Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Una combinació de factors personals i circumstancials determinen la predisposició dels ciutadans a l’evasió fiscal

Edurne Bartolomé Peral, Universitat de Deusto; Hermann Dülmer, Universität zu Köln; Lluís Coromina i Soler, Universitat de Girona

La decisió personal de complir amb el pagament d’impostos va més enllà de l’estricte càlcul racional dels riscos i beneficis que implica l’evasió fiscal. Diversos factors de caràcter circumstancial i individual entren en joc per dissenyar la complexa equació que explica el grau de compliment de les obligacions fiscals a Espanya. A part de la magnitud de les taxes i de les sancions, els ciutadans també tenen en compte si els altres també compleixen amb aquest pagament i si l’estat satisfà el contracte implícit en la recaptació d’impostos. A més a més, els valors morals, l’edat i el nivell de formació destaquen entre els factors personals que també hi intervenen. Com més jove o menys formada és una persona, més predisposició es detecta a l’evasió fiscal.
Punts clau
  • 1
       Els ciutadans no només compleixen amb les seves obligacions fiscals basant-se en l’import de les taxes i el càlcul de costos i beneficis de pagar-les o no.
  • 2
       La població és més propensa a evadir si percep que és una pràctica generalitzada perquè l’estat és ineficient a l’hora de garantir el compliment fiscal.
  • 3
       La percepció de corrupció al país i que l’estat no actua per corregir les desigualtats són factors que fan augmentar la predisposició a evadir impostos.
  • 4
       Els valors morals, el nivell d’estudis i l’edat exerceixen un paper molt rellevant a l’hora d’explicar el compliment fiscal a escala individual.
02_OS_0521_Grafico_1_CAT+Copy.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Article

Impost sobre successions i impost sobre la renda: quant s’hauria de pagar?

Una anàlisi experimental dels tipus fiscals preferits en diverses menes d’impostos, en diversos supòsits de renda del contribuent i d’herència, i tenint en compte la percepció de la pròpia posició en la distribució de la renda.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.