins i tot diferents tipus de vulnerabilitats.
Al darrer informe de pobresa energètica publicat per l’ACA el 2016 s’observa que, malgrat la complexitat territorial de les dades, hi ha quatre comunitats autònomes amb un grau d’afectació més alt tant el 2007 com el 2014, i tres comunitats amb un grau d’afectació menor. Aquests resultats suggereixen que les condicions climàtiques no són determinants per explicar les diferències regionals en la incidència de la pobresa energètica. A més, en desagregar els resultats segons la densitat de població del lloc de residència, veiem que hi ha una proporció més alta de llars afectades a les zones rurals o semiurbanes.
Per la seva banda, l’anàlisi per condicions sociodemogràfiques de la llar planteja l’existència de certs factors de vulnerabilitat. La comparació duta a terme en l’informe esmentat revela una incidència més gran de la pobresa energètica a les llars en què la persona principal té un nivell educatiu baix, és soltera, vídua o divorciada, o bé prové d’un país de fora de la UE, com també en el cas de les famílies monoparentals.
La situació laboral es mostra també com un factor de vulnerabilitat. Les famílies que es troben a l’atur i que depenen del subsidi de desocupació o d’altres prestacions tenen una probabilitat més gran de patir pobresa energètica segons els indicadors de les enquestes EPF i ECV. A les llars on els adults sí que estan ocupats, hi ha també més incidència de pobresa energètica si els contractes laborals són eventuals o temporals per comparació als contractes fixos de durada indefinida (taula 1).
5. Impactes sobre la salut: mortalitat addicional d’hivern
Els efectes de la pobresa energètica sobre la salut s'han estudiat i documentat àmpliament des de fa dècades. En aquest sentit, se la relaciona amb una prevalença més gran de certes malalties que afecten amb més intensitat les poblacions vulnerables, com són ara els infants i la gent gran. Concretament, s’ha associat a problemes respiratoris, dificultats per guanyar pes en nens, més incidència de problemes de salut mental en adolescents, més prevalença de grip i refredats, pitjors condicions físiques en persones amb artritis i reumatisme, i empitjorament de la dieta a causa de les restriccions imposades per les factures energètiques en el pressupost domèstic (Marmot Review Team, 2011).
L’impacte més conegut i debatut de la pobresa energètica, però, és l’increment del risc de mort prematura entre les persones d’edat avançada. És sabut que el fet de viure en un habitatge amb temperatures per sota dels nivells recomanables (entre 18 i 20 °C, segons l’Organització Mundial de la Salut) està relacionat amb un repunt de la mortalitat associada a malalties respiratòries i cardiovasculars. És el que es coneix com la mortalitat addicional d’hivern. Encara que només una fracció de les morts addicionals produïdes a l’hivern és estrictament atribuïble a la pobresa energètica, la seva correlació amb l’eficiència energètica d’edificis residencials i temperatures de l’habitatge està prou ben establerta (The Eurowinter Group, 1997). Per exemple, les dades sobre mortalitat i temperatura interior dels habitatges al Regne Unit indiquen que la mortalitat addicional d’hivern registrada en el 25% dels habitatges més freds és tres vegades més alta que la registrada en el 25% dels habitatges amb millor confort tèrmic (Marmot Review Team, 2011).
D’acord amb les dades de mortalitat de l’INE, es calcula que cada any moren a Espanya entorn de 24.000 persones més durant els mesos freds (de novembre a març) que no pas en la resta de l’any. Aquesta xifra és el que s’anomena taxa de mortalitat addicional d’hivern (TMAH) absoluta, i tan sols una fracció d’aquesta taxa és estrictament atribuïble a la pobresa energètica. Concretament, les estimacions inicials de l’OMS amb dades per a Europa (Braubach et al., 2011) indiquen que la pobresa energètica podria estar causant a Espanya unes 7.100 morts prematures cada any (el 30% de la TMAH absoluta), amb un possible rang d’incertesa entre 2.400 i 9.500 morts anuals (corresponent a entre el 10 i el 40% de la TMAH absoluta). Per comparació, una mitjana d’unes 4.000 persones van morir cada any en accidents de trànsit en el període 1996-2014; d’altra banda, hom estima que la contaminació atmosfèrica causa prop de 33.000 morts prematures cada any a Espanya.
6. A la recerca de solucions concertades
Davant tot el que hem exposat en aquest article, l’Associació de Ciències Ambientals (ACA) creu necessari impulsar una estratègia estatal de lluita contra la pobresa energètica i proposa una actuació coordinada entre diferents actors i nivells de l’administració. Aquesta estratègia s’hauria de plantejar com una eina d’intervenció i com un procés de concertació entre actors amb visions i interessos contraposats.
L’estratègia estatal de lluita contra la pobresa energètica hauria de considerar tres qüestions prioritàries, la primera de les quals consistiria a reconèixer la rehabilitació energètica d’edificis com a mesura preventiva per reduir la vulnerabilitat present i futura de la població. És urgent la reforma de les polítiques de finançament d’eficiència energètica a fi de beneficiar prioritàriament les llars vulnerables i amb dificultats per invertir en el seu habitatge. De la mateixa manera, es recomana analitzar les possibilitats que ofereixen les tecnologies renovables, en particular la fotovoltaica en règim d’autoconsum, per reduir la dependència i les factures dels consumidors vulnerables.
La segona qüestió prioritària consisteix a definir adequadament què s’entén per consumidor vulnerable en termes energètics, una qüestió que avui dia s’associa als possibles beneficiaris del bo social elèctric. Cal acordar una revisió dels criteris d’assignació d’aquesta mesura, gairebé l’única que hi ha actualment per reduir l’import de la factura energètica de les llars.
Finalment, és imperatiu actuar en l’àmbit dels talls de subministrament sobrevingut per incapacitat de pagament de les factures. Per això es recomana establir un nou marc legislatiu a partir d’experiències existents (com ara la Llei 24/2015 de Catalunya) que garanteixi que cap família vulnerable es quedi sense subministrament energètic a la llar, sobretot tenint en compte les greus conseqüències que això té per a la salut, la integració social i la qualitat de vida de les persones.
Sergio Tirado Herrero
RMIT University Europe / Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)
José Luis López Fernández
Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)
Luis Jiménez Meneses
Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)
7. Referències
Bouzarovski, S., i S. Petrova (2015): «A global perspective on domestic energy deprivation: overcoming the energy poverty-fuel poverty binary», Energy Research and Social Science, 10.
Braubach, M., D.E. Jacobs i D. Ormandy (eds.) (2011): Environmental burden of disease associated with inadequate housing. A method guide to the quantification of health effects of selected housing risks in the WHO European Region, Copenhaguen: World Health Organization, Regional Office for Europe.
Lawrence, S., Q. Liu i V. Yakovlenko (2013): «Global inequality in energy consumption from 1980 to 2010», Entropy, 15.
Marmot Review Team (2011): The health impacts of cold homes and fuel poverty, Londres: Friends of the Earth & the Marmot Review Team.
Pachauri, S., i N. Rao (2014): Energy inequality, Laxenburg: International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA) [http://www.iiasa.ac.at/web/home/research/alg/energy-inequality.html].
The Eurowinter Group (1997): «Cold exposure and winter mortality from ischaemic heart disease, cerebrovascular disease, respiratory disease, and all causes in warm and cold regions of Europe», The Lancet, 349(9062).
Tirado-Herrero, S., L. Jiménez-Meneses, J.L. López-Fernández, J. Martín-García i E. Perero-Van-Hove (2014): Pobreza energética en España. Análisis de tendencias, Madrid: Asociación de Ciencias Ambientales.
Tirado Herrero, S., L. Jiménez Meneses, J.L. López Fernández, E. Perero Van Hove, V.M. Irigoyen Hidalgo i P. Savary (2016): Pobreza, vulnerabilidad y desigualdad energética. Nuevos enfoques de análisis, Madrid: Asociación de Ciencias Ambientales.
Tirado Herrero, S., J.L. López Fernández i P. Martín García (2012): Pobreza energética en España. Potencial de generación de empleo directo de la pobreza derivado de la rehabilitación energética de viviendas, Madrid: Asociación de Ciencias Ambientales.
Classificació
Etiquetes
Temàtiques
Continguts relacionats
Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?
Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.
Cicle de conferències: Impacte social de l'emergència climàtica. Què podem fer?
Juntament amb l'Institut de Salut Global de Barcelona, organitzem aquest cicle de conferències per reflexionar sobre els efectes del canvi climàtic sobre la salut, el territori i també l'economia.
Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos
La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?
Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda
Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.