Per què les dones no aconsegueixen tenir el nombre de fills que diuen que volen?

Alícia Adserà, Universitat de Princeton
Mariona Lozano, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Espanya, que té una de les taxes de fecunditat més baixes del món (1,3 fills per dona l’any 2019), és un dels països d’Europa amb la proporció més gran de dones que no tenen fills. L’edat mitjana de les dones al naixement del primer fill, d’altra banda, també és de les més altes (31 anys). Malgrat això, les dones continuen afirmant que volen tenir una mitjana de dos fills. Per tant, hi ha una bretxa entre la fecunditat desitjada i la fecunditat real. Els factors principals que provoquen aquesta diferència són les condicions adverses del mercat laboral, les dificultats a l’hora de crear una llar, l’augment de la inestabilitat de les parelles i la manca de suport per conciliar la feina i la família. Les parelles troben entrebancs per tenir-ho tot encarrilat abans de tenir un fill, i, quan finalment ho aconsegueixen, hi ha dones que ja han superat l’edat fèrtil òptima des del punt de vista biològic.
Punts clau
  • 1
       Espanya té una de les taxes de fecunditat més baixes del món i les espanyoles, de mitjana, endarrereixen la maternitat fins més enllà dels 30 anys.
  • 2
       La taxa de fecunditat és d’1,3 fills per dona (l’any 2019), però la fecunditat desitjada mitjana se situa entorn dels dos fills. Prop del 19% de les dones de 45 anys o més no tenen fills. A la majoria de països europeus, la fecunditat és més elevada i hi ha una prevalença més baixa de dones que no tenen fills. A Suècia, per exemple, la taxa de fecunditat és d’1,7 fills i el percentatge de dones més grans de 45 anys sense fills és de prop del 13%.
  • 3
       A les parelles espanyoles els costa tenir-ho tot encarrilat abans de tenir descendència. Els motius pels quals no tenen el nombre de fills que volen varien segons l’edat, però la conjuntura econòmica i l’inici tardà de la convivència en parella n’encapçalen la llista.
  • 4
       Els adults joves tenen dificultats per aconseguir la independència econòmica. Els índexs d’atur juvenil i d’ocupació temporal d’Espanya són alguns dels més alts d’Europa.
  • 5
       L’inici de la convivència en parella s’endarrereix a causa de la inestabilitat econòmica, però també pel canvi en les expectatives sobre el significat de les relacions. L’augment del nombre de parelles que conviuen sense casar-se, dels divorcis i dels fills que es tenen fora del matrimoni ha alterat el cicle de vida tradicional.
  • 6
       Per comparació a altres països europeus, a Espanya hi ha una mancança tant de polítiques públiques que donin suport a les famílies, com de polítiques de conciliació familiar òptimes a les empreses.
Quan es pregunta a les dones quina és la raó principal per la qual no han dut a terme els plans de fecunditat que tenien, responen que ha estat, sobretot, a causa de les condicions econòmiques

Classificació

Autores

Alícia Adserà , Universitat de Princeton
Mariona Lozano , Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Els equilibris de l’estat del benestar

L'estat del benestar està esbiaixat a favor de la gent gran? Aquest article analitza la sostenibilitat financera del sistema actual.

Article

El dividend demogràfic, una oportunitat per al desenvolupament de l’economia i de l’estat del benestar

Com pot ajudar l’experiència del món desenvolupat altres regions del planeta que estan en fases anteriors de la transició demogràfica?

Infodada

Beneficis socials per programes

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Solidaritat intergeneracional

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

També et pot interessar

Entrevista

«Anem silenciosament cap a un estat del benestar diferent del que coneixem»

«Anem silenciosament cap a un estat del benestar diferent del que coneixem»

Inclusió social

Antonio Cabrales, catedràtic d’Economia, analitza el futur de l’estat del benestar a Espanya: és sostenible el sistema de pensions?, com es pot incentivar la natalitat?

Article

L’equitat entre generacions com a garantia del benestar social

L’equitat entre generacions com a garantia del benestar social

Inclusió social

Com es du a terme la transferència de recursos entre generacions? Aquest article et dona les claus per entendre-ho.

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La fractura entre el món rural i el món urbà

Inclusió social

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.