Quins efectes ha tingut el creixement econòmic experimentat a Espanya des del 1980 fins al 2017 en la participació laboral femenina i en la bretxa de gènere en l’ocupació?
El creixement econòmic impacta de diferent manera en les bretxes de gènere. A Espanya, la participació creixent de les dones en el mercat laboral des del 1980 ha provocat una reducció de la bretxa d’ocupació entre dones i homes. No obstant això, aquesta bretxa encara persisteix.

La incorporació d’Espanya a la Unió Europea a la meitat de la dècada del 1980 va ser, sens dubte, un dels motors més importants de la transformació econòmica del país. Va intensificar el procés d’obertura econòmica que s’havia iniciat amb l’arribada del període democràtic, va atreure inversió estrangera i va impulsar la innovació. A més a més, aquesta obertura va anar acompanyada d’un creixement del sector turístic que va tenir efectes importants en els sectors de serveis associats, la qual cosa va incidir sobretot en l’ocupació femenina.

La important transformació dels sectors industrial i de serveis que hi va haver al mercat laboral va anar acompanyada de l’augment de l’escolarització i l’increment del nombre de diplomes d’estudis secundaris i titulacions universitàries obtinguts per part de la població. Aquesta evolució del sistema educatiu va permetre que les dones, en particular, s’anessin incorporant a diferents sectors i feines de qualificació mitjana i alta.
Per nivells educatius i sexe, l’augment de l’ocupació es relaciona, principalment, amb tres factors. En primer lloc, una incorporació significativa a l’entorn laboral de treballadors de qualificació mitjana, tant homes com dones. En segon lloc, un increment de la disponibilitat de feines de qualificació més elevada, en les quals va augmentar de manera rellevant la participació de les dones. I, en tercer lloc, una disminució progressiva de les feines poc qualificades per als homes. Aquesta última tendència decreixent és molt més moderada en el cas de l’ocupació femenina, ja que les dones han continuat vinculades a feines poc qualificades, bàsicament concentrades en el sector dels serveis.

La transformació del mercat laboral espanyol va estar marcada per un increment de la participació de les dones en l’entorn laboral, provocat per l’efecte conjunt del creixement de la demanda de mercat i el canvi cap a una economia més orientada als serveis, que va contribuir a reduir la bretxa de gènere en l’ocupació.

Una aproximació a la distribució de l’ocupació per sectors d’activitat econòmica entre dones i homes permet analitzar, en profunditat, l’impacte del cicle econòmic en la participació de dones i homes en el mercat laboral.

Fins al 2007, l’augment de l’ocupació es va explicar sobretot pels sectors de serveis tradicionals (gairebé el 75%), juntament amb el sector de la construcció i la resta de serveis. La reducció de l’ocupació, en canvi, es va concentrar principalment en el sector primari. Durant la crisi econòmica i en els anys posteriors (període del 2008 al 2017), l’ocupació va continuar davallant en els sectors primari i industrial (del 31,7% al 24,4%), en els quals va destacar la forta caiguda de la construcció (del 12,7% al 6,5%). La creació d’ocupació, d’altra banda, es va continuar concentrant en els sectors relacionats amb els serveis (del 68,3% al 75,6%).

Quins són els sectors que estan més feminitzats? Tal com mostra el gràfic 2.1, durant tot el període analitzat (del 1980 al 2017), la participació femenina es va mantenir estable en els sectors relacionats amb el comerç (prop del 20%), mentre que es va produir una forta caiguda en l’agricultura i la resta del sector primari (del 15,3% al 2,5%), i una caiguda més moderada, però no menys important, en el sector manufacturer (del 15,1% al 6,7%). També hi va haver un gran increment en serveis qualificats, com ara els d’intermediació financera, els immobiliaris i empresarials (del 4,8% al 16,5%), el sector de transports i comunicació (del 2% al 9%) i el sector de la salut i el treball social (del 7,8% a l’11,7%).
 

Al mercat laboral masculí, tal com mostra el gràfic 2.2, els canvis principals van seguir l’evolució de l’economia en general; és a dir, les reduccions més grans d’ocupació es van produir a l’agricultura i les manufactures, mentre que la participació en el mercat laboral va créixer als sectors de serveis. Al sector agrícola i primari, l’ocupació va caure del 17,8% al 6,3%, i va passar així de ser el segon sector amb més ocupació masculina de l’economia espanyola l’any 1980, a ser el vuitè el 2017. En el cas del sector manufacturer, la reducció va ser del 23,7% al 16%, i, per tant, va deixar d’ocupar la primera posició. Els sectors de serveis en els quals hi va haver un increment més gran de l’ocupació són el sector d’activitats immobiliàries i professionals (del 2,8% al 10,8%) i el d’hotels i restaurants (del 4,7% al 10,1%).

Durant els primers anys de la crisi, l’evolució de la participació de dones i homes en el mercat laboral, en general, va mantenir la tendència decreixent de la bretxa de gènere en l’ocupació que s’havia observat al llarg dels primers vint-i-set anys analitzats (des del 1980 fins al 2007). No obstant això, a partir del 2012, la tendència decreixent històrica de la bretxa de gènere en l’ocupació es va estabilitzar. Des d’aleshores s’ha constatat una preocupant persistència d’aquesta bretxa.

La disminució de la bretxa de gènere en l’ocupació durant els primers anys de la crisi va ser deguda sobretot a la forta caiguda d’ocupació en els sectors més masculinitzats (el manufacturer i el de la construcció), que van ser els que van patir els primers efectes, més directes, de la crisi. No obstant això, quan la crisi va començar a disminuir, a partir del 2012, la bretxa de gènere en l’ocupació va deixar de minvar i es va estabilitzar, en part per les conseqüències de la crisi a mitjà i llarg termini en els sectors de serveis més feminitzats, com ara els sectors de la salut i el treball social, o el de l’educació (el 72,5% del total d’hores remunerades en aquests dos sectors l’any 2017 corresponen a l’ocupació femenina, davant del 27,5% que corresponen a la masculina).
 

Des del 1980, a l’economia espanyola hi ha hagut un creixement de l’ocupació i, sobretot, de l’ocupació femenina. El creixement econòmic va permetre un canvi estructural que va propiciar una participació més gran de les dones al mercat laboral i la incorporació creixent d’aquesta població en sectors i ocupacions de qualificació alta i mitjana. Aquest creixement econòmic va anar acompanyat també d’un augment de la demanda, en la qual els sectors de serveis cada vegada van anar tenint més pes. Tots aquests aspectes van fer que, a llarg termini, des del 1980 fins al moment de l’inici de la crisi econòmica, la bretxa de gènere en l’ocupació mostrés una indiscutible tendència decreixent.

La reducció de la bretxa de gènere en l’ocupació es va mantenir durant els primers anys de crisi econòmica. No obstant això, les conseqüències de la crisi en els sectors de serveis més feminitzats van aturar aquesta tendència històrica decreixent i van donar pas a un període en el qual la bretxa de gènere en l’ocupació es manté de manera significativa i important.

Els resultats d’aquest article s’han basat en informació sobre el total d’hores de treball remunerat per sectors, sense tenir en compte aspectes addicionals com ara la temporalitat de les feines o la tipologia de contractes, en els quals és rellevant la diferència per sexe. De la mateixa manera, en aquest article no s’han tingut en compte les hores dedicades a les feines domèstiques i de cures no remunerades, de les quals s’ocupen sobretot les dones. Cal destacar, en aquest sentit, que la tasca d’organitzar i de portar a terme aquestes feines té repercussió en la participació laboral i les condicions del mercat laboral de dones i homes.

DUARTE, R., C. SARASA i M. SERRANO (2019): «Structural change and female participation in recent economic growth: a multisectoral analysis for the Spanish economy», Economic Systems Research, 31(4), 574-593, DOI: 10.1080/09535314.2019.1589425.