És indubtable que els joves d’Espanya han de fer front a nombrosos problemes, però el canvi climàtic −o la crisi ecològica en general− sol figurar entre els més importants (Eurobaròmetre, 2022). Les escasses possibilitats d’assolir l’objectiu d’1,5 °C fixat el 2015 per l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic exigeixen l’adopció de mesures dràstiques i urgents. Els joves d’avui hauran de fer canvis substancials en el seu estil de vida, tant per reduir les emissions de carboni com per adaptar-se a un clima més càlid, possiblement motivat per les generacions anteriors.

La problemàtica del canvi climàtic està íntimament relacionada amb la disparitat econòmica. (Chancel, 2022). A Espanya, com a la majoria dels països industrialitzats, el ciutadà mitjà presenta una petjada de carboni que ronda les 5 tones anuals de diòxid de carboni equivalent (CO₂e), mentre que les petjades dels molt rics superen sensiblement aquesta xifra (Drews i Konc, 2023). Aquestes emissions tan elevades són conseqüència de diferents factors, com ara un estil de vida hipermòbil, tenir o fer servir una o diverses cases de grans dimensions, diversos automòbils, embarcacions, etc. A més a més, les emissions tendeixen a ser lleugerament més altes (7%) entre els baby boomers que entre els adults més joves, fet que reflecteix, entre altres qüestions, un augment de la prosperitat econòmica al llarg de la vida (Zheng et al., 2022; Drews i Konc, 2023). Així mateix, si bé els efectes del canvi climàtic ja són palpables actualment, és evident que els joves d’avui són els que hauran de fer front a les seves conseqüències més greus.

Malgrat que aquests fets plantegen qüestions importants d’equitat intergeneracional, el discurs públic pràcticament no se n’ha fet ressò. Es desconeix quines són les percepcions dels joves pel que fa a les desigualtats en matèria de petjades de carboni i com poden repercutir en les seves actituds envers una intervenció política.

Aquest article presenta diverses conclusions clau d’una enquesta en línia administrada a una mostra de 1.547 ciutadans espanyols d’entre 16 i 32 anys (mitjana = 28,3 anys). L’enquesta es va dur a terme el desembre del 2022 i es van fixar unes quotes perquè fos representativa de la població en termes de gènere i de regió geogràfica. 

El primer pas de la recerca va consistir a explorar quines són les percepcions dels joves pel que fa a les diferències en matèria de petjades de carboni personals a Espanya. Abans que contestessin les preguntes, se’ls va explicar breument com es mesuren les petjades de carboni, a més de donar-los alguns exemples il·lustratius (e. g.: conduir un automòbil mitjà durant uns 10.000 km genera 1,5 tones de CO₂e). Al voltant del 56% dels enquestats consideren que les diferències en matèria de petjades de carboni de la població general d’Espanya són significatives o molt acusades. Atès que la recerca se centrava en els joves, també era important mesurar com perceben les diferències dins del seu grup social. Els resultats de l’enquesta indiquen que aquestes diferències són lleugerament inferiors. 

El pas següent va ser explorar com els enquestats perceben les petjades de carboni en termes de xifres concretes. Se’ls va informar que, a Espanya, la petjada de carboni mitjana ronda les 5 tones de CO₂e l’any. A continuació, se’ls va demanar que seleccionessin rangs de valors de petjades que representessin tres grups; concretament, el 10% inferior, el 10% superior i l’1% superior dels emissors. Els resultats assenyalen, per exemple, que el 22% dels enquestats consideren que les petjades de l’1% superior dels emissors superen les 50 tones de CO₂e l’any. 

Després, es van comparar les petjades de carboni percebudes amb valors reals de petjades de consum extrets de fonts de dades corresponents a Espanya i posades a disposició pública (World Inequality Database, 2022). Aquestes dades indiquen que, de mitjana, l’1% superior dels emissors d’Espanya generen al voltant de 20 tones de CO₂e, i el 10% superior, 10 tones de CO₂e, mentre que el 10% inferior són responsables de 2 tones de CO₂e. Més endavant es van emprar aquestes dades per calcular el percentatge d’enquestats que havien percebut les petjades de carboni amb precisió i el d’aquells que havien proporcionat una sobreestimació o una subestimació de les emissions. Es considera que les petjades de carboni emeses s’han percebut amb precisió quan se situen dins del +/- 50% del valor real. Per exemple, les percepcions corresponents a l’1% superior compreses entre 10 i 30 tones es van classificar com a precises. La comparació entre les petjades percebudes i les reals mostra que al voltant del 20% dels joves espanyols tendeixen a subestimar les emissions de l’1% superior dels emissors, mentre que gairebé el 35% les sobreestimen. En general, els enquestats tenen percepcions més precises del percentatge inferior de la distribució de les petjades, i solen sobreestimar, més que no pas subestimar, les emissions de cada grup: el 10% inferior, el 10% superior i l’1% superior. 

El pas següent va consistir a explorar fins a quin punt els enquestats perceben diferències en matèria de petjades de carboni en quatre grups de la població: les persones grans amb relació a les joves, i les persones pobres amb relació a les riques. En concret, a l’enquesta es preguntava quina era la petjada mitjana d’aquests grups en comparació amb la mitjana de la població d’Espanya (5 tones de CO₂e). El 40% dels enquestats consideren que les persones grans presenten petjades superiors a la mitjana, mentre que gairebé el 30% pensen que són les persones joves les que tenen petjades més elevades. Les dades reals corresponents a Espanya indiquen que el percentatge de les petjades de carboni de les persones grans és lleugerament més elevat (7%) que el de les persones joves (Drews i Konc, 2023). Les percepcions relatives a les diferències segons els ingressos van ser més inequívoques: gairebé el 80% dels enquestats consideren que les petjades de carboni corresponents a les persones d’ingressos elevats (> 100.000 euros nets l’any) superen la mitjana espanyola. Aquestes percepcions són correctes, atès que s’ha determinat clarament que en molts països, incloent-hi Espanya, com més alts són els ingressos, més altes són les emissions de carboni (Chancel, 2022). 

Una altra pregunta feia referència a la capacitat de les persones i les llars per reduir la seva petjada de carboni. Així, per exemple, les llars riques poden canviar més fàcilment d’automòbil i adquirir-ne un de menys contaminant. Els joves són més flexibles a l’hora de canviar els hàbits perjudicials per al clima. L’opinió més generalitzada (45%) és que tots dos grups d’edat tenen les mateixes possibilitats. En canvi, una mica més de la meitat dels enquestats consideren que les llars d’ingressos elevats ho tenen més fàcil per reduir les petjades de carboni. 

A més de mesurar les percepcions pel que fa a les desigualtats en matèria de petjades de carboni, un segon objectiu important era avaluar si els joves consideren que la política climàtica hauria d’abordar aquestes desigualtats. En primer lloc, es va formular una pregunta general: el 20% dels enquestats pensen que l’objectiu del Govern hauria de ser reduir les emissions de carboni amb independència de les desigualtats entre les persones pel que fa a les petjades de carboni, però el 74% dels joves estan a favor que s’abordin aquestes desigualtats. En concret, el 49% pensen que el Govern s’hauria d’assegurar que tots els ciutadans redueixen la seva petjada de carboni, però, en especial, hauria de vetllar perquè els que tenen la petjada més elevada siguin els que més redueixin les seves emissions. El 25% consideren que el Govern hauria de facilitar oportunitats perquè tots els ciutadans puguin reduir la seva petjada de carboni.

Finalment, es va preguntar als enquestats fins a quin punt estaven a favor o en contra de diversos instruments polítics susceptibles de reduir (en major o menor grau) aquestes desigualtats. De mitjana, el percentatge de suport més elevat (79%) correspon a gravar els actius que siguin especialment perjudicials per al clima (per ex., les accions en empreses de combustibles fòssils), que els autors d’aquest article han anomenat «impostos sobre els actius bruts». Altres polítiques, com ara un impost general sobre el carboni, o un impost sobre el patrimoni, també van rebre un alt nivell de suport per part dels joves, i només l’aplicació d’un impost sobre l’aviació en vols freqüents no va obtenir un suport majoritari. L’enquesta també va analitzar fins a quin punt la ideologia política dels enquestats, mesurada en una escala de «de dretes - d’esquerres» influeix en les seves actituds envers les diferents polítiques climàtiques. Per exemple, l’impost sobre els actius bruts rep un 10% més de suport per part dels participants que s’identifiquen com d’esquerres, però la majoria dels enquestats de dretes també defensen aquesta política. En canvi, en tot l’espectre polític no es va observar cap diferència clara en el suport a l’impost sobre l’aviació. Pel que fa a altres característiques sociodemogràfiques, com ara el gènere, els ingressos o l’edat (16-24 vs. 25-32 anys), no es van apreciar diferències significatives en les actituds envers l’adopció de polítiques climàtiques.

En aquest article s’exploren les percepcions dels joves pel que fa a les diferències en matèria de petjades de carboni a Espanya i fins a quin punt estan a favor o en contra d’intervencions polítiques. Els resultats indiquen que la majoria dels joves perceben que les diferències en matèria de petjades de carboni són significatives (33%) o molt acusades (24%).

En comparar les seves percepcions amb estimacions numèriques concretes de petjades de carboni extretes de fonts acadèmiques, s’observa que solament una minoria dels enquestats tenen percepcions força precises, i que sovint tendeixen a sobreestimar, més que no pas subestimar, les petjades dels qui més contaminen; és a dir, les persones que pertanyen al 10% superior o a l’1% superior. En comparació amb dades acadèmiques reals, els resultats també indiquen clarament que és molt més probable que els joves percebin que les diferències en petjades de carboni estan relacionades amb diferències en els ingressos i en l’edat. Així, per exemple, el 70% dels enquestats consideren que les persones d’ingressos elevats tenen petjades de carboni superiors a la petjada del ciutadà mitjà. Per tant, sembla raonable que la majoria dels joves defensin que a l’hora de planificar la transició a una economia baixa en carboni es tinguin en compte les desigualtats en matèria de petjades de carboni. A més a més, molts estan a favor que s’apliquin impostos sobre el patrimoni i s’adoptin altres mesures climàtiques susceptibles de reduir aquestes desigualtats. 

Finalment, és important matisar que cal anar en compte a l’hora d’interpretar aquests resultats, atès que al voltant del 62% dels enquestats es van autodeclarar d’esquerres, i aquest percentatge és lleugerament superior a l’indicat per altres enquestes fetes a aquest grup d’edat. És possible que això incrementi en diversos punts percentuals les percepcions de les desigualtats i les actituds envers les polítiques climàtiques. Tanmateix, els resultats demostren que fins i tot quan els enquestats s’identifiquen com de dretes, la majoria donen suport a polítiques com ara un impost sobre els actius bruts o un impost general sobre el patrimoni. En qualsevol cas, els resultats suggereixen que en les recerques futures i en el debat públic sobre polítiques climàtiques caldria tenir en compte les desigualtats en matèria de petjades de carboni. 

CHANCEL, L. (2022): «Global carbon inequality over 1990-2019», Nature Sustainability, 5(11), 931-938. 

DREWS, S., T. KONC (pendiente de publicación): «Inequality of emissions across income and age in Spain», el Observatorio Social de la Fundación ”la Caixa”.

EUROBARÓMETRO (2022): Encuesta especial EB517 «Futuro de Europa». 

WORLD INEQUALITY DATABASE (WID) (2022). Fuente: https://wid.world/country/spain/ (última consulta: 01.12.2022).

ZHENG, H., et al., (2022): «Ageing society in developed countries challenges carbon mitigation», Nature Climate Change, 12(3), 241-248.