La tecnologia transformarà la majoria de professions en els pròxims anys. Quins treballadors es veuran més afectats pel canvi tecnològic? Aquest article analitza les característiques socioeconòmiques i polítiques dels treballadors que presenten més risc de veure’s desplaçats per la tecnologia en el futur, segons el nombre de tasques pròpies de la seva ocupació actual que podran ser automatitzades. Per a això, l’article fa servir una mesura del «risc de computerització» proposada per Frey i Osborne (2017), la vincula a dades a escala individual de l’Enquesta social europea i compara el risc de diferents perfils sociodemogràfics i polítics.

Els resultats suggereixen que a Espanya el risc de computerització és relativament alt i que les ocupacions amb qualificacions intermèdies –com ara les administratives– en resultaran molt afectades. D’altra banda, les persones que presenten més risc són menys actives políticament.

Hi ha una preocupació creixent sobre l’impacte del canvi tecnològic en l’ocupació. Naturalment, la por a la substitució de treballadors humans per màquines no és pas nova, encara que fins ara mai s’ha materialitzat la situació de «desocupació tecnològica» massiva que van témer primer els treballadors del moviment luddista o John Maynard Keynes  un segle més tard. La desaparició de llocs de treball en sectors com ara l’agricultura es va veure compensada, a les anteriors revolucions industrials, per la creació de noves ocupacions, d’una banda perquè l’augment de la riquesa va fer créixer la demanda laboral i, de l’altra, perquè la innovació tecnològica va fer sorgir nous sectors i noves feines. A més a més, en molts casos la tecnologia no va fer desaparèixer oficis complets sinó que va transformar les tasques dels qui els exercien, com va ser el cas dels conductors de carros, que van passar a menar vehicles motoritzats. Les noves tecnologies poden crear, transformar o destruir llocs de treball, i l’efecte net és difícil d’anticipar (D.H. Autor, 2015).

Tot i que aquest fenomen no és pas nou, els riscs derivats del canvi tecnològic potser són més tangibles avui, tant per la velocitat a la qual té lloc el canvi com per la seva profunditat (Brynjolfsson i McAfee, 2014). Un ritme accelerat de canvi tecnològic pot sobrepassar la capacitat d’adaptació dels treballadors. Encara que es creïn noves feines que, sobre el paper, podrien compensar les que es destrueixen, als treballadors «desplaçats» els pot resultar difícil adquirir les habilitats tècniques necessàries per dur a terme les noves tasques. El fenomen de skill mismatch o inadequació d'habilitats (Restrepo, 2015) ja s’està produint en molts sectors.

D’altra banda, malgrat que en un primer moment les tasques que es van poder automatitzar van ser sobretot les més rutinàries, els avanços en camps com ara la robòtica o la intel·ligència artificial permeten d’automatitzar tasques que abans es consideraven exclusives dels humans. Entre aquestes n’hi ha que requereixen percepció i manipulació, com ara conduir vehicles o netejar cases, i també les tasques cognitives, com diagnosticar malalties o redactar documents jurídics. Els canvis són d’un abast molt ampli.

Davant d’aquesta situació, és imprescindible anticipar qui es veurà més afectat pel canvi tecnològic. L’objectiu d’aquest article és analitzar les característiques socioeconòmiques i polítiques dels treballadors més amenaçats per l’avanç de la tecnologia a Espanya. Per a això, s’aplica la mesura de risc de computerització més utilitzada en els pocs estudis que s’han fet sobre aquest tema, que és la proposada per Frey i Osborne (2017). Encara que aquesta mesura ha estat criticada, segurament és la millor de les existents i ofereix informació important si la interpretem acuradament.

Per elaborar aquesta mesura, els autors van preguntar a experts en diverses àrees quines tasques podran fer les màquines en els pròxims 20 anys gràcies als avanços tecnològics. De manera paral·lela, es van etiquetar manualment 70 ocupacions com a completament automatitzables o no, a partir d'una descripció de les tasques que s'hi duen a terme. A continuació es va aplicar un classificador automàtic per predir la probabilitat que una ocupació es pugui automatitzar en funció de la composició de tasques actuals. La mesura resultant reflecteix la proporció (de 0 a 1) de treball humà que potencialment es podria substituir per capital tecnològic per a 702 ocupacions (segons la classificació ocupacional ISCO [International Standard Classification of Occupations] de 4 dígits, molt detallada). 

Però abans cal fer algunes puntualitzacions. En primer lloc, el tipus de tasques que es duen a terme en una ocupació pot variar entre països o sectors i aquesta mesura no ha estat desenvolupada específicament per a Espanya. En segon lloc, els resultats no s’han d’interpretar com el percentatge de llocs de treball que amb certesa destruiran les noves tecnologies, sinó com la probabilitat que una ocupació es pugui automatitzar en un futur pròxim en funció de les tasques que es desenvolupen en aquella ocupació. Quan una tasca s’automatitza, augmenta el risc que es destrueixin llocs de treball, però també pot ser que el nombre de llocs es mantingui o fins i tot augmenti, tant per un augment de la demanda com perquè aquesta ocupació es transforma i incorpora tasques noves. Finalment, el fet que des d’un punt de vista tècnic sigui possible automatitzar una tasca no vol dir necessàriament que això hagi de ser així, ja que podria tenir un cost massa elevat o bé podria haver-hi impediments ètics o legals per fer-ho.

Per posar un exemple, segons aquesta mesura els jardiners tenen un risc d’automatització molt elevat, de 0,87, però això no vol dir que d'aquí a 20 anys el nombre de jardiners es redueixi al 13 % dels que hi ha ara. Potser els jardiners ja no tallaran la gespa sinó que tindran cura de les flors i pot ser que, per motius diversos, hi hagi més demanda de jardins de flors. D’altra banda, encara que existeixin robots especialitzats que puguin podar arbres, potser seran molt cars i convindrà més que els humans continuïn fent aquesta tasca.

En primer lloc analitzem el risc de computerització en perspectiva comparada. Per calcular-lo hem assignat el valor de risc de computerització calculat per Frey i Osborne a cada persona activa menor de 65 anys (excloent-ne els jubilats, les persones que no cerquen feina, etc., però incloent-hi els aturats i els estudiants amb una feina anterior) a la setena onada de l’Enquesta social europea, l’última publicada fins ara. Les diferències entre països reflecteixen la composició de l’ocupació; els valors alts indiquen que un país té una proporció important de treballadors en ocupacions amb un alt risc de computerització. El gràfic 1 mostra la proporció de tasques que actualment fan els treballadors i que podrien ser fetes per màquines a mesura que avança la tecnologia en els pròxims 20 anys per a diferents països europeus.

Tenint en compte que tots els riscos se situen entre 0,48 i 0,58 (en un rang entre 0 i 1), veiem que hi ha relativament poca variació entre països. Segons aquestes projeccions, aproximadament la meitat de les tasques que avui fan els humans seran executades per màquines d’aquí a uns anys. Espanya es troba en nivells relativament elevats de risc, mentre que els països escandinaus o Suïssa són els que tenen més treballadors fent feines amb menys risc de computerització. Això reflecteix en gran manera l’elevada inversió en capital humà i formació que han dut a terme aquests països.

En segon lloc examinarem la distribució del risc de computerització dins cadascun dels principals grups ocupacionals amb l’ajuda d’un gràfic de caixes. En aquesta mena de gràfic, la línia central de la caixa mostra la mediana o valor central de risc de computerització en aquest grup ocupacional. Els límits de la caixa delimiten el primer i el tercer quartil; és a dir, si dividim tots els treballadors en quatre grups iguals, el primer quartil inclou el 25% dels enquestats amb més risc, el segon arriba fins al valor de la mediana, el tercer quartil va de la mediana al 75% i el quart inclou el 25% de la distribució amb menys risc de computerització. Els límits exteriors del gràfic de caixes mostren els valors màxims i mínims, excloent els valors més extrems, que apareixen com a punts en el gràfic. Com més diferents són aquests valors, més varia el grau de computerització en un tipus d’ocupació.

Veiem que les ocupacions directives i les «professionals» (una categoria que inclou des de metges a químics, passant per professors o informàtics) són les que tenen menys risc que les tasques típiques d’aquestes professions puguin ser fetes per màquines. No obstant això, el risc és elevat per a totes les altres categories. Els anomenats «tècnics», que inclouen professions com ara operadors especialitzats, enginyers tècnics o inspectors, tenen nivells de formació intermedis i fan algunes tasques rutinàries. Més de la meitat de les tasques que es fan en aquestes feines les podran fer les màquines en els pròxims anys. El grup que presenta més risc és el dels administratius, que seran fàcils de substituir per capital tecnològic. Finalment, altres categories com les de treballadors en serveis i vendes, els operadors o els treballadors no qualificats presenten uns nivells de risc intermedi.

El gràfic 3 mostra el risc de computerització mitjà segons les principals característiques sociodemogràfiques. També aquí es fa servir la informació sobre el nivell de risc de cada ocupació i es calcula el valor mitjà per a diferents subgrups poblacionals.

En primer lloc, veiem que homes i dones tenen nivells de risc semblants, encara que el valor és una mica més baix per a les dones. Això reflecteix que entre les dones hi ha una prevalença més gran d’ocupacions amb tasques interpersonals, difícils de computeritzar.

Destaca la gran diferència en el risc de computerització segons el nivell educatiu i, en una mesura inferior, per ingressos. Concretament, gairebé el 70% de les tasques que avui fan les persones amb educació primària d’aquí a uns anys les podran fer les màquines. Aquestes persones són les que tenen més probabilitat de veure’s afectades per l’«atur tecnològic» i les que necessitaran més formació en noves habilitats si volen continuar en el mercat de treball. Les persones que tenen un nivell formatiu de secundària inferior (ESO) o superior (batxillerat, BUP, COU) tenen també valors de risc de computerització superiors a la mitjana. Una dada important que hem trobat és que les persones que han fet formació professional tenen un valor més baix de risc de computerització que no pas les que han cursat primària o secundària no especialitzades. Sembla que això indica que els cursos de formació professional transmeten habilitats específiques valuoses i distintives.

Hi ha també una correlació important entre risc i sou. Per classificar la població segons el nivell d’ingressos es calculen quintils d’una manera semblant als quartils que hem descrit més amunt: si ordenem tota la població de menys a més ingressos i la dividim en cinc grups iguals, cada quintil inclouria el 20% de la població en ordre ascendent d’ingressos. En aquest cas veiem que la relació entre ingressos i risc és totalment progressiva, de manera que el risc minva a mesura que augmenten els ingressos.

Vist que les feines pròpies de l’economia digital i les de naturalesa més cognitiva, en principi més difícils de computeritzar que les rutinàries, es concentren a les grans ciutats, hauríem d’esperar que el risc de computerització fos menor en aquestes ciutats. Efectivament és així: els treballadors de les grans ciutats presenten un risc més baix que els de l’entorn rural, tot i que la correlació amb el tipus de municipi en què hom viu és relativament baixa.

Finalment, el risc varia molt segons la situació laboral. Les persones ocupades presenten un risc de computerització lleugerament per sota de la mitjana, mentre que els estudiants i els aturats tenen valors molt més elevats. Per assignar els valors de risc a aquests dos darrers grups, hem fet servir l’última feina que van tenir. Hi observem que els aturats abans tenien feines amb un risc de computerització molt elevat. Això suggereix que alguns dels aturats actuals poden haver perdut la feina precisament per haver estat substituïts per capital tecnològic.

Una qüestió molt poc explorada fins avui són els perfils polítics dels treballadors que tenen més risc de computerització. Aquesta qüestió és rellevant per diversos motius. En primer lloc, és possible que les persones amb més risc tinguin opinions polítiques diferents de les que en tenen menys i, en particular, que siguin més favorables a la redistribució de la riquesa, amb la qual cosa es generen noves demandes de compensació. També és important observar si els ciutadans directament afectats participen o no en política, ja que és poc probable que les seves necessitats siguin tingudes en compte si no ho fan. 

El gràfic 4 examina les diferències dels treballadors amb més i menys risc de computerització quant a les seves opinions i implicació política.

Hi ha una relació clara entre interès per la política i risc de computerització: les persones gens interessades per la política presenten un risc molt més altPel que fa a la ideologia, destaca la diferència entre els ciutadans de dretes, amb un risc més baix de computerització, i els altres. Així mateix, els treballadors que declaren ser més contraris a la redistribució d’ingressos per reduir les diferències de renda entre els grups socials presenten riscs de computerització significativament més baixos que els ciutadans que es mostren a favor de la redistribució.

Quant a la participació política, veiem que els ciutadans que no voten tenen un risc més gran que no pas els que voten. L’última variable mostra en quants tipus diferents d’activitats de participació política (a banda del vot) s’han involucrat els entrevistats el darrer any. Aquestes activitats poden ser, per exemple, signar peticions, col·laborar amb partits polítics o associacions o donar diners per a causes polítiques. Veiem que els ciutadans que no han participat en cap activitat política a part del vot tenen valors de risc de computerització més elevats que els altres. Com més activitats polítiques diferents es fan, més minva el risc. Això suggereix que els punts de vista dels ciutadans amb menys risc de computerització són els que arriben en una mesura més gran al sistema polític.

Aquest article ha utilitzat la mitjana de risc de computerització proposada per Frey i Osborne (2017), juntament amb dades de l’Enquesta social europea, per analitzar les característiques socioeconòmiques i polítiques dels treballadors que presenten un risc més alt de computerització a Espanya. Els resultats indiquen que els treballadors espanyols tenen uns valors de risc lleugerament més alts que els dels altres països i que aquest risc afecta sobretot els treballadors amb nivells més baixos d’educació i també els aturats. Políticament, els qui tenen més risc mostren postures més d’esquerres i són favorables a la redistribució. Estan també més desmobilitzats políticament que altres ciutadans.

El fet que les persones amb més risc de computerització participin notablement menys en política és particularment rellevant. En general, si un grup social no participa en política, els partits polítics tenen menys incentius per proposar mesures adreçades a resoldre els problemes propis d’aquest grup. En aquest cas, la no participació dels treballadors amb més risc limita la seva capacitat de transmetre les seves preocupacions i demandes al sistema polític. El resultat n’és que tant el coneixement dels actors polítics sobre aquest problema com la pressió per actuar poden ser menors dels que podrien ser si els treballadors afectats participessin més. El fet que arribin bones polítiques de resposta dependrà de la mobilització política d’aquest col·lectiu, però ara per ara aquesta mobilització sembla reduïda.

Aquest estudi és preliminar, ja que hi ha poques dades d’enquesta sobre el tema. En particular, sabem ben poc sobre qüestions bàsiques com ara les percepcions del risc de computerització entre la població, les opinions sobre la tecnologia i el suport a les polítiques dissenyades per compensar els treballadors que es poden veure desplaçats, com podria ser la renda bàsica de ciutadania. Una prioritat per a la recerca en el futur seria generar dades d’enquesta més riques amb què poder explorar aquestes qüestions.

Autor, D.H. (2015): «Why are there still so many jobs? The history and future of workplace automation», The Journal of Economic Perspectives, 29(3).

Brynjolfsson, E., y A. McAfee (2014): The second machine age: work, progress, and prosperity in a time of brilliant technologies, Nueva York: W.W. Norton.

European Social Survey Round 7 (2014), Edition 2.1

Frey, C.B., y M.A. Osborne (2017): «The future of employment: how susceptible are jobs to computerisation?», Technological Forecasting and Social Change, 114.

Restrepo, P. (2015): «Skill mismatch and structural unemployment, », Massachusetts Institute of Technology.