Publicador de continguts

Article

Més enllà de ‘l'Espanya buidada’: canvi climàtic, despoblació i globalització a les zones rurals

Sergio Villamayor-Tomas, Daniel Gaitán Cremaschi, Beatriz Pierri-Daunt, i Leticia Santos de Lima, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB); Esteve Corbera, ICTA-UAB e Institució Catalana de Recerca i Estudis Avancats (ICREA)
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2019

Segons les previsions sobre el canvi climàtic, és molt probable que a Espanya es produeixi una reducció de la precipitació mitjana i un augment tant de les temperatures mitjanes com de la freqüència de les onades de calor. A més a més, moltes zones rurals del país estan perdent població, i els petits productors i les explotacions agràries familiars continuen perdent capacitat de negociació en el comerç agrícola mundial. Una cartografia de les manifestacions d’aquestes tres amenaces en els més de 8.000 municipis i 344 comarques que integren l’Espanya rural permet observar diverses pautes importants. Les comarques en què totes o algunes d’aquestes amenaces es manifesten amb més claredat estan situades a Castella i Lleó, Navarra i Castella-la Manxa. Ara bé, no tots els municipis d’aquestes comarques es veuen afectats de la mateixa manera. Un examen detallat de com es combinen entre si les manifestacions del canvi climàtic, la despoblació i la globalització* mostra quatre clústers de territoris. Una globalització entesa com la consolidació d'un sistema de producció i consum alimentari dominant per empreses multinacionals, mercats i preus globals, i basada en la producció intensiva i altament mecanitzada de productes d'exportació, i la cerca de rendibilitat a curt termini, entre altres característiques. Per tal de promoure el benestar social i la sostenibilitat mediambiental, cal que la política de desenvolupament rural abordi cadascuna d’aquestes realitats tan dispars de forma integrada.
Punts clau
  • 1
       El canvi climàtic, la despoblació i la globalització del comerç agrícola provoquen vulnerabilitat, entesa com el grau en què una zona és susceptible d’experimentar efectes socioeconòmics i mediambientals adversos i no és capaç de fer-hi front.
  • 2
       La distribució de la vulnerabilitat a les zones rurals d’Espanya no és homogènia. Les comarques més vulnerables se situen en el «cinturó de vulnerabilitat», que inclou Castella i Lleó (el 77% de les seves comarques són vulnerables), Navarra (43%) i Castella-la Manxa (34%).
  • 3
       Una anàlisi detallada de com es combinen entre si les manifestacions del canvi climàtic, la despoblació i la globalització mostra quatre grups de territoris: l’Espanya buidada i marginalitzada econòmicament; l’Espanya que resisteix econòmicament, però s’asseca; l’Espanya erosionada, i l’Espanya exportadora.
  • 4
       El desenvolupament rural ha d’abordar la vulnerabilitat dels municipis rurals tenint en compte les múltiples manifestacions socials i mediambientals que presenta, de forma integral.
espanavaciadacat.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La ideologia de l’emissor és important

L’evidència científica té impacte en les polítiques públiques? Segons aquest experiment, tindrà més repercussió si arriba a través de mitjans alineats amb la ideologia

Article

Ajuda joves malestar emocional

Segons aquest estudi, el 46 % dels joves d’entre16 i 32 anys assegura patir malestar emocional.

Dossier

Joves, oportunitats i futur

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

També et pot interessar

La ideologia de l’emissor és important

Article

La ideologia de l’emissor és important


Inclusió social

L’evidència científica té impacte en les polítiques públiques? Segons aquest experiment, tindrà més repercussió si arriba a través de mitjans alineats amb la ideologia

Ajuda joves malestar emocional

Article

Ajuda joves malestar emocional


Inclusió social

Segons aquest estudi, el 46 % dels joves d’entre16 i 32 anys assegura patir malestar emocional.

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.