Publicador de continguts

Bones pràctiques

Projecte d’intervenció comunitària intercultural (ICI). Fundació ”la Caixa”

The ICI project was started up in 2010 by the ”la Caixa” Foundation and is currently being implemented in 36 areas of Spain with a wide cultural variety. It addresses the ethnocultural diversity of the local community and that contributed by foreign immigration, with the aim of fostering interaction, coexistence and social cohesion.

Dades bàsiques

  • Nom original: Intervenció Comunitària Intercultural (ICI).

  • Àmbit geogràfic: 36 territoris d’Espanya.

  • Entitat impulsora: ”Fundació ”la Caixa”, mitjançant un conveni amb els ajuntaments dels municipis i una entitat social d’àmbit local.

  • Direcció científica: Carlos Giménez, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Madrid.

  • Col·lectius als quals s’adreça: Els veïns dels 36 territoris, que es caracteritzen per la seva gran diversitat cultural.

  • Any d'inici: 2010.

1. Context

Les migracions internacionals, amb els seus elements de diferenciació cultural, ètnica, lingüística, religiosa, etc. modifiquen la diversitat dels nostres barris, pobles i ciutats. El projecte pretén que responsables polítics i institucionals, professionals i tècnics, organitzacions i ciutadans treballin plegats com a coprotagonistes (i corresponsables) de la comunitat. 

2. Objectius

El procés comunitari intercultural aspira a facilitar la comunicació, el diàleg, la col·laboració i la interacció positiva entre veïns de procedències diverses per millorar les relacions, promoure la convivència intercultural als barris i municipis i prevenir els conflictes.

3. Intervenció

L’actuació, iniciada en 17 territoris l’any 2010 i ampliada fins a 36 el 2014, es desplega a través de tres eixos: l’educació, la salut i les relacions ciutadanes, amb una prioritat per a la infància. El projecte es caracteritza per una aliança entre l’Administració pública, diverses entitats socials i la participació activa de la ciutadania enriqueixen el model.

El marc de col·laboració es tradueix en espais de relació estables, tant tècnics com institucionals, i els grups comunitaris de la ciutadania, dissenyats per provocar les «trobades improbables» entre persones i col·lectius que conviuen en un mateix territori, però que habitualment no es relacionen. Tot plegat contribueix a la interacció positiva i a generar un sentiment comú de pertinença local. 

Alguns exemples d’actuacions són les estratègies antirumors o de prevenció de prejudicis, les escoles obertes d’estiu, les accions globals ciutadanes que estimulen espais d’interacció i convivència o bé les iniciatives de diàleg interreligiós entre persones de creences diferents. 

L’estratègia metodològica de l’ICI ha contribuït a desfer la dicotomia entre immigrant i autòcton, i brinda un nou marc relacional per abordar la diversitat cultural i els desafiaments de convivència en què cada territori pot definir les seves prioritats. 

4. Resultats

Mitjançant diverses enquestes d’avaluació d’impacte (2010, 2012, 2015 i 2017), s’han mesurat cinc indicadors temàtics (actituds, respecte, relacions, participació i no discriminació) i un indicador global de convivència. L’índex global en els territoris d’intervenció mostra una millora del 2,8% respecte al grup de control.

Els efectes són heterogenis: l’impacte global en les persones d’origen autòcton és més gran, com també en les dimensions d’actituds, respecte i relacions, mentre que l’impacte més remarcable en les d’origen estranger és en la participació i la no discriminació.

L’impacte de la intervenció (en l’indicador de respecte en l’índex global de convivència) augmenta quan també s’incrementa la intensitat d’aquesta intervenció, mesurada amb el nombre d’espais creats i el nombre d’organitzacions representades.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Les cicatrius de la migració

Quins són els reptes que afronta la població migrada? Tractarem el vessant més emocional de la migració.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

També et pot interessar

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves


Inclusió social

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Temporalitat treballadors joves

Article

Temporalitat treballadors joves


Inclusió social

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?