Martin Ravallion: The economics of poverty. History, measurement, and policy. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2016.
Sendhil Mullainathan i Eldar Shafir: Scarcity. The new science of having less and how it defines our lives. Nova York: Times Books, Henry Holt and Company, 2013.
Una anàlisi de la distribució de la renda i la riquesa en una societat pot mostrar com s’hi reparteixen els guanys del creixement, però no té per què donar una explicació coherent sobre l’experiència de viure sota una escassetat extrema o quines polítiques públiques ajuden els que menys tenen.
Els llibres que ens ocupen aquí intenten donar resposta a aquestes dues preguntes mitjançant una anàlisi econòmica estrictament centrada en la realitat i l’experiència de la pobresa, però des de perspectives ben diferents. L’enfocament de Ravallion a The economics of poverty és una mirada global a la pobresa; es tracta d’un complet manual que ofereix un recorregut pel coneixement teòric i empíric de la pobresa. A Scarcity, en canvi, Sendhil Mullainathan i Eldar Shafir aborden el problema de la pobresa des del cantó oposat, estudiant com afecta aquells qui la pateixen.
Ravallion obre el seu llibre fent un repàs exhaustiu del paper que ha tingut l’anàlisi de la pobresa en la teoria econòmica. Els economistes clàssics del començament del segle XIX sovint només van plantejar solucions o estratègies per millorar la situació dels més necessitats com una eina per promoure l’estabilitat social, no com un fi en si mateix. No va ser fins al final del segle, amb l’utilitarisme primer i, sobretot, amb el sorgiment del moviment obrer, que la pobresa i la desigualtat van passar a ocupar un paper cabdal en el debat públic als països industrialitzats.
Ravallion utilitza aquest resum històric dels debats teòrics com una introducció a les complexitats que implica analitzar, mesurar i combatre la pobresa. Cadascun dels apartats del llibre combina la divulgació amb explicacions formals de la teoria econòmica.
The economics of poverty és exhaustiu. Després de la panoràmica teòrica, la segona part del llibre detalla el problema de la definició de la pobresa, que varia segons com mesurem l’accés als recursos, les oportunitats, els serveis o la seguretat econòmica dels afectats.
La part empírica del llibre posa de manifest la rellevància que hi tenen els indicadors. Ravallion examina l’extensa literatura sobre l’evolució global de la desigualtat i dels nivells de pobresa –tant en conjunt com per a cada país–, els models teòrics sobre desigualtat i desenvolupament, i com aquests models s’ajusten a la realitat de les dades. Finalment, tanca el llibre amb una enumeració detallada de desenes d’estratègies per combatre la pobresa, des de les transferències directes fins a la liberalització comercial, passant pels serveis universals o la reforma de l’administració, i mostra l’evidència empírica dels efectes de cada estratègia.
La virtut principal de The economics of poverty és la seva enorme escala: examina un problema que és extraordinàriament complex des d’una àmplia varietat de perspectives. Ravallion és plenament conscient de les considerables diferències teòriques i pràctiques que implica parlar de pobresa en països en desenvolupament i en països rics. L’autor se centra sobretot en els problemes del primer grup, certament més apressants, i sovint deixa de banda els problemes i debats públics dels països desenvolupats.
Malgrat aquestes limitacions, The economics of poverty és una autèntica enciclopèdia de polítiques públiques, estratègies i indicadors utilitzats per tot el món. Es tracta d’una obra de referència immensament útil tant per entendre la pobresa com per pensar i avaluar possibles solucions.
En analitzar la pobresa des d’una perspectiva agregada és fàcil perdre els matisos sobre el que passa més enllà de les estadístiques, la història que hi ha al darrere de les dades. Si Ravallion ofereix una mirada a la pobresa a gran escala, Sendhil Mullainathan i Eldar Shafir agafen el camí contrari: Scarcity: the new science of having less and how it defines our lives versa precisament sobre l’experiència de la pobresa. Scarcity no pretén parlar de les causes de la pobresa, sinó de les seves conseqüències. És un llibre quasi minimalista, que se centra en els qui pateixen directament la pobresa i com aquesta situació afecta les seves vides.
El punt de partida de Mullainathan i Shafir és l’economia del comportament i, concretament, l’efecte que té l’escassetat en aquells que la pateixen a l’hora de prendre decisions racionals. Els autors parteixen d’una idea aparentment senzilla, però molt potent: la dificultat que tots tenim a l’hora de prendre decisions en situacions d’estrès. L’argument és que la pobresa implica situacions de privació, per la qual cosa els qui la pateixen viuen en un estat de tensió contínua que els impedeix d’actuar de manera efectiva.