Article

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn, School of Global and Public Affairs, IE University
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

Les notícies falses han distorsionat recents eleccions regionals, nacionals i europees, i soscaven els esforços públics per fer front a crisis greus, com ara el brot de coronavirus. Els líders i partits populistes exacerben aquests desafiaments en promoure teories de conspiració i qüestionar la credibilitat dels experts. En el nostre estudi trobem que els votants amb actituds conspiratives i populistes tendeixen a creure notícies falses. Els intents de contrarestar les afirmacions falses sovint fracassen i, en alguns casos, són contraproduents. Els nostres resultats subratllen la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia i la necessitat de realitzar proves experimentals per identificar correccions efectives que previnguin conseqüències no desitjades.
Punts clau
  • 1
       Les actituds conspiratives i populistes estan vinculades a la creença en notícies falses.
  • 2
       Les persones que s’informen sobre notícies a les xarxes socials (Whatsapp, Facebook, Twitter) tenen més probabilitats de creure en afirmacions falses.
  • 3
       Els missatges correctius que posen en dubte les creences i les conviccions personals més arrelades poden tenir efectes contraproduents i augmentar la creença en les notícies falses.
  • 4
       No hi ha cap font de missatges correctius (institucionals o individuals) que sigui més efectiva que una altra: diferents tipus de fonts creen efectes semblants.
La prevalença de la creença en les notícies falses. Percentatge de persones enquestades que creuen en la veracitat de les notícies
La prevalença de la creença en les notícies falses. Percentatge de persones enquestades que creuen en la veracitat de les notícies

Mentre que el 85% de les persones enquestades van considerar un fet cert que l'activitat humana està causant episodis climatològics extrems, el nivell de creença en les altres afirmacions (totes elles falses) va resultar molt variat. La meitat dels participants van creure que els amos de les patents estaven limitant la provisió de medicaments contra el càncer per augmentar els seus beneficis o que els aliments genèticament modificats no eren segurs. Només al voltant de 10% van creure que el Govern d'Espanya estava planejant la substitució de classes de llengua per classes de religió a les escoles.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.