

Més lloguer, més inseguretat?
-
1La transformació del sistema residencial espanyol està protagonitzada per l’increment significatiu del lloguer entre els joves i entre d’altres col·lectius en situació de vulnerabilitat econòmica, com famílies monoparentals o d’origen migrant.
-
2Amb l’increment del nombre de persones que viuen de lloguer també ha augmentat la inseguretat residencial. La inseguretat residencial és un indicador subjectiu que reflecteix la por de les famílies d’haver de fer un canvi forçat d’habitatge o de quedar-se sense llar.
-
3La combinació entre precarietat econòmica i manca d’estabilitat residencial implica una major sensació d’inseguretat en aquelles llars en situació de vulnerabilitat. És a dir, la percepció subjectiva d’inseguretat es correspon amb un major risc objectiu d’haver d’abandonar la llar involuntàriament per motius econòmics.
-
4A Espanya l’oferta més disponible perquè les llars més vulnerables accedeixin al parc d’habitatges és el lloguer, l’opció que comporta més fragilitat. És per això que la major inseguretat residencial es concentra en l’habitatge de lloguer.

El sistema residencial i d’accés a l’habitatge a Espanya s’està transformant. Tradicionalment el predomini de la propietat com a forma preferida de tinença d’habitatge explicava també la seguretat residencial espanyola. Actualment, però, en el que es considera la fi de la propietat de masses, cada cop hi ha un major accés a l’habitatge a través del lloguer.
En el context espanyol el pes més gran del lloguer està associat a un increment de la inseguretat residencial de les llars, ja que a Espanya el lloguer és la forma de tinença d’habitatge menys segura econòmicament, contractual i jurídica.