La publicació i el consum creixent, a tot el món, de fake news (notícies falses) i peces desinformatives afavoreix partits i líders polítics mitjançant la utilització de teories conspiratives i desinformació política per atreure els votants. Les narratives populistes, per exemple, donen la culpa dels esdeveniments adversos a grups poderosos o elits que conspiren perquè el públic desconegui la seva veritable influència (Hawkins, 2009; Mudde i Rovira Kaltwasser, 2012, 2013). No obstant això, i malgrat la importància creixent de les fake news en la política, encara sabem poques coses sobre quina mena de persones són més propenses a donar crèdit a aquestes notícies, i encara menys sobre com combatre aquest fenomen de manera efectiva.
Per saber una mica més sobre aquestes qüestions, hem dut a terme una enquesta experimental amb una mostra de 8.000 participants que representen la població espanyola en termes sociodemogràfics i territorials. Ens centrem en el paper de les actituds populistes i conspiratives, i examinem si els votants amb alts nivells d’aquestes actituds són més proclius a creure les notícies falses o es resisteixen més a les correccions d’aquesta mena de notícies.
L’experiment va començar, en tots els casos, amb una mateixa pregunta: saber si la persona enquestada considerava un fet cert que l’activitat humana està causant episodis climatològics extrems. Tot seguit havia de llegir diversos articles molt curts, tots relacionats amb notícies falses que havien circulat a Espanya poc abans que tingués lloc l’experiment. A l’efecte d’aquesta recerca, les informacions es van dividir en quatre grups de notícies falses amb populisme i contingut conspiratiu diferents (taula 1). Tots els participants van llegir una notícia de cadascun d’aquests quatre grups i després havien d’indicar si consideraven que la informació esmentada era del tot, bastant, una mica o gens precisa.

El gràfic 1 mostra que el 85% de les persones enquestades van considerar que la primera notícia, és a dir, la informació que vinculava l’acció humana als canvis en el clima, era correcta (efectivament és així). El nivell de creença en les altres vuit afirmacions (totes falses) va resultar molt variat. El 52,1% dels participants, per exemple, van afirmar creure que els propietaris de les patents retenen el subministrament de medicaments contra el càncer per augmentar-ne els preus.
A l’altre extrem, tan sols una de cada deu persones (l’11,3%) van considerar correcta la informació que anunciava la substitució de classes de llengua per classes de religió a les escoles. D’altra banda, el 18,6% dels enquestats creien que les vacunes augmenten el risc d’autisme, una afirmació falsa amb implicacions de salut potencialment molt greus. Encara que aquesta xifra és comparativament baixa, és ben preocupant que gairebé un de cada cinc enquestats tingui una percepció errònia que podria dur-los a evitar les vacunes que poden salvar vides.

Quina mena de persones són més proclius a creure notícies falses? I quin pes hi tenen l’afinitat al populisme i el pensament conspirador? En particular, la retòrica populista emfatitza la divisió entre «la gent» i «les elits» mitjançant un discurs maniqueu que condueix a una comprensió polaritzada del món i de la política, articulada en una visió general del «bé contra el mal» que ho explica tot (Mudde i Rovira Kaltwasser, 2013; Hawkins, 2010). I la retòrica conspirativa recorre a narratives que posen en relleu trames secretes forjades per actors molt poderosos i que es projecten més enllà de l’escena política per abastar fenòmens socials d’una gran amplitud.
Mesurem aquestes dues predisposicions, l’afinitat al populisme i la inclinació a creure en conspiracions, utilitzant escales validades científicament (Castanho et al., 2019; Bruder et al., 2013). Per facilitar les anàlisis, dividim la nostra mostra en diversos grups: enquestats per damunt i per sota del populisme medià, d’una banda, i enquestats per damunt i per sota del conspiracionisme medià, de l’altra.
El gràfic 2 mostra que, en termes generals, les persones que podem qualificar de propenses al populisme o a creure en conspiracions en un grau elevat responen d’una manera semblant davant les diverses notícies falses. Una part important tant d’un grup com de l’altre (per damunt del 55% en tots dos casos) creuen que és certa la notícia sobre la inseguretat dels aliments modificats genèticament, malgrat que aquesta informació no implica la participació de cap elit. Així mateix, aquesta mena de persones també es mostren més proclius a acceptar informacions en què sí que intervenen elits confabuladores: per exemple, les afirmacions que fan referència a pactes entre partits per bloquejar la participació de l’oposició, o les que plantegen l’existència d’operacions clandestines de l’OTAN o dels propietaris de patents farmacèutiques amb fins lucratius.
No obstant això, és interessant destacar que tant les persones més atretes pel populisme com pel conspiracionisme van donar el mateix crèdit que els altres participants a les notícies relacionades amb la modificació del currículum escolar, encara que totes dues notícies implicaven l’acció d’una elit clarament identificada (en aquest cas, el govern central).

A més a més de les inclinacions populistes o del pensament conspirador, hi ha altres aspectes que puguin condicionar la predisposició a creure les notícies falses? Els resultats d’una sèrie de models de regressió, mostrats a la taula 2, posen en relleu una relació digna de ser assenyalada: les persones que reconeixen que cerquen notícies a les plataformes socials (Whatsapp, Facebook, Twitter) són més proclius a considerar com a certes cadascuna de les vuit notícies falses sobre les quals se’ls demanava el parer.
Si bé no podem considerar que aquests resultats siguin causals, sí que suggereixen que l’ús de les xarxes socials pot augmentar l’exposició a les notícies falses i al fet de creure-hi. Les persones que agrupem com a «populistes» acrediten més propensió que les altres a creure que cinc de les vuit notícies falses són certes; en particular, les que permeten inferir, tant de manera directa com indirecta, el paper protagonista de les elits (polítiques o no) en la notícia en qüestió. Al seu torn, les persones amb esquemes mentals conspiratius donen més crèdit a les notícies que suggereixen confabulacions més àmplies: els medicaments retinguts, la fumigació clandestina o el risc que representen els aliments modificats genèticament.

Hi ha diferències partidistes a l’hora de creure en notícies falses? En el nostre estudi destaquen els votants de Vox i Podem perquè es mostren proclius a atorgar més credibilitat a les afirmacions que són coherents amb les seves preferències polítiques. Això reflecteix un procés psicològic anomenat «raonament motivat»: un biaix cognitiu en processar informació mitjançant el qual les persones busquen de manera inconscient validar les seves creences preexistents (Flynn et al., 2017).
Els resultats suggereixen que les avaluacions afectives de les elits involucrades en la notícia (del PP en el cas dels votants de Podem i del PSOE en el cas dels votants de Vox), juntament amb la importància del problema representat, tenen un paper fonamental perquè l’enquestat es mostri més procliu a acceptar la notícia falsa com a correcta. De manera semblant, els enquestats conservadors tendeixen a donar crèdit a afirmacions falses quan s’alineen amb preconcepcions ideològiques.