Deturar la transmissió intergeneracional de la pobresa constitueix un objectiu prioritari de la Unió Europea. Dues solucions possibles que es plantegen per frenar aquesta transmissió són crear una prestació universal per fill a càrrec (com proposen Shaefer et al. per als Estats Units) i reforçar les prestacions selectives destinades a les famílies pobres amb fills (com defensa l’Alt Consell de la Família, la Infància i l’Edat per a França).

Dades bàsiques:

• Àmbit geogràfic: Estats Units i França.
• Fonts:

H.L. SHAEFER et al. (2018): «A universal child allowance: A plan to reduce poverty and income instability among children in the United States», The Russell Sage Foundation Journal of the Social Sciences, 4(2).

Haut Conseil de la famille, de l’enfance et de l’âge (2018): Lutter contre la pauvreté des familles et des enfants. Constats et propositions du HCFEA, París: Haut Conseil
de la famille, de l’enfance et de l’âge.

La pobresa infantil influeix poderosament en les condicions de vida i les oportunitats de desenvolupament i integració dels infants. A la Unió Europea, el creixement de la pobresa que afecta els menors constitueix un problema apressant per a tots els països membres.

El problema de la pobresa entre la població infantil ha rebut atenció en molts estudis i ha suscitat múltiples propostes per solucionar-lo. Als Estats Units, per exemple, Shaefer et al. (2018) proposen substituir l’actual sistema de deduccions fiscals – relativament regressiu– per una prestació universal –sotmesa, al seu torn, a tributació– que permetria reduir les taxes de pobresa infantil gairebé a la meitat, mitjançant una duplicació de la despesa destinada a donar suport a les famílies amb fills. La proposta es basa en quatre criteris: el caràcter universal de la prestació, que ja hem esmentat; una quantitat suficient, abonada cada mes; una quantitat addicional per als nens petits, i el fet que l’ajuda per fill minvi a mesura que augmenta el nombre de fills. L’estudi no especifica si determinats perfils sortirien perdent amb el canvi, però això es podria resoldre deixant que les famílies optessin pel model que els resultés més beneficiós: deduccions fiscals o prestacions directes.

Des d’un plantejament oposat, un informe de l’Alt Consell de la Família, la Infància i l’Edat a França (2018) proposa una prestació infantil selectiva –només per a famílies amb ingressos baixos– que s’afegiria a l’ampli sistema d’ajudes existent. El document examina tres escenaris: un increment dels complements per fill previstos per a les famílies nombroses i monoparentals en el sistema de garantia d’ingressos mínims; l’establiment d’un suplement per fill a càrrec en el marc del complement salarial per a treballadors de salaris baixos, i la creació d’una prestació específica per a famílies amb menors a càrrec i ingressos per sota d’un llindar determinat, semblant a la prestació per fill a càrrec espanyola. El cost seria d’uns 2.000 milions d’euros (inferior al de la proposta per als Estats Units) i la reducció de les taxes de pobresa infantil oscil·laria entre el 5,2% i el 13,6% (dades calculades per als anys 2016 i 2014, respectivament).
 

A Espanya –on el suport econòmic a les famílies amb fills s’articula fonamentalment mitjançant deduccions fiscals regressives, que representen una despesa molt important–, la proposta dels Estats Units resulta altament interessant, tant pel seu caràcter universal com per la integració del sistema de prestacions i impostos subjacent. De fet, destinar la despesa actual en deduccions fiscals a una prestació universal –o, a l’inrevés, fer que totes les famílies es beneficiïn d’una deducció fiscal reemborsable d’una quantitat suficient– podria ser una bona manera d’avançar, encara que fos gradualment, cap a un sistema de prestacions familiars universals que reduís la pobresa infantil i compensés la despesa addicional que representa la criança dels fills per a totes les famílies.