Publicador de continguts

Bones pràctiques

Mares veïnes

La iniciativa Bydelsmødrene pretén que les mares immigrades que pertanyen a minories ètniques adquireixin coneixements sobre la societat danesa, millorin el domini de l’idioma, accedeixin més fàcilment als serveis socials i s’empoderin. Es tracta, en definitiva, de proporcionar-los «ajuda per a l’autoajuda».


Dades bàsiques
 

  • Nom original: Bydelsmødrene.

  • Àmbit geogràfic: Odense (Dinamarca).

  • Entitat impulsora: Bydelsmødrene.

  • Col·lectius als quals s’adreça: Dones immigrades que pertanyen a minories
    ètniques.

  • Any d'inici: 2008


www.bydelsmor.dk

1. Context

El 2008 moltes mares que pertanyien a minories ètniques, residents al barri de Vollmose (Odense, Dinamarca), vivien aïllades i sense prou informació sobre el funcionament de la societat danesa. Naturalment, això els creava una certa desconfiança. El Ministeri d’Immigració va decidir impulsar una iniciativa pilot basada en el projecte Stadtteilmütter, que es duia a terme al barri berlinès de Neukölln des del 2004. 
 

2. Objectius

L’objectiu principal del programa és contactar amb mares que pertanyen a minories ètniques per proporcionar-los suport i informació. Concretament, es pretén que adquireixin coneixements sobre la societat danesa, millorin el domini de l’idioma i accedeixin més fàcilment als serveis socials. Així mateix, la idea és que s’empoderin i prenguin decisions encertades sobre els seus fills i la família.

3. Intervenció

Per contactar amb les mares immigrades en exclusió social que pertanyen a minories ètniques, se’n formen algunes perquè exerceixin com a «mares veïnes», una mena de mares model. La seva tasca és transmetre a dones que estan en les mateixes circumstàncies informació sobre els seus drets i obligacions a Dinamarca, educació infantil, alimentació i salut. Podem dir que les mares veïnes fan de pont entre les mares en situació d’exclusió social i el conjunt de la societat i les institucions públiques. 

La tasca de les mares veïnes es fonamenta en cinc principis: reconeixement, respecte, confiança, igualtat i diversitat. Pel que fa a la metodologia, el projecte se centra a conversar, bastir ponts i treballar en xarxa. Les mares veïnes es fan conèixer per mitjà del boca-orella, o adreçant-se directament a altres dones al carrer, els parcs infantils o les bugaderies.

4. Resultats

S’han fet cinc avaluacions del projecte. Una avaluació qualitativa (2015) assenyala que les participants coneixen millor la societat danesa, se senten més incloses en el barri, noten que millora la relació amb les entitats públiques i tenen més facilitats per integrarse en el mercat laboral. Un estudi de cost-eficàcia (2016) calcula que, per cada corona danesa invertida en el projecte, la societat n’obté el triple en un any i deu vegades més al cap de deu anys.

Dinamarca té avui més de 600 mares veïnes actives i uns 40 grups. Una organització estatal impulsa «franquícies» locals, que fan servir una metodologia i materials formatius propis. També hi ha mares veïnes a Àustria, Alemanya, els Països
Baixos (on va sorgir la iniciativa), Suècia, Suïssa, Noruega i Finlàndia.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Les cicatrius de la migració

Quins són els reptes que afronta la població migrada? Tractarem el vessant més emocional de la migració.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

També et pot interessar

La ideologia de l’emissor és important

Article

La ideologia de l’emissor és important


Inclusió social

L’evidència científica té impacte en les polítiques públiques? Segons aquest experiment, tindrà més repercussió si arriba a través de mitjans alineats amb la ideologia

Més enllà de l’Espanya buidada

Article

Més enllà de l’Espanya buidada


Inclusió social

El canvi climàtic, la despoblació i la globalització del comerç agrícola provoquen vulnerabilitat.

Ajuda joves malestar emocional

Article

Ajuda joves malestar emocional


Inclusió social

Segons aquest estudi, el 46 % dels joves d’entre16 i 32 anys assegura patir malestar emocional.