Article

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn, School of Global and Public Affairs, IE University
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

Les notícies falses han distorsionat recents eleccions regionals, nacionals i europees, i soscaven els esforços públics per fer front a crisis greus, com ara el brot de coronavirus. Els líders i partits populistes exacerben aquests desafiaments en promoure teories de conspiració i qüestionar la credibilitat dels experts. En el nostre estudi trobem que els votants amb actituds conspiratives i populistes tendeixen a creure notícies falses. Els intents de contrarestar les afirmacions falses sovint fracassen i, en alguns casos, són contraproduents. Els nostres resultats subratllen la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia i la necessitat de realitzar proves experimentals per identificar correccions efectives que previnguin conseqüències no desitjades.
Punts clau
  • 1
       Les actituds conspiratives i populistes estan vinculades a la creença en notícies falses.
  • 2
       Les persones que s’informen sobre notícies a les xarxes socials (Whatsapp, Facebook, Twitter) tenen més probabilitats de creure en afirmacions falses.
  • 3
       Els missatges correctius que posen en dubte les creences i les conviccions personals més arrelades poden tenir efectes contraproduents i augmentar la creença en les notícies falses.
  • 4
       No hi ha cap font de missatges correctius (institucionals o individuals) que sigui més efectiva que una altra: diferents tipus de fonts creen efectes semblants.
La prevalença de la creença en les notícies falses. Percentatge de persones enquestades que creuen en la veracitat de les notícies
resumen_cat.png

Mentre que el 85% de les persones enquestades van considerar un fet cert que l'activitat humana està causant episodis climatològics extrems, el nivell de creença en les altres afirmacions (totes elles falses) va resultar molt variat. La meitat dels participants van creure que els amos de les patents estaven limitant la provisió de medicaments contra el càncer per augmentar els seus beneficis o que els aliments genèticament modificats no eren segurs. Només al voltant de 10% van creure que el Govern d'Espanya estava planejant la substitució de classes de llengua per classes de religió a les escoles.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.