Publicador de continguts

Article

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn, School of Global and Public Affairs, IE University
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

Les notícies falses han distorsionat recents eleccions regionals, nacionals i europees, i soscaven els esforços públics per fer front a crisis greus, com ara el brot de coronavirus. Els líders i partits populistes exacerben aquests desafiaments en promoure teories de conspiració i qüestionar la credibilitat dels experts. En el nostre estudi trobem que els votants amb actituds conspiratives i populistes tendeixen a creure notícies falses. Els intents de contrarestar les afirmacions falses sovint fracassen i, en alguns casos, són contraproduents. Els nostres resultats subratllen la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia i la necessitat de realitzar proves experimentals per identificar correccions efectives que previnguin conseqüències no desitjades.
Punts clau
  • 1
       Les actituds conspiratives i populistes estan vinculades a la creença en notícies falses.
  • 2
       Les persones que s’informen sobre notícies a les xarxes socials (Whatsapp, Facebook, Twitter) tenen més probabilitats de creure en afirmacions falses.
  • 3
       Els missatges correctius que posen en dubte les creences i les conviccions personals més arrelades poden tenir efectes contraproduents i augmentar la creença en les notícies falses.
  • 4
       No hi ha cap font de missatges correctius (institucionals o individuals) que sigui més efectiva que una altra: diferents tipus de fonts creen efectes semblants.
La prevalença de la creença en les notícies falses. Percentatge de persones enquestades que creuen en la veracitat de les notícies
resumen_cat.png

Mentre que el 85% de les persones enquestades van considerar un fet cert que l'activitat humana està causant episodis climatològics extrems, el nivell de creença en les altres afirmacions (totes elles falses) va resultar molt variat. La meitat dels participants van creure que els amos de les patents estaven limitant la provisió de medicaments contra el càncer per augmentar els seus beneficis o que els aliments genèticament modificats no eren segurs. Només al voltant de 10% van creure que el Govern d'Espanya estava planejant la substitució de classes de llengua per classes de religió a les escoles.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Dossier

Joves, oportunitats i futur

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Article

Temporalitat treballadors joves

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?

Article

Relacions personals de la població jove a Espanya i Portugal

Quins factors contribueixen més a l’aïllament social del jovent? Analitzem la influència de la xarxa familiar als països del sud d’Europa.

Article

Desigualtat en emissions de carboni a Espanya segons la renda i l’edat

També et pot interessar

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves


Inclusió social

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Temporalitat treballadors joves

Article

Temporalitat treballadors joves


Inclusió social

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?