Article
Més enllà de ‘l'Espanya buidada’: canvi climàtic, despoblació i globalització a les zones rurals
Sergio Villamayor-Tomas, Daniel Gaitán Cremaschi, Beatriz Pierri-Daunt, i Leticia Santos de Lima, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB); Esteve Corbera, ICTA-UAB e Institució Catalana de Recerca i Estudis Avancats (ICREA)
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2019
Segons les previsions sobre el canvi climàtic, és molt probable que a Espanya es produeixi una reducció de la precipitació mitjana i un augment tant de les temperatures mitjanes com de la freqüència de les onades de calor. A més a més, moltes zones rurals del país estan perdent població, i els petits productors i les explotacions agràries familiars continuen perdent capacitat de negociació en el comerç agrícola mundial. Una cartografia de les manifestacions d’aquestes tres amenaces en els més de 8.000 municipis i 344 comarques que integren l’Espanya rural permet observar diverses pautes importants. Les comarques en què totes o algunes d’aquestes amenaces es manifesten amb més claredat estan situades a Castella i Lleó, Navarra i Castella-la Manxa. Ara bé, no tots els municipis d’aquestes comarques es veuen afectats de la mateixa manera. Un examen detallat de com es combinen entre si les manifestacions del canvi climàtic, la despoblació i la globalització* mostra quatre clústers de territoris. Una globalització entesa com la consolidació d'un sistema de producció i consum alimentari dominant per empreses multinacionals, mercats i preus globals, i basada en la producció intensiva i altament mecanitzada de productes d'exportació, i la cerca de rendibilitat a curt termini, entre altres característiques. Per tal de promoure el benestar social i la sostenibilitat mediambiental, cal que la política de desenvolupament rural abordi cadascuna d’aquestes realitats tan dispars de forma integrada.
Punts clau
-
1El canvi climàtic, la despoblació i la globalització del comerç agrícola provoquen vulnerabilitat, entesa com el grau en què una zona és susceptible d’experimentar efectes socioeconòmics i mediambientals adversos i no és capaç de fer-hi front.
-
2La distribució de la vulnerabilitat a les zones rurals d’Espanya no és homogènia. Les comarques més vulnerables se situen en el «cinturó de vulnerabilitat», que inclou Castella i Lleó (el 77% de les seves comarques són vulnerables), Navarra (43%) i Castella-la Manxa (34%).
-
3Una anàlisi detallada de com es combinen entre si les manifestacions del canvi climàtic, la despoblació i la globalització mostra quatre grups de territoris: l’Espanya buidada i marginalitzada econòmicament; l’Espanya que resisteix econòmicament, però s’asseca; l’Espanya erosionada, i l’Espanya exportadora.
-
4El desenvolupament rural ha d’abordar la vulnerabilitat dels municipis rurals tenint en compte les múltiples manifestacions socials i mediambientals que presenta, de forma integral.