Imagineu que veneu totes les vostres propietats i que pagueu tots els deutes que teniu ara mateix. La quantitat total de diners que n’obtindríeu és el que podríem anomenar la vostra riquesa o patrimoni. Més exactament, la riquesa es refereix al valor de les possessions (com ara casa vostra, els diners al banc, els estalvis, les accions i els negocis) menys qualsevol import que es degui sobre aquests actius. Aquests deutes inclouen hipoteques, crèdits i el deute de la targeta de crèdit.

La riquesa és un recurs econòmic que podem fer servir per afrontar dificultats financeres imprevistes, per fer una inversió, per reduir les despeses mensuals de la llar o bé per ajudar els altres. No tots els beneficis, però, són econòmics. Malgrat que la dita «com més diners, més maldecaps» pugui ser exacta fins a un cert punt, els recursos econòmics milloren el benestar. Les recerques demostren que les persones més riques gaudeixen d’una salut millor, tenen relacions més estables i viuen més anys. A més a més, la percepció que tenen els individus de la pròpia riquesa és important per a la sensació de felicitat i de benestar subjectiu. 

Com que la riquesa és important per a molts aspectes de la vida, la qüestió de qui en té i com es reparteix és igualment important. Fa uns anys, acadèmics de tot el món van cridar l’atenció sobre el fet que la distribució de la riquesa entre les llars és cada vegada més desigual. Espanya no és una excepció a aquesta tendència. El gràfic 1 mostra el percentatge de riquesa total que té el 10% de les llars més riques del país, un indicador d’ús comú per mesurar la desigualtat en el repartiment de la riquesa. Com podem veure-hi, el percentatge de riquesa acumulat pel 10% de les llars més riques d’Espanya va passar del 43% al 54% en quinze anys (del 2002 al 2017).

La desigualtat creixent en el repartiment de la riquesa és un motiu d’inquietud per a tots els països rics, però a Espanya aquesta evolució és especialment preocupant. En primer lloc, Espanya presenta la ràtio riquesa/ingressos documentada més alta dels països pels quals hi ha dades disponibles des de 1900. Els investigadors han calculat l’anomenada ràtio riquesa/ingressos per comparar el valor total de la riquesa d’un país amb la renda nacional. A Espanya, doncs, és probable que la riquesa tingui un paper comparativament remarcable en el benestar econòmic de les llars. I en segon lloc, la riquesa és un recurs econòmic important per a una proporció molt més gran de la població, per comparació a molts països d’Europa occidental i septentrional, sobretot perquè la gran majoria de la població espanyola viu en una casa de propietat d’un dels membres de la llar. Això vol dir que els canvis en la riquesa podrien afectar una proporció més elevada de la població, incloent-hi les llars econòmicament vulnerables.

La importància de la riquesa per a una gran part de la població espanyola fa que ens demanem com han evolucionat les llars amb relativament poca riquesa en els darrers anys, sobretot arran de la crisi financera. El Banc d’Espanya ha recollit informació detallada sobre els ingressos i el patrimoni d’una mostra de llars espanyoles que ens permet trobar una resposta a aquest interrogant. El gràfic 2 mostra el percentatge d’individus que vivien en una llar amb un nivell determinat de riquesa durant el període 2002-2017 (preus ajustats al 2017).

El 2002, una proporció relativament petita d’individus vivia en llars amb més d’un milió d’euros de patrimoni, de la mateixa manera que els individus que vivien en llars sense patrimoni o amb patrimoni negatiu (és a dir, llars en què el total de deutes supera el valor de tots els actius en propietat) també eren relativament pocs. Les dimensions de tots dos grups van anar augmentant fins al 2008, i a partir d’aleshores la proporció de milionaris va minvar, mentre que el grup d’individus que vivien en llars sense patrimoni o amb patrimoni negatiu va continuar augmentant. Malauradament, aquest darrer grup no va decréixer després de la crisi. El 2017, el 8,8% de la població espanyola vivia en llars amb patrimoni negatiu, i el 5,9% en llars amb un patrimoni de menys de 2.000 euros. Per tant, la desigualtat creixent de la riquesa a Espanya no tan sols s’expressa en el fet que els rics siguin més rics, sinó també en la proporció creixent de població que no té gens de patrimoni.

Fins a quin punt les llars sense patrimoni o amb patrimoni negatiu són econòmicament vulnerables? Això depèn dels altres recursos que tinguin a la seva disposició. Una llar podria trobar-se endeutada perquè va fer una inversió important gràcies als ingressos elevats i constants que tenia en aquell moment. Però també podria tenir deutes perquè l’habitatge ha perdut valor o perquè una caiguda en els ingressos ha implicat endarreriments en el pagament de la hipoteca o l’acumulació d’altres deutes. Malauradament, a Espanya la manca de patrimoni (o tenir-lo negatiu) va esdevenir una situació molt més comuna en la població de recursos escassos entre els anys 2002 (gràfic 3) i 2017 (gràfic 4), la qual cosa presenta un escenari prou preocupant temps a venir.

Els gràfics divideixen la població en cinc grups (quintils) segons els ingressos anuals totals de la llar. En altres paraules, la primera columna indica la riquesa del 20% de les llars amb els ingressos més baixos a Espanya en aquell any (primer quintil). La cinquena columna indica la riquesa del 20% de llars amb els ingressos més alts (cinquè quintil). Els augments en la proporció d’individus que viuen en llars endeutades han estat més grans a les llars que també tenen els ingressos més baixos. Els individus que viuen al grup de llars més riques amb prou feines han experimentat un augment en la proporció de llars endeutades. Per tant, veiem un augment considerable en la proporció d’individus que viuen en llars de baixos ingressos que al mateix temps estan endeutats o tenen poc patrimoni. Aquesta observació és preocupant, sobretot si tenim en compte el fet que moltes d’aquestes llars és probable que hagin experimentat una caiguda d’ingressos durant la pandèmia per la covid-19.

Si la comparem amb altres països rics, la xarxa de seguretat que ofereix l’estat del benestar –els subsidis de desocupació o les pensions de jubilació, per exemple– és més limitada a Espanya. D’altra banda, els nivells d’atur han estat sistemàticament per damunt de la mitjana europea en les darreres dècades. Així doncs, malgrat que una proporció relativament gran de la població espanyola tingui patrimoni, les llars hi han de recórrer més sovint quan no n’hi ha prou amb els ingressos. L’observació que la proporció d’individus que viuen en llars sense patrimoni augmenta a Espanya podria implicar que, per a molts individus econòmicament vulnerables, desapareix un recurs important per afrontar les pèrdues d’ingressos.

Com ha evolucionat la capacitat d’afrontar les pèrdues d’ingressos? Encara que hi ha avantatges econòmics relacionats amb totes les fonts de riquesa, no totes són fàcilment accessibles en temps de destret econòmic. Per exemple, acumular riquesa comprant un habitatge i tornar la hipoteca amb el temps pot ser una bona estratègia per reduir costos a l’etapa final de la vida (com ara després de la jubilació), però un habitatge no es pot monetitzar fàcilment per pagar les factures del mes vinent. El gràfic 5 mostra l’evolució en el temps dels diversos indicadors de riquesa a Espanya.

El gràfic 5 mostra que cada vegada menys persones que viuen en llars d’ingressos baixos tenen accés a la forma de riquesa més fàcilment disponible: diners al banc. El 2017, només el 42% dels individus que vivien en llars de baixos ingressos tenien un mínim de 1.000 euros disponibles per fer pagaments, per comparació al 95% dels individus de llars d’ingressos alts. Observem tendències semblants si tenim en compte totes les formes de patrimoni financer, que inclouen tots els diners en comptes d’estalvi, fons d’inversió i accions, i exclouen els béns immobles com ara l’habitatge i objectes de valor. Fer servir un habitatge en propietat no hipotecat com a garantia per a un crèdit o hipoteca és una altra manera d’obtenir diners, però el gràfic 5 mostra que aquesta possibilitat disminueix ràpidament tant per a les llars d’ingressos baixos com per a les d’ingressos alts. Per tant, la riquesa en general no tan sols minva entre les llars de baixos ingressos, sinó que també ho fa la riquesa accessible.

La desigualtat en el repartiment de la riquesa ha augmentat en tots els països europeus. Tot i que aquest fenomen ha rebut una atenció considerable, hi ha bons motius per preocupar-nos-hi especialment en el cas d’Espanya. A escala internacional, bona part del debat s’ha centrat en el fet que la població més rica ha esdevingut encara més rica en les darreres dècades, i com això ha estat possible. A Espanya, però, aquest debat ha implicat nous punts de preocupació. A més a més de l’acumulació creixent de riquesa per part de la població més rica, cada vegada són més els individus de les llars de baixos ingressos que no tenen gens de patrimoni o que estan endeutats. Això és especialment problemàtic en el context espanyol, en què el benestar de les llars econòmicament més febles depèn en gran manera del seu patrimoni. L’alt índex d’atur, els salaris baixos i unes prestacions de la seguretat social relativament limitades fan que les llars espanyoles hagin de recórrer al seu patrimoni per afrontar les pèrdues d’ingressos amb una relativa freqüència (o bé dependre de reduccions de costos vinculades a la riquesa de la llar). Si una proporció creixent de llars no disposa de patrimoni per afrontar aquestes pèrdues d’ingressos, el resultat més probable serà una privació severa d’aquest sector de la població. Les polítiques orientades a lluitar contra la desigualtat econòmica, doncs, hauran de considerar compensar aquesta deterioració de la riquesa entre la població econòmicament més feble.

Anghel, B., H. Basso, O. Bover et al. (2018): «Income, consumption and wealth inequality in Spain», SERIEs, 9(4).

Barceló, C., L. Crespo, S. García-Uribe, C. Gento, M. Gómez i A. de Quinto (2020): The Spanish Survey of Household Finances (EFF): description and methods of the 2017 wave, Documento Ocasional 2.033, Banco de España.

Artola Blanco, M., L. Bauluz i C. Martínez-Toledano (2021): «Wealth in Spain 1900-2017: A country of two lands», The Economic Journal, 131(633) .